De què es parla quan no coneixes a ningú?

premis Recvll2015

Cada vegada més estem preparats per tractar temes socials tant lúdics com laborals amb certa preparació inicial, és a dir, quan assistim a un esdeveniment sabem prèviament moltes de les coses que trobarem, com per exemple amb quines persones coinciderem o què esperen els assistents de nosaltres. Tot i així hi ha moments en els quals decideixes assistir a actes en els quals no comptes amb la informació anterior.

Porto alguns anys presentant els meus escrits i les meves històries i relats a concursos literaris. Cal dir que he decidit entrar en aquest ambient pel meu propi peu, és a dir, busco un concurs que m’agradi, en el que cregui que puc participar perquè la temàtica i el premi em motiven i en el qual pensi que no hi ha res decidit abans de participar. Quan arriba el moment de l’entrega de premis és quan considero que la feina feta fins ara cal que es llueixi amb la participació de la meva persona als actes als quals convoquen als concursants.

Sempre hem sentit dir que l’experiència és un grau, ho confirmo. El fet d’haver assistit a alguns actes amb anterioritat fa que les comparacions inconscients aflorin a cada nova sessió. Hi ha entregues de premis més lluïdes que altres, amb més o menys consideració cap als autors, que val a dir són els qui dónen continuuítat als esdeveniments literaris i als qui no sempre s’ajuda a que perpetuin  les seves trajectòries literàries.

Escritura

En aquesta ocasió vull explicar que assistia a un esdeveniment en el qual havia dinar. Com en moltes altres ocasions anava acompanyada però, de la resta dels assistents no tenia el gust de conèixer a ningú. Pot semblar una missió impossible interactuar entre desconeguts sense haver estat presentada però, ja afirmo que aquesta acció no és més difícil que escriure una història i que et publiqui una editorial.

Per aquells lectors que es considerin tímids el meu consell és primer observar com es relacionen les persones i després actuar.

A l’aperitu un membre de l’organització em va venir a preguntar qui era. La iniciativa em va agradar força ja que demostra un control de la situació per part de qui porta l’esdeveniment. Durant la part més informal els temes de tertúlia entre escriptors, mente anaves a agafar un bunyol o una copa de cava. són els temes normals de l’actualitat i, en algún cas, et pregunten com has arribat i si has tingut problemes per trobar el lloc.

La segona part de l ‘acte, ja durant el dinar, és quan has de compartir taula amb altres concursants que, com tú, estan a la espectativa per veure qui tindran per veí a taula.  A l’acte literari del dia 8 de març vam tenir la gran sort de compartir taula amb gent d’un nivell humà indescriptible, vam poder parlar dels nostres desitjos culturals. les experiències viscudes, ens van il·lustrar amb detalls de cultura general i sobretot vam riure molt. Jo vaig marxar aquell dia amb la certesa que la taula guanyadora havia estat la nostra fins al punt de dir que l’any vinent tornarem  i volem coincidir a taula amb tots ells.

Plaer i satisfaccio a les mans

#PasionConTinta entre lletres

Relato insólito 2019 Mujeres creativas del vallès

Recupero aquest post de fa uns anys per afegir informació actualitzada.

Al final trobareu l’article original que ara amplio perquè l’any 2019 he participat de nou al concurs literari rubinenc : Relato insólito

Els anys passen molt ràpidament; sovint t’adones quan mires fotografies o tornes a participar en un concurs literari.

Després de gairebé 4 anys més tard he presentat un dels meus relats al concurs que organitza la Associació Mujeres Creativas del Vallès; tot i que enguany no he rebut cap premi puc assegurar que la trobada va resultar molt interessant, emotiva i didàctica ja que vam tenir joc inclòs.

A continuació teniu una fotografia a mode de collage que reflexa l’ambient literari.

Relato insólito_Mujeres Creativas del Vallès_#PasionConTinta

Va finalitzar l’acte amb intercanvi de relats. Una idea força original.

#PasionConTinta

Novembre 2013

@rosalopezgrau

 Avui em permeto unes línies per parlar d’un sentiment personal, d’una grata sensació i de la satisfacció  que sento al tenir a les mans la I Antologia” El Arte, la mujer y la literatura” on surt el meu relat “Ganar, Ganar” guanyador al 2013.

Quan escric ho faig des de l’interior del meu cor i intento explicar el que penso, passa o veig.

La funció d’una escriptora és transformar la realitat per decorar-la tan bellament com desitgi.per transmetre les sensacions que la inquieten i volen sortir a l ‘exterior.

