Microrelat: “La millor carrera”

mini llibres amiguri_microrelat

“Els canvis són bons i són un repte per superar-se” – Es deia el Jaume mentre recollia els estris personals del seu despatx durant 20 anys, fins avui –

Dins l’empresa, la tecnologia aparegué a les seves vides i les formes van anar permutant. A l’oficina el bolígraf, la carta i l’A4 van reunir-se d’urgència. “Anirem a millor vida?” – Interrogà el bolígraf – “El Fax marxà fa un mes” – Digué algú dels assistents – Per .email els informen que el portàtil i el mòbil ja són al poder. La xarxa es posiciona diàriament i la comunicació somriu als “techies” cada vegada més.

En Jaume imaginà el diàleg entre objectes. Ha estat inviable continuar treballant a l’empresa, en mans d’un creador, l’ha arraconat. En Jaume compartia el sentiment d’un A4 després de ser enviat com Fax. Ell mai volgué adaptar-se a la innovació, i el sistema el marginà. El Currículum de paper, desfasat, ha deixat pas al Vídeo – Currículum i al Bloc.

Ara sí, l’ha captat Cal preparar-se, superar-se i endavant!

JUNTOS

JUNTOS

Escribí este pequeño poema para dar las gracias a los que me felicitaron el día de mi cumpleaños por alguna de las vías disponibles hoy en día. Como fueron muchos los que me hicieron sentir especial creí conveniente agradecerlo de la manera que yo sé, es decir escribiendo algo.

Si estás leyendo estas lineas aprovecho para dedicártelo a tí también pues demuestras tener sensibilidad.

Feliz vida!

GENERACIÓ PERDUDA? NO, GENERACIÓ DECEBUDA

Imagen

El post d’avui el dedico especialment a la gent jove que, precisament per ser-ho té l’obligació de ser optimista, de buscar una sortida inspiradora al moment actual i de seguir avançant si el que vol és poder gaudir d’un futur digne.

Ahir vaig trobar-me amb un jove amic el qual feia temps que no havia vist i parlant de temes diversos vaig observar que estava profundament deprimit perquè un parell d’anys enrere havia comès una errada. La seva situació personal desencadenà en un seguit d’infortunis que va malmetre el seu estat d’ànim fins al punt de “perdre el nord”; afortunadament per ell compta amb el vist-i plau de la seva familia que l’ajuda tan com pot, i ara, amb el cap clar, s’ha reorientat mentalment en el que vol fer els propers anys que és guanyar diners per pagar-se uns estudis sobre el que li agradaria ser.

Quan li vaig comentar que “equivocar-se” és normal i freqüent en la carrera de la vida, em va mirar estranyat, és més, fins i tot, li vaig dir que “errar” és un dret de les persones.

Penso que, independentment de l’edat que tinguis, si creus en una cosa o una idea amb força i el temps et demostra que no és bo per tú, o és equívoca, el que has de fer és canviar-la o millorar-la però, sempre lluitar per ella.

(…)

Diàriament els titulars de les notícies no ajuden a despertar el positivisme en les persones, sobre tot en aquelles que per ser joves veuen amb angoixa que el futur se’ls pinta negre.

Vaig recomanar al meu amic que es formés en el que li agrada i desperta interés en ell, ja que estic segura que algun dia, no gaire llunyà ( la darrera part l’espero) la societat crearà la il·lusió necessària entre els seus habitants i cada individu trobarà el seu lloc per realitzar-se com li cal.

El model social viscut fins ara ha caducat, actualitzem-lo perquè la realitat és dinàmica.

TUCUMÁN, el relato de Sor Lucía O.P.

2013-10-21 10.44.05

El útlimo libro que he leído estos días porque ha llegado a mis manos en préstamo es “TUCUMÁN PASIÓN Y MUERTE DE UN PUEBLO EMPOBRECIDO” escrito por Sor Lucía O.P.
Aunque se trata de un libro breve, en extensión, tengo que decir que he tardado algo más de una semana porque es tan intenso emocionalmente que no podía continuar. Parece mentira que en determinados lugares del mundo todavía la gente se muera de hambre por culpa de la gestión política y social de los gobernantes.

Prefiero no comentar el libro, en sí, porque sólo se puede entender lo que pasa en esta provincia de Argentina situada al noreste si has vivido la realidad existente o tu lugar de nacimiento es ese.

Transcribo unas líneas para que cada uno saque sus conclusiones personalmente.

“Somos esa clase media que todavía tenemos capacidad de pensamiento y reacción”

“Estoy convencida que en Tucumán están como están porque están gobernados por la incultura de unos analfabetos que además no quieren que el pueblo se forme y salga de su postración porque entonces no lo podrían oprimir y esclavizar como lo hacen”

” Necesitamos trabajar todos juntos, aunar esfuerzos para pelear a muerte por la vida.”

Quiero acabar el post con una frase que no se recoge en el libro; Siempre se ha dicho que; La unión hará la fuerza,… deberíamos pensar más en esta frase.