Hoy cuando estaba en la oficina preparando el material de Marketing he pensado en hacer este post.
Os acordáis de Makana? La excavadora protagonista de Latidos de Metal?
#LatidosDeMetal
Si no pudiste leer el cuento Latidos de Metal cuando lo publiqué , o quieres releerlo de nuevo, lo puedes hacer ahora desde el enlace que hay a continuación; está disponible en castellano, catalán e inglés.
Makana se va a la feria de SMOPYC en Zaragoza
El relato #LatidosDeMetal narra la preocupación por el trabajo bien hecho donde la empatía entre compañeros es primordial, pues los protagonistas son una excavadora y un martillo.
Puedes leer #LatidosDeMetal en castellano a continuación:
En el párrafo siguiente tenéis la continuación de la narración
Makana va a la feria
Después de muchos meses de indecisión, de poco trabajo y de angustia para el mundo entero a causa de la pandemia provocada por el COVID19, por fin llegaban buenas noticias: la vuelta a las ferias.
Makana estaba en la gran pradera cuando escuchó que la famosa feria de SMOPYC abría sus puertas al público después de haberse anulado por dos veces consecutivas las fechas anteriores. En esta ocasión el encuentro tendría lugar en noviembre.
Quedan pocos días – Pensó Makana, cuando una de las excavadoras comentaba la noticia al resto.
En la gran pradera se comentaba la importancia de conocer a las “nuevas”; también se percibían ciertas rencillas por tener que competir con las jóvenes máquinas que se mostrarían en su total plenitud en la mayor feria del sector.
No sé qué pueden enseñar de nuevo esas jovencitas que no sepamos ya nosotras – Refunfuñó una máquina que llevaba tiempo sin trabajar a causa de su mal humor.
Pues yo creo que siempre podemos aprender cosas nuevas. – Afirmó Makana – Seguro que aportan interesantes novedades a tener en cuenta –
Bien dicho – Exclamó la mayor de las excavadoras, de gran tonelaje. Yo iré a la feria… ¿Alguien quiere venir conmigo?
Yo también voy – Dijo Makana rápidamente –
Las dos excavadoras se pusieron en marcha camino de Zaragoza. Tenían un largo trayecto por delante en el que comentarían y valorarían la diferencia entre experiencia e innovación, o la importancia de las horas trabajadas que tiene una máquina usada frente a la estructura ligera de las nuevas tendencias, las prestaciones, el rendimiento y la potencia….
Makana pensó: ¡Queda tanto por aprender! … Lo mejor será disfrutar del ambiente, escuchar y observar.
M’he adonat, que jo, que no estic abonada a cap plataforma de pagament per veure continguts audiovisuals, ni busco símbols dels que estan de moda… resulta que sovint participo dels rituals de la societat actual amb més freqüència de la que imaginava. La fotografia és un exemple.
La Diada de Sant Jordi sempre és especial. Enguany amb la pandèmia és impossible gaudir de la festa com ens agradaria, però en un intent de ser millors cada dia llegim històries reals o fictícies.
He escrit el microrelat: Amunt Valent! que és a la postal de Sant Jordi 2021 amb un missatge encoratjador:
Tot és possible a la vida si tens prou valor.
Desitjo que t’agradi.
Per Sant Jordi llibres i flors.
Microrelat
Amunt valent!
Ell sabia que el món no l’entenia. Vivia al marge del que es considera acceptable socialment…
Una, dues… i fins a cent vegades al dia s’aturava davant el que no entenia. Visions futures xocaven amb realitats quotidianes… Què és aquesta distància que ens separa estan tan a prop un dels altres?
Avui, ha decidit ser valent i explicar que ell entén el món de manera diferent.
