La fotografia que il·lustra el post d’avui és una manualitat que he fet per una de les meves amigues i podría dir que gaire bé és amiga de tota la vida. La creació és un mussol amb felicitatció incorporada.

He volgut felicitar el seu aniversari creant quelcom únic per ella i al mateix temps realitzat per mi, com ara es diu handmade o Do it yourself , perquè la meva màxima és que cal ser creatiu i diferent a diari. Bé és una excusa per plantejar la següent pregunta:

Quants amics o amigues tenim realment?

A mida que passen els anys  et quedes amb els amics que t’acompanyen en “Les verdes i en les madures” com solen dir a nivell col·loquial.

• Aquelles persones que participen de les teves il·lusions o desil·lusions,

• Els que s’identifiquen amb el teu projecte de vida,

• I els  qui segueixen les teves passes.

Si et preguntes: Perquè perdem gent pel camí durant la nostra evolució personal si hem compartit coses junts?

Una de les possibles causes és que no dediquem als amics el temps que es mereixen , pensem que sempre estaran quan els necessitem ( i potser sí), i sovint no aturem les obligacions  per mirar el nostre entorn i observar com es senten els altres.  El fet que algú estigui feliç, ocupat, enfeinat, entretingut o estressat no implica que els teus amics percebin el mateix.

Quan m’aturo i penso en una persona en concret, m’agrada dedicar-li el meu temps buscant allò que ens uneix i que és bo destacar de la seva personalitat.

Si estàs llegint el post, com espero sigui, pensa en el  temps fa que no truques o escrius a l’amic o amiga especial que sempre et recorda i ha viscut :

• batalletes amb tú.,
• alegries,
• penes,
• heu vibrat junts d’emoció,
• és l’amic que  no t’oblida i que agrairia unes bones paraules vingudes de tú.

Com diu Eduard Young:

“L’amistat és el vi de la vida”,

doncs prenem-lo i a gaudir del seu tast!

No t’oblidis suscriure’t aquí al blog per què no ens oblidem tu i jo.

Xin-xin!   Salut!