Dia a dia avancem en la nostra línea vital i poques vegades ens aturem per veure el que hem fet, aconseguit o simplement el que som. Costa tant mantenir el que ens fa feliç i el que ens ajuda a viure que només per això les persones hauríem de dedicar un dia a la setmana per agraïr i deleïtar-nos durant un temps amb el que tenim.

La realitat social però, prioritza el següent: No facilita el practicar activitats que no generin diners. Jo no vull identificar-me amb aquest pensament o filosofia, per tant em sublevo i faig el post que ara llegeixes per parlar del sentiment de joia que s’experimenta quan tens la seguretat que has fet una bona feina.

Si decideixes ajudar a algú ( sigui familiar o amic) que està perdurt acabes de marcar-te un propòsit dur, el qual et pot arrosegar per un camí amb decisions complicades si no marques distàncies o prioritats. Ajudar o acompanyar és una decisió lloable que necessitarà temps i paciència per part teva.

Quan arriba el moment de viure els resultats òptims en l’acompanyament d’un ésser estimat l’alegria que experimentes en saber que la teva col·laboració ha estat la causa de l’evolució personal provoca una satisfacció superior a l’experimentada pel propi individu ajudat. L’estat de joia que t’invaeix i s’apodera de les teves emocions és únic. És un estat de gratitut, felicitat, alegria i satisfacció que fa sentir-te exultant.

Ara et pregunto: ” Sempre el temps que dediques als altres t’aporta només diners?