Possiblement, el millor dia de l’any!!
Guillem, un nen diferent Ă©s un relat breu creat amb motiu del Dia Internacional de la sĂndrome d’Asperger que es va fer pĂşblic a la web el dia 18 de febrer.
A continuaciĂł el llibre, Guillem, un nen diferent.
AquĂ el pots descarregar!!
18 de febrer
La sĂndrome d’ Asperger estĂ en relaciĂł amb la comprensiĂł i maneig dels aspectes verbals i no verbals.
Es caracteritza per tenir dificultats per al llenguatge, la comunicaciĂł i relaciĂł amb altres persones. És un trastorn de l’espectre autista en el qual el quocient intel·lectual Ă©s normal.
El primer any de celebraciĂł del Dia Internacional de la SĂndrome d’ Asperger va ser el 2007. La data del 18 de febrer coincideix amb l’aniversari del naixement de Hans Asperger, un psiquiatre austrĂac que va descriure per primera vegada aquesta sĂndrome el 1943.
Recordo que en Guillem, amb 7 anys, quan anava a la classe dels Astronautes ja apuntava maneres…
En ocasions, la Marta, la mestra s’enfadava perquè a les tutories del divendres, el Guillem sempre acabava sent el protagonista per alguna raó.
La majoria de divendres de tutoria el nen no participava dels temes que es xerraven a classe. En Guillem es mostrava absent, trist, com si visqués en un món diferent, paral·lel en el que es trobava.
En comptades ocasions, si a la classe es comentava un tema que al Guillem li agradava, llavors participava. El nen prenia la paraula i no deixava intervenir a la conversa a ningĂş mĂ©s. La Marta, mediava les exposicions orals intentant donar el torn de paraula a la resta de companys però, tan aviat com el nen o nena que estava parlant feia una pausa o un silenci propi d’una conversa, el Guillem tornava a agafar la paraula i prosseguia amb el mateix que havia dit anteriorment. Una, dues o desenes de vegades repetia la mateixa frase, utilitzava el mateix argument si algĂş es mostrava contrari a les seves afirmacions…
La resta de companys de classe, quan el Guillem es mostrava tossut i reiteratiu, es relaxaven i no l’escoltaven; els alumnes més xerraires feien grupets de tertúlia on es sentien frases com:
Tots els alumnes de la classe els Astronautes van riure al unĂson a l’escoltar les paraules del Roger.
El Guillem s’havia quedat amb l’expressiĂł corporal freda, immòbil i amb els ulls grossos clavats a la cara de la Marta. El nen no entenia la dinĂ mica de les sessions de la tutoria. La reacciĂł col·lectiva inesperada, improvitzada dels seus companys el frustrava i per tant s’autoexcloĂŻa… el Guillem sentia i rebia el rebuig del seu entorn… Aquest era el seu pensament intern que no compartia amb ningĂş.
El tarannà del Guillem canviava durant l’estona d’esbarjo al pati. Es movia rà pidament d’un lloc a un altre. Bellugava els braços amunt i avall i era feliç fent l’avió. L’estona de joc era el moment de deixar anar les tensions acumulades ja que el Guillem semblava tenir un punt d’hiperactivitat i el fet d’estar en moviment el feia content.
Quan s’organitzaven curses de carreres entre classes el Guillem es reconeixia des de lluny entre els participants per l’activitat dels seus moviments desordenats, a mode de descoordinaciĂł i com si estiguessin fora de l’òrbita corporal. DirĂem que els moviments de braços i cames resultaven exagerats i incontrolats per l’activitat fĂsica que realitzava.
El nen no patia ni s’adonava d’aquesta diferència vers els companys… això sĂ, amb freqüència durant la cursa xocava amb algun nen o nena. El Guillem corria mantenint la seva trajectòria que mai era recta ni seguia la lògica grupal.
A l’escola, durant les classes de llengua el Guillem patia. Un dia a la setmana en l’espai exposició en grup, s’havia de fer equip per debatre algun tema d’actualitat.
Quan era l’hora de fer equip i buscar als companys, el Guillem sempre tenia dificultats per fer pinya.
Si per alguna raĂł aquella setmana les exposicions eren individuals no sorgia cap problema per desenvolupar la tasca. Ell escollia el tema i en el moment de l’exposiciĂł podia passar-se tota l’hora parlant sense interrupcions. Eren moments per lluir-se on el vocabulari era l’adequat i superior al que li correspondria per l’edat. El Guillem desenvolupava l’exposiciĂł oral amb una correcta explicaciĂł amb arguments i resultats. El moment final era destinat a resoldre les preguntes o dubtes…
Malgrat si l’exposició generava interès entre els oients i el grup classe s’emocionava intensament, feia sorolls, i parlaven entre ells, el Guillem es sentia insegur i neguitós. La inseguretat es transformava en tons de veu elevat seguit d’una sensació de mareig general.
