La fotografia que il·lustra el post d’avui Ă©s una manualitat que he fet per una de les meves amigues i podrĂa dir que gaire bĂ© Ă©s amiga de tota la vida. La creaciĂł Ă©s un mussol amb felicitatciĂł incorporada.
He volgut felicitar el seu aniversari creant quelcom únic per ella i al mateix temps realitzat per mi, com ara es diu handmade o Do it yourself , perquè la meva mà xima és que cal ser creatiu i diferent a diari. Bé és una excusa per plantejar la següent pregunta:
Quants amics o amigues tenim realment?
A mida que passen els anys et quedes amb els amics que t’acompanyen en “Les verdes i en les madures” com solen dir a nivell col·loquial.
-
Aquelles persones que participen de les teves il·lusions o desil·lusions,
-
Els que s’identifiquen amb el teu projecte de vida,
-
I els qui segueixen les teves passes.
Si et preguntes: Perquè perdem gent pel camà durant la nostra evolució personal si hem compartit coses junts?
Una de les possibles causes Ă©s que no dediquem als amics el temps que es mereixen , pensem que sempre estaran quan els necessitem ( i potser sĂ), i sovint no aturem les obligacions per mirar el nostre entorn i observar com es senten els altres. El fet que algĂş estigui feliç, ocupat, enfeinat, entretingut o estressat no implica que els teus amics percebin el mateix.
Quan m’aturo i penso en una persona en concret, m’agrada dedicar-li el meu temps buscant allò que ens uneix i que és bo destacar de la seva personalitat.
Si estàs llegint el post, com espero sigui, pensa en el temps fa que no truques o escrius a l’amic o amiga especial que sempre et recorda i ha viscut :
-
batalletes amb tĂş.,
-
alegries,
-
penes,
-
heu vibrat junts d’emoció,
-
és l’amic que no t’oblida i que agrairia unes bones paraules vingudes de tú.
Com diu Eduard Young:
“L’amistat és el vi de la vida”,
doncs prenem-lo i a gaudir del seu tast!
No t’oblidis suscriure’t aquà al blog per què no ens oblidem tu i jo.
Xin-xin!  Salut!