Quàntes vegades ens han dit amb bona intenció, és clar, que no fem tal cosa perquè no és beneficiosa per nosaltres i tot i el consell acabem fent el que no toca?

Segur que masses vegades, en canvi, les persones seguim mostrant interés per estats incontrolables plens de misteri i desconeguts. Lúnic que no canvia el seu curs, malgrat que l’home intenti alterar-la, és la naturalesa; per això sento una profunda admiració cap a ella.

Quan les persones ens comparem amb una muntanya o un paisatge, les nostres dimensions resulten ridícules, en canvi, sovint creiem ser un ésser tot poderós que aconseguirà els seus propósits sense tenir en compte les voluntats dels seus iguals.

De vegades cal que ens desprogramem de la rutina per

respirar,

oxigenar pulmons,

deixar entrar noves idees,

aclarir el següent pas a donar o,

simplement, VIURE.

Has oblidat el darrer punt últimament?

Per mi, la desconexió i recàrrega de les bateries, com m’agrada dir-li, la realitzo sempre  a prop del mar. Sento que m’atreu, em crida, em parla i em mima (aquesta apreciació no sempre tant com voldria).

Quan contemplo el paisatge admiro la magnitud de la mar, envejo la  llibertat d’actuació i gaudeixo amb el  resultat.

El cap de setmana vaig fer una escapada per activar-me , com em dic jo mateixa i poder engegar uns nous projectes. La mar, que em provoca només prenc contacte amb ella, em demanà que m’apropés a la vora molt més del que calia. Ella en una rialla de benvinguda m’acaronà amb una remullada. Amb calçat inclòs vaig sortir del mullader com vaig poder.

L’acte de la remullada va venir d’una força i una atracció que aprecio, per tant l’escolto i em provoca un refredament de les preocupacions actuals per dir-me:

– Ara ja ho veuràs clar! Obre els ulls que és davant!

El bateig a la mar m’ha fet reactivar l’esperança i la seguretat. Dos puntals a la vida que més val no abandonar.

Si t’ha agradat el post i creus que als teus amics també els agradarà el pots compartir. També pot llegir S’obren Portes o Partícules de silici