Són molts mesos sense tenir un bocí d’alegria, de relax ni de recarregar piles. Tot i que, de moment encara no podem trobar-nos amb tots els qui estimem, avui prop del mar hem agafat energia per continuar.
Em sento com si fos la nova de l’oficina, el primer dia, a la meva pròpia casa…
Faig un captus d’amigurumi a ganxet per decorar el nou lloc de teletreball.
Fins aquí un resum de la setmana 1.
I tú com ho portes?
Quin millor moment que l’actual per formar-se i ocupar una franja de temps quan hem d’estar a casa confinats?
Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.
Continúen les creacions manuals; en aquest cas una tasa de cafè de ganxet per recordar el bons moments que compartim amb qui estimem i que ara els truquem o veiem a través d’una pantalla.
Com descàrregues emocionals els records ara van i vénen…, s’acumulen al cap, sense ordre, sense prioritat, sense saber per què, comencem a fer presents situacions passades.
Fa uns set anys vaig fer un curs de Programació Neurolíngüística (PNL). Treballant un dels temes vam fer una dinàmica que em va impactar aleshores i ara entenc els comentaris de la valoració final dels qui vam participar al meu grup.
Toni Pinies, el coach i formador del curs de PNL feia una sessió formativa a Barcelona per a empresaris; ens havia proposat participar als alumnes com a convidats. Personalment jo no trobava que l’assistència dels alumnes tingués gaire conexió amb el perfil a qui anava dirigida la sessió però, una vegada més, vaig anar amb la intenció de posar-me a prova en un ambient que no controlava.
La sessió va resultar molt interessant i amenitzada com totes les que realitzava el Toni. Destaco la que ara m’ha vingut al cap. Havíem de fer ràpidament grups de 5 persones, pujar a la cadira i quedar-nos drets. Mentrestant el Toni ens explica una situació imaginària on som 5 persones perdudes en una selva, ens salvem si travessem un gran riu de molta profunditat i arribem a l’altra banda. L’inconvenient és que a la barca només hi ha lloc per 4 persones, el riu és ple de cocodrils, de gran cabal i molta profunditat. La qüestió és que com no hem fet cas pugem tots 5 i ara l’única sortida per salvar-nos és llençar un a l’aigua. A qui llençaries? Per què deixes als altres?
He de reconèixer que en aquell moment vaig començar a suar física i mentalment. Dreta en una cadira i havent de prendre una decisió com aquesta, la realitat canvia en qüestió de segons. Tenint en compte que jo no treballava en aquell moment vaig pensar que no podria justificar la meva supervivència.
En el grup que havíem constituït havia una de les companyes de la formació. Aquest fet em va suposar un inconvenient afegit a la proposta del Toni.
La solució demanava rapidesa i cadascú vam dir a què ens dedicàvem i a qui faríem fora. Va ser difícil i quan va arribar el meu torn vaig demanar quedar-me a la barca perquè vaig presentar-me com a escriptora: persona capaç d’entretenir, persona creativa i capaç de buscar alternatives diverses a les situacions difícils. A la pregunta a qui faria fora vaig dir la companya de curs (cosa que no li va agradar gens com podeu imaginar).
Es va crear un debat entre dues persones del grup que discrepàvem de l’elecció final. Els companys em van fer alguna pregunta més per veure com reaccionaria davant de situacions inesperades.
Quan la pregunta va ser: I si no saps què fer? Vaig respondre: M’ho invento! Podem acordar accions per a noves situacions, no cal que tot estigui dit.
El grup va acceptar que jo em salvés en un món nou per a mi. Això em va donar més empenta per:
Amb la pandèmia tenim una oportunitat de canviar actuacions personals que no han estat correctes i al mateix temps tenim la situació ideal per treure el millor de cadascú de nosaltres.
I tú com ho portes?
#Optimisme; #Esperança; #Sort; #Amor; #Alegria #Felicitat
Desitjos d’un Dia de Rams de fa 5 anys que torno a compartir amb tu. #Salut
Les #NoVacances de Setmana Santa fan que et reinventis davant d’una situació nova i incerta com la que estem vivint.
