CONVIVENCIA

Carta a la rutina

Benvolguda rutina,

Ja tornem a estar una davant l’altra. Fa pocs dies que no pensavem en el moment de trobar-nos per què estavem gaudint de les hores de vacances que encara teníem. És inevitable la nostra convivència però per aquest motiu demano que deixem les coses clares des del principi i arribem a una entesa.

Cal que ens organitzem, programem les tasques obligatòries que inclouen el viure dia a dia i que també fem el mateix per les activitats d’esbarjo. Si convivim i treballem amb alegria sempre el rendiment serà millor.

Estàs d’acord amb mi?

No dubtis a demanar-me un moment de bogeria

quan la feina apreti o

l’exigència laboral aumenti.

T’envio una forta encaixada de mans.

La incansable i creativa Rosa.

Al llarg de la vida coneixem i ens relacionem amb persones diferents que anem trobant en les diverses etapes evolutives pròpies de l’ésser humà. Passats els anys inicials d’infantessa quan deixem el niu familiar ens independitzem per dirigir la nostra vida segons un criteri personal, i en els millors dels casos decidim crear un projecte en comú junt amb un ésser estimat.

Per molts punts en comú que inicialment semblin que tenim dues persones, conviure, és un acord entre dues persones que decideixen viure juntes per compartir una relació íntima. En molts casos s’acaba formant una familia. És per això que he decidit dedicar el post d’avui als meus pares que acaben de celebrar les seves noces d’or.

FELICITATS!

És una gran alegria veure com els de casa s’estimen amb tanta força després de conviure durant cinc dècades i com malgrat les diferències de caracter s’entenen a la perfecció després de tants anys junts.

Els que hem pogut compartir de primera ma la seva alegria, familiars i amics, ens hem sentit afortuntats i plens de joia.