Sabries dir quin dels imans de la fotografia és més bonic?

Sigui quina sigui la teva resposta a la pregunta anterior, el que està clar és que va lligada a la percepció individual que la imatge evoca en nosaltres.

Els imans són tots diferents en el color, en la forma i en el contingut que representen ( en aquest cas són souvenirs  amb nons de diferents municipis i ciutats), en canvi, col·locats sobre la mateixa superfície comparteixen un espai comú.

El magnetisme fa que els imans quedin atrapats i fixats en un espai on poden lluir-se.

A les persones ens passa una mica el mateix que els imans caminem per la vida amb una determinada actitud i anem atraient a altres persones que tenen punts en comú amb els nostres. És el que es coneix amb la llei de l’atracció.

Hem sentit repetides vegades que cal ser positiu i optimista perquè les situacions amb les que ens trobem siguin favorables als nostres interessos.

Els que incansablament  practiquem aquesta filosofia, en molts casos, hem dubtat que fos certa … però, inexplicablement un dia tot canvia de cop i sembla que la sort es gira cap a la nostra direcció:

el sol brilla més,

les idees flueixen i

les persones que es mantenien distants comencen a apropar-se.

Què ha passat? – Ens preguntem –

És igual  no cal insitir a recordar el que no s’ho val.

Si un matí quan et  lleves, tot són bones cares, quan  surts al carrer els coneguts i amics i t’animen a seguir amb la teva il·lusió,  si més tard et feliciten a través de la xarxa per les teves aportacions personals, vol dir que acaba d’iniciar-se un nou cicle a la teva vida. Jo el definiria com el de la recompensa merescuda i desitjada.

Ës ara quan torno a afirmar que mai cal llençar la tovallola. Cal continuar  desitjant que el que és teu t’arribarà.