La Míriam es llevà sense el despertador. No era un dia qualsevol. Avui faria el primer pas cap al seu futur immediat.
Dutxa ràpida per despertar-se i esmorzar. Era vital menjar correctament ja que el dia requeria un alt nivell de concentració per superar les proves.
Estava inquieta i marxà de casa aviat. A l’estació esperà als companys, seié en un banc i començà a recordar el dia anterior: “Sessió de piscina per relaxar-se, dinar a un restaurant italià per alimentar el cos, pel·lícula al cinema per distreure’s i al vespre sopar i dormir d’hora “. És el que havien aconsellat a classe.
– “El dia abans dels exàmens de les PAU heu de descansar i fer coses que us agradin i us relaxin perquè el que heu estudiat amb tant de temps i esforç ja ho sabeu..”
La Míriam havia agafat el consell al peu de la lletra i havia gaudit d’un dia complet. Mentre revivia els pensaments van arribar els primers companys. S’apropà al primer grup d’estudiants per participar de les converses.
Els joves que esperaven per anar a Barcelona representaven un ventall d’estats d’ànims. La majoria nerviosos, no paraven de xerrar dels temes que sentien nomenar; altres dubtaven: “ És Hume empirista?.”; uns passaven apunts ràpidament per comprovar que recordaven punts importants dels temes. El grup que més xivarri feia el formaven quatre nois i tres noies. Cap duia apunts ni parlaven d’exàmens. Reien i comentaven les activitats del dia anterior. Semblaven feliços. Dies enrere es llevaven d’hora i anaven a dormir tard estudiant sense parar i ara era el moment de demostrar el que sabien. Estaven a un pas de la Universitat que els formaria en arquitectes o enginyers. Era el grup de la Míriam.
A la facultat assignada les darreres recomanacions dels tutors… Recerca ràpida del document d’identitat i col·locació ordenada per accedir a l’aula. Es tanquen les portes. Enrere queden moltes emocions i ara comencen a néixer noves amb el so de les paraules “Bon dia” pronunciades pel Tribunal.