El sobtat descontrol de la situació provocada per l’interès de la seva exposició, no reflectien les ganes imperioses de demostrar el que sabia. Ell sentia el fracàs personal.
Amb una evolució diferent però amb un resultat semblant o pitjor a l’anterior resultaven les sessions d’exposició en grup.
En Guillem durant l’explicació dels seus companys criticava davant de tothom la manera d’expressar la idea o concepte d’un membre del grup, que no tenia la mateixa opinió que ell.
No tenia inconvenient a remarcar pĂşblicament les faltes o errors durant la presentaciĂł.
El problema que s’originava a continuació, no era tant per mostrar un desacord amb la resta de nens i nenes del seu grup, sinó per la manera com ho feia; les formes que utilitzava no eren les socialment correctes.
En Guillem quan feia les correccions no existia gens de diplomà cia ni empatia cap a l’altra persona. Mostrava una actitud prepotent i irrespectuosa que la Marta aturava a l’instant per no ferir als alumnes que debatien el seu treball.
Quan la mestra posava fi a la tensió ambiental els companys del Guillem ho acceptà vem perquè la recomanació venia de la tutora. Sense rondinar gaire reprenien les tasques amb ordre; en canvi ell no era capaç d’entendre què disgustava a la resta ni perquè es mostraven ferits per les seves paraules. En situacions com aquesta era quan li apareixia l’expressió paralitzada amb els ulls clavats a la cara de la Marta.
La mestra aprofitava els moments de calma del grup classe per fer didà ctica i explicar que tots ens hem de respectar individualment tal com som perquè la nostra essència com a individu és la persona.
El dimarts era el millor dia de la setmana pel Guillem. El matà sencer es dedicava a les matemà tiques, cà lcul i informà tica. El nen sovint comentava en veu alta que aquestes sessions eren més curtes que la resta ja que li passava el temps rà pid.
El Guillem durant la classe de matemà tiques tenia tasques de nivell superior als seus companys per la seva condició especial. Això de manipular números li donava seguretat i control i gaudia amb els propis resultats.
Quan estava immers en el mĂłn logĂstic fent resoluciĂł de problemes si li preguntaven com es sentia sempre donava la mateixa resposta:
Pel Guillem, comunicar-se era transmetre dades i explicar la informació. Sense emoció aparent, amb un to monòton i sense modular la veu durant l’explicació.
Al claustre de professors, quan els educadors comentaven com s’integrava el Guillem amb la resta del grup, la Marta insistia que la SĂndrome d’Asperger no Ă©s una malaltia, sinĂł que Ă©s una condiciĂł neurològica diferent a la majoria. La diferència consisteix en l’alteraciĂł del procediment de l’entorn com deia Shopenhauer.
La reunió continuà uns 50 minuts més dels quals bona part es parlaren de les peculiaritats dels “aspies”, com les dificultats que té el Guillem en els temes de comunicació social i en la flexibilitat del pensament i comportament humà ; en canvi amb freqüència mostrava un llenguatge i una capacitat intel·lectual superiors a la mitjana de la classe. Al claustre trimestral els temes i situacions concretes de la classe dels Astronautes no podien obviar el protagonisme del Guillem i dedicaven força temps a planificar accions futures.
Han passat els anys, concretament dues dècades de les vivències de la classe dels Astronautes, i el Guillem treballa actualment de delineant en un despatx d’arquitectura a Barcelona on dissenya projectes urbanĂstics i fa dibuixos amb ordinador.
L’afició per convertir pensaments en dibuixos va marcar l’inici de la seva carrera. La seva peculiar manera de processar el món en la qual analitza patrons té al Guillem en un constant laberint mental a la recerca d’esquemes per determinar el comportament social, el qual no entén però, imitarà per endreçar i donar coherència a les experiències socials.
Avui 18 de febrer de 2.022 m’han fet arribar els plĂ nols del projecte provisional per la construcciĂł de la nova seu social del barri. He vist el nom del Guillem entre les signatures del projecte… Jo m’he alegrat i emocionat!!
Rosa LĂłpez Ă©s #PasionConTinta
Descarrega el relat en PDF a continuaciĂł:
Pots deixar el teu comentari a continuaciĂł.
Rosa Lopez 👩‍💻 Social Media 
You must be logged in to post a comment.