La idea que em rodava al cap durant tota la setmana era fer un viatge virtual. A mitja setmana rebo un email on proposen un concurs: Fer un curtmetratge de màxim 1 minut de duració amb temàtica lliure i rodat a casa (#YoMeRuedoEnCasa). Ràpidament lligo idees i entre el dissabte i diumenge (Sant) fem el rodatge i el penjo a Twitter per concursar.
Per què Paris?
Perquè em van regalar un mocador i d’aquesta manera ja tenia l’atrezzo fet, perquè no he estat i perquè al mal temp bona cara com diu la dita i és important posar una mica d’humor amb glamour.
Aquest és el resultat:
I també la postal que deixa constància del viatge…
Aquesta ha estat una setmana molt productiva intel·lectualment.
Faig una proposta familiar mitjançant What’sApp que és la següent:
⚠️ Hola a tots i totes!! Proposo el següent: FEM LA ROSA DE SANT JORDI 2020 per il·lustrar la galeria virtual del post de Sant Jordi de la web!!.
Podeu participar tots i totes; valen dibuixos i manualitats., pastissos.. Envieu les fotos i les penjaré a la meva web. Vinga a deixar anar la creativitat!!. Què us sembla?💡✏️✂️ 🌹🌹🌹🌹🌹🌹
Si voleu passar una estona entretinguts amb un relat ambientat en el dia de Sant Jordi feu clic a continuació: Sant Jordi Confinat
Són molts dies ja, que a casa confinats estem passant. Tenim temps per pensar, valorar i reflexionar. Petites accions personals et mostren qui val la pena cuidar, estimar i acompanyar i qui és millor oblidar. Amb tot plegat anem fem valoracions i tries personals que marcaran la futura acció personal quan el confinament hagi acabat.
Els mediocres desapareixeran durant el post Covid – 19; és a dir tot el que tingui poc valor o estigui fet amb el mínim esforç la societat ho descartarà. En quan a les persones, els oficis o les maneres de fer també la nova societat post Covid -19 les descartarà per manca d’habilitats, intel·ligència o empatia.
Aquesta és la reflexió personal que dedueixo de l’observació personal del comportament humà. Es complirà?
ERTO = Expedient de regulació temporal d’ocupació
(Sense paraules)
No cal explicar perquè ha passat:
Sense activitat no hi ha liquiditat.
Busco fotografies del mar per allunyar la tensió i trobar el relax. Si vols veure més fotografies del mar ( la meva pasió) les trobaràs a la pàgina de la web El Mar…Sensaciones
Fase 0 Ens permeten sortir al carrer 1 hora al dia per franges horàries i pel municipi. Mai hauria pensat que tornar a trepitjar l’asfalt em faria tanta il·lusió.
És hora de fer recompte. Els dies de confinament he dedicat hores a veure capítols de sèries… A continuació faig una llista del recompte dels capítols de les sèries que he vist fins ara:
97 capítols de sèries durant el confinament!!
Reprendre el moviment és necessari tant pel cos com per la ment. Com no sóc de les que surten a córrer quan no hi ha pandèmies, ara tampoc ho faré, en canvi sí que he sortit a caminar; he practicat el que jo denomino des d’ara #WalkEscape.
El #WalkEscape és sortir a caminar per escapar del tancament obligat per l’existència del virus, és escapar de la tensió acumulada per sentir notícies sobre salut que no acaben de ser transparents, és escapar de la incògnita laboral que estem vivint la majoria de la població, i és escapar de l’enclaustrament que suposen 4 parets del pis petit on vius sense balcó… per exemple.
#WalkEscape és alliberar-se de la tensió, la incògnita i l’enclaustrament, caminant. T’animes a utilitzar l’expressió #WalkEscape? #PasionConTinta defineix amb un # l’esport iniciat en el confinament.
Tweet
Ja fa 2 mesos!!
Mentre esperem que la pandèmia es controli i fem temps per tornar a la feina, recupero els fils… per fer punt de creu.