Amb ” Sopes de Lletres “, a casa, repasso conceptes:
Ets capaç de trobar les paraules següents a la sopa de lletres? (Castellà)
AGRICOLA
AGRICULTURA
BRAZO
CARGA
CARGADORA
CONCRETO
CONSTRUCCION
DEMOLICION
EXCAVADORA
HORMIGON
JOYSTICK
LIVIANO
MIXTA
NEUMATICOS
ORUGAS
PALA
PERKINS
PLUMA
RECICLAJE
Finalment el 2 de novembre arriba el dia que tornem a l’oficina i podem parlar cara a cara de la diferència entre una excavadora i una cargadora o de les diferències del formigó cel.ular o armado.
Salut i sort a tothom!!
Si et falta alguna paraula per trobar, aquí tens la solució a la sopa de lletres
Al mateix post citat anteriorment vaig explicar que a consequència de l’ERTO la situació laboral s’ha aturat temporalment.
El que no s’atura és la ment.
Dins d’ella, les paraules ( en castellà perquè són les que s’utilitzen al sector de la construcció) van i vénen.
Durant el confinament he anat fent diverses coses per aprofitar el temps i aquesta setmana que he definit al post, Covid-19 Crònica #JoEmQuedoACasa com la de la creativitat, enyorada per la situació actual i amb ganes de recuperar el ritme anterior he fet la infografia titulada: Teletreball. El repte
Us presento telemàticament el Departament de #Marketing de l’empresa.
Era un dilluns més, d’un dia més de les darreres cinc setmanes. Només faltaven quatre dies pel 23 d’Abril, diada de Sant Jordi. Aquest any la situació es presentava ben diferent per llibreters, floristes, amants i persones en general…
Aquell dia el Jordi es llevà ben d’hora i començà a rumiar, doncs era primordial trobar la forma d’actuar i no deixar-se ensopir ni entristir més per la situació actual.
El Jordi feia temps que vivia retirat en un lloc discret de la geografia catalana, prop del mar, lluny de les muntanyes com pensava la majoria de la gent. El Jordi sabia que se’l recordava per haver mort al drac, però quan algú li recordava sempre deia que la gesta havia estat un cop de sort. Tot ell era modèstia, perquè posar-se davant d’un drac, lluitar, guanyar i dir que és sort costa de creure. La seva senzillesa i humanitat havia portat al Jordi a retirar-se per viure amb la Violant. La seva gesta perdurà en la memòria col·lectiva passant de generació en generació, de pares a fills. Malgrat que ell i la Violant havien obtingut el benefici de les divinitats amb la immortalitat poca gent ho sabia. De la seva existència era conegut per la llegenda.
Lluny quedaven les batalles de l’Edat Mitjana on es lluitava contra dracs…, ara al Segle XXI l’enemic tenia un altre aspecte, era més petit, invisible però igual de letal…
Arribaria la diada de Sant Jordi i ningú podria sortir al carrer. Roses, llibres, petons es quedarien sense regalar. La situació entristia al Jordi i no volia que l’estat excepcional que es vivia a nivell mundial fes oblidar el sentiment més bonic del món que és l’AMOR.
Violant, crec que és hora de sortir del nostre amagatall.
Però què dius Jordi si tothom està confinat – Digué la dona –
És una manera de dir, estimada meva – Continuà el Jordi – Arriba el dia més important de l’any: el de les flors i els llibres i les persones estan tristes, ensopides perquè la festa d’enguany no serà la ideal. He pensat a fer un discurs per recuperar el protagonisme de la diada, per no caure en l’oblit i liderar aquesta situació incerta…
I com ho faràs? – Preguntà la Violant – No pots sortir, no t’escoltaran, no et seguiran… tampoc hi ha dracs…
No pateixis Violant que trobarem la manera.
El Jordi passà unes hores pensant fins que s’adonà que tenia la resposta al seu costat: les xarxes socials. La Violant era una apassionada de la comunicació a les xarxes, a Internet; ella deia que podies estar a prop de tothom només a un clic de l’ordinador.