Si les nostres històries agraden al públic lector, llavors el que sents és indescriptible perquè vol dir que has conectat amb altres persones.

El fet de tenir històries creades per tú que apareguin en publicacions és parlar de viatjar a una altra galaxia i si et trobes amb altres dones de sensibilitat semblant amb les que comparteixes un llibre, llavors puc assegurar que traspasses la galàxia.

L’esforç individual que comporta pensar, crear i escriure una història, novel·la o poema és gran però, és una decissió personal, en canvi unir esforços sí que és parlar de TREBALL, en majúscules, pel compromís de cadascú en la seva tasca.

 

3 Perfils i infinits matissos

Una flor no fa estiu

A la trobada de la Festa de la Verema a la Finca Oller del Mas el dissabte dia 20 de setembre  amb motiu de l’entrega de premis literaris vaig relacionar-me amb persones del mon literari, de la fotografia i de la pintura. Tres perfils units per la creativitat, la innovació, la mostra de la realitat i la individualitat que  comporta el procés d’elaboració de les seves obres i que no sempre és entés ni comprés per la societat actual.

Com a observadora incansable de les relacions humanes vaig comprobar com els 3 perfils creatius anomenats anteriorment responien a unes pautes de comportament:

Els fotògrafs:

Treballen junts en el mateix espai físic respectant torns per recollir la imatge desitjada, no pateixen pel temps dedicat a cada detall i deixen fer a professionals i aficionats. Físicament són persones molt actives.

Els pintors:

Són persones altament extrovertides, entusiastes de les relacions personals i del paisatge. Fan convivència “Obligada” per escapar-se a cercar el lloc que els inspira.

Els escriptors (El meu grup):

Persones estàtiques que s’agrupen amb els del seu sector i observen. La majoria no interactúen amb altres professionals. Pel meu gust un xic estirats.

La sorpresa és que no em vaig identificar amb els del meu grup per mostrar-se més tancats que la resta amb les altres persones. En diverses ocasions, durant tot el dia, persones del públic assistent em van confondre amb una periodista, inclús van interessar-se pel meu diari.

Jo em pregunto: El perfil de periodista és bo per mi? No ho sé.

Només recordo que en tots els casos: “Una flor no fa estiu”

A PLE ESTIU… ENVIANT RELATS A CONCURSOS

Quin és el següent? Us ho dic quan l’acabi, estic redactant. Mentre sou a l’espera, us desitjo: Bon estiu

PLAER I RECONEIXEMENT

Si t’agrada escriure i ho fas amb la intenció de transmetre emocions, t’alliberes i comparteixes sentiments.

Quan el que escrius es queda en una carpeta ( física o virtual ) només l’autor sap qué diuen els mots; ell és un privilegiat.

Quan el que crees i imagines ho envies a concursos literaris, les persones que formen els tribunals en llegir el que envies coneixen com penses i què vols dir…

I, finalment, si un dels teus relats surt escollit com a finalista o guanyador, es converteix en llibre tangible i la teva història i missatge s’esten al públic fent possible que més persones la llegeixin… resulta fascinant.

Ara em trobo en el moment més dolç de l’escriptor: quan els lectors transmeten la seva opinió. Gràcies als comentaris puc continuar perseguint el meu somni d’escriure per ajudar a crear un món interior millor.

A continuació us deixo un recull de fotografies de la diada de la Verge del Carme al Port d’Aiguadolç de Sitges on “Arona a Mar”, narració de caracter positiu i vital utiliza com a protagonistes un pop, un cranc i un musclo per parlar de l’anorèxia.

 

05

???????????????????????????????

0602 Port d'Aiguadolç, Sitges 03 04

El Feedback de l’escriptor

Gala (1)

El dia 13 d’abril un dels meus contes va ser escenificat i comptà amb la magnífica veu en off del doblador de pel·lícules  Pepe Mediavilla.

 

Gala

Ser al teatre i escoltar els aplaudiments del públic i els comentaris positius del que has escrit és una sensació indescriptible per mi en aquests moments.

 

 

 

Dissabte 4 de maig vaig assistir al Teatre Metropol de Tarragona perquè havia participat per segona vegada al concurs de narracions curtes TINET. La competència és molt alta i de gran qualitat cosa que obliga a superar-se cada vegada.

SAMSUNG

La narració que vaig presentar ha quedat entre les 30 primeres. Publiquen les 15 primeres junt amb la narració guanyadora, però em sento motivada perquè els guanyadors són escriptors consolidats.

TARRAGONA