I sense deixar de banda ni el #Marketing ni la #ComunicacioDigital, de tant en tant es troben a la xarxa coses tan interessants com la que comparteixo en el següent Tweet:
21.05.2020 #Mascaretes obligatòries des d’avui per anar al carrer. En clau d’humor recordo que al febrer 2020 amb motiu del Carnaval jo la vaig dur al carrer. Qui l’hauria pensat llavors ? #JoEmQuedoACasa esperant que acabi el mal son.
He après a tenir paciència.
He après a dir no.
He après a preocupar-me per mi directament.
He mantingut una bona relació personal amb la meva neboda Ona.
Valoro molt qui ha fet interacció amb mi durant aquests dies, ja que ara no existeix l’excusa de no tenir temps per trucar, enviar un missatge o una vídeo trucada.
Des que va començat he decidit no enfadar-me amb ningú.
He vist que l’esgotament d’alguns per la situació actual els fa treure una conducta amarga.
He vist com les distàncies fan endolcir comportaments afectius i ens fan millor persona. #PasionConTinta
Tweet
El confinament, el canvi o no de fases, la calor, la manca de sociabilització a la que estem sotmesos provoca cansament mental, acústic i moral. Per no caure en simptomatologies negatives cal utilitzar al màxim la ment.
Arriba l’hora de la creativitat!! He decidit vestir de gala la Surface. Amb un tovalló – drap de cuina que havia comprat per Nadal i amb restes de roba de la capsa d’una botella de licor, he fet a ma la funda per la Surface.
Aquí la teniu. Què us sembla?
Com no tot són manualitats i la tecnologia també m’agrada, he fet la infografia: Teletreball. El repte. Si voleu veure com ha quedat feu clic a l’enllaç.
Notícies, fase 1, fase 2, fase 3, incertesa, confinament, des-fase, mascaretes, regió sanitària, distanciament social… són els termes amb els que convivim a diari. No parlem ni d’ERTO’s ni d’economia mundial perquè ja no tindrem ni alè per comentar.
Tot i que amb distància per fi he pogut rebre l’aire a prop del mar…
Quines ganes que tinc que acabi aquesta situació tan poc normal!!
Quan s’acabi l’estat d’alarma els meus post’s rebran la llibertat i sortiran d’aquest #ConfinamentLiterari que els ha obligat a romandre junts al ser publicats.
A pocs dies de recuperar algunes de les coses que abans de la pandèmia podíem fer comptem els dies per tornar a la nova realitat.
Les institucions insisteixen a dir nova normalitat quan res del que era tornarà a ser igual perquè de moment i sembla que va per llarg:
Si ignorar la relació social entre persones és normal… Què més ens queda per escoltar?.
Ara recuperem una part de la lliure mobilitat territorial!!
I amb aquesta notícia poso fi a aquest post confinat on he anat condensant l’experiència personal viscuda durant el confinament.
Gràcies per llegir i compartir.
Salut!!
98 dies. S’acaba l’estat d’alarma!! La #terra canvia…la #societat també. Les #persones ens adaptem al que ve. #PasionConTinta Salut!
Tweet
Valora aquest post.
La redarquía es un modelo organizativo emergente característico de las nuevas redes abiertas de colaboración basado en la confianza y el valor añadido.
A continuación se explica a través de una infografía
Quan les obligacions presionen, el ritme diari és embogidor i les forces defalleixen busco un motiu per escapar-me prop del mar.
Amb bona companyia és altament enriquidor i si l’acompanya un bon àpat és totalment restaurador.
El meu, el nostre, secret és aquest indret: Restaurant La Cúpula, al Garraf, on el tracte rebut per part del Marc i el Diego és insuperable.
És estiu i no ho sembla, Contra natura no es pot anar. A continuació teniu les imatges de la caiguda d’un arbre al Carrer Cadmo de Rubí (Barcelona) sobre un cotxe i l’enrenou que s’ha produït en minuts.
Afortunadament sembla que el conductor està bé. Els bombers s’han passat hores treient l’arbre de la via . Algunes persones han decidit col.laborar organtizant el pas en un dels carrers amb més circulació de Rubí.