I així va ser com va sorgir la idea: El dia de Sant Jordi el cavaller, ara convertit en Internauta batallant amb les xarxes donaria un discurs Online a la població. Calia tenir perfils a les diferents plataformes, pensar en l’estratègia, redactar el discurs i esperar que la gent compartís, comentés i participés. Una gran gesta mundial però l’objectiu final mereixia l’intent. També s’havia d’estar preparat per rebre tot tipus de comentaris a la seva aparició al nostre segle. Seria una Fake New? – Es preguntarien alguns o potser d’altres d’impostor l’etiquetarien.
Era necessari tenir present les possibles reaccions contràries a la bona intenció i no caure en lamentacions poc productives.
Així, doncs, el 23 d’abril 2020 en una transmissió Online al Canal YouTube es sentia el següent discurs:
“Veïns, veïnes, Internautes tots i totes…
Soc Jordi, popularment conegut per vosaltres com Sant Jordi… sí, sí, com estareu pensant el del drac…. He decidit fer aquest discurs sortint del meu indret particular perquè avui patim una pandèmia mundial…
El Sant Jordi d’enguany no és un drac, una princesa, un llibre o una flor…, és un sentiment que es gesta dins el cor. La situació actual ha fet que quan tornem a passejar tranquil·lament per places, carrers, per la muntanya o la platja i veiem a amics, familiars i coneguts els preguntem sobre la salut. Què tal? Com us trobeu?
Ni petons, ni abraçades podem compartir perquè la Covid-19 ens vol destruir. Hem de tenir paciència i deixar avançar a la ciència, perquè la vacuna trobaran i la gran batalla de la pandèmia s’haurà acabat.
Mentrestant, quedem-nos a casa, seguim les recomanacions de Sanitat i dediquem estones a deixar anar la creativitat que portem dins nostre.
Altres temps arribaran: Podrem sortir, mirar-nos, apropar-nos i estimar-nos com cal. Al principi de la tornada a la rutina d’abans potser se’ns farà una mica estrany però, després d’uns minuts d’incertesa tornarem a recuperar el somriure, la confiança en els altres i la seguretat personal per haver superat uns moments d’angoixa general.
Tu que ara m’escoltes, ves pensant com els demostraràs estima a les persones que consideres especials…Igual que un ram de roses quan estan totes juntes no punxen ens agradarà estar quan el virus que fa mal hagi marxat.
Ja saps qui rebrà la primera abraçada quan haguem batut al Covid-19?”
(…)
El Jordi va dedicar gran part del dia a respondre preguntes sobre la seva aparició, sobre si desapareixeria la Diada, fins i tot li demanaven recomanacions literàries. Ell va atendre totes les peticions amb moltes ganes.
Diuen que Sant Jordi una vegada més va vèncer el drac, aquest cop sense cavall, sense espasa però amb un llapis. Per què amb un llapis? Perquè va demanar a tothom que per vèncer la por i matar l’avorriment el que millor resultat donava era escriure relats, contes o cartes d’amor. I així ho van fer persones d’arreu del mon. Amb l’ajuda de tothom es creà el llibre: Sant Jordi confinat.
(…)
Mesos més tard es descobrí la vacuna que erradicava la malaltia. Els científics van assenyalar l’origen del virus en l’enveja acumulada per la població mundial que anà passant d’uns als altres. El virus s’inicià en el 2019 però el nivell d’enveja va assolir els màxims cap al 2020. La malaltia posava a prova la solidaritat, col·laboració i germanor entre pobles i entre persones de diferents edats i gràcies a la acció conjunta de la bona coordinació ara estem sans esperant que el proper Sant Jordi ens permeti abraçar a petits i grans.
Dedicat especialment a: Dra. Mercè, Dr. Miguel Ángel, Marina H. Carme i Miquel
#PasionConTinta
23 d’abril de 2020
Nota: Les imatges no sé qui és l’autor o autora, les he rebut per What’sApp
Rosa Lopez 👩💻 Social Media 
You must be logged in to post a comment.