Sant Jordi 2021

Sant Jordi 2021 Postal amb microrelat

Feliç diada de Sant Jordi!!

La Diada de Sant Jordi sempre és especial. Enguany amb la pandèmia és impossible gaudir de la festa com ens agradaria, però en un intent de ser millors cada dia llegim històries reals o fictícies.

He escrit el microrelat: Amunt Valent! que Ă©s a la postal de Sant Jordi 2021 amb un missatge encoratjador:

Tot Ă©s possible a la vida si tens prou valor.

Desitjo que t’agradi.

Per Sant Jordi llibres i flors.

Microrelat

Amunt valent!

Ell sabia que el mĂłn no l’entenia. Vivia al marge del que es considera acceptable socialment…

Una, dues… i fins a cent vegades al dia s’aturava davant el que no entenia. Visions futures xocaven amb realitats quotidianes… Què Ă©s aquesta distĂ ncia que ens separa estan tan a prop un dels altres?

Avui, ha decidit ser valent i explicar que ell entén el món de manera diferent.

#PasionConTinta

Recomanacions de Sant Jordi…

Sant Jordi confinat

Microrelat “Tatami”

Tatami

 

El 6 d’abril era un gran dia. Havia màxima expectació a l’entorn. Es celebrava a Terrassa la final Internacional. Des de primera  hora havia complet a la graderia. La competició comença i la expectació augmenta.

– Queden quinze segons!- Es sentĂ­ des de les grades. –

Ningú gosà afegir res. Això no és el futbol, és un altre esport. Al tatami fins l’últim segon del marcador no hi ha guanyador, cal estar atents durant la competició i que guanyi el millor. Una tècnica amb una contra canvien el rol del competidor. Concentració, lluita, tensió i un gran esforç en els darrers segons mostren que els esportistes compten amb una gran preparació.

La velocitat de braços, mans i cames lligades i entrellaçades fan que les accions siguin ràpides, l’àrbitre les diferencia pel color del blau o blanc del quimono.

S’atura el combat a tan sols tres segons, un dels Ă rbitres senyala que malgrat l’enrenou d’un amb  l’altre al terra no ha hagut cap acciĂł. Lentament i cansats s’aixequen els contrincants, s’arreglen la roba, es re col·loquen el cinto negre i…, a la veu d’Hajime es reprèn el combat final; el mĂ©s rĂ pid projecta al company. Del silenci a l’esclat, des de la grada, IPPON s’ha escoltat. SĂłn necessaris uns segons per respirar i reaccionar. El guanyador allarga la  seva mĂ  per ajudar a aixecar al company projectat. L’àrbitre senyala amb la mĂ  qui ha estat vencedor. Silenci…, respecte, salutaciĂł i felicitaciĂł al guanyador. No hi ha cap enveja, ni odi, ni rancĂşnia.

El pĂşblic assistent a les grades fa aplaudiments i felicitacions per tots dos competidors que han arribat a una final Internacional. Els competidors abandonen el tatami i cap a les dutxes.

– On anem avui de copes? – Li pregunta el guanyador?

Entrades relacionades:  Publicacions

 

 

Si t’ha agradat deixa el teu comentari a continuaciĂł.

anm732d56867475c689.gif

Microrelat: Esforç col·lectiu

 

 

 

La MĂ­riam es llevĂ  sense el despertador. No era un dia qualsevol. Avui faria el primer pas cap al seu futur immediat.

 

Dutxa rĂ pida per despertar-se i esmorzar. Era vital menjar correctament ja que el dia requeria un alt nivell de concentraciĂł per superar les proves.

 

Estava inquieta i marxà de casa aviat. A l’estació esperà als companys, seié en un banc i començà a recordar el dia anterior: “Sessió de piscina per relaxar-se, dinar a un restaurant italià per alimentar el cos, pel·lícula al cinema per distreure’s i al vespre sopar i dormir d’hora “. És el que havien aconsellat a classe.

 

“El dia abans dels exàmens de les PAU heu de descansar i fer coses que us agradin i us relaxin perquè el que heu estudiat amb tant de temps i esforç ja ho sabeu..”

 

La Míriam havia agafat el consell al peu de la lletra i havia gaudit d’un dia complet. Mentre revivia els pensaments van arribar els primers companys. S’apropà al primer grup d’estudiants per participar de les converses.

 

Els joves que esperaven per anar a Barcelona representaven un ventall d’estats d’ànims. La majoria nerviosos, no paraven de xerrar dels temes que sentien nomenar; altres dubtaven: “ És Hume empirista?.”;  uns passaven apunts ràpidament per comprovar que recordaven punts importants dels temes. El grup que més xivarri feia el formaven quatre nois i tres noies. Cap duia apunts ni parlaven d’exàmens. Reien i comentaven les activitats del dia anterior. Semblaven feliços. Dies enrere es llevaven d’hora i anaven a dormir tard estudiant sense parar i ara era el moment de demostrar el que sabien. Estaven a un pas de la Universitat que els formaria en arquitectes o enginyers. Era el grup de la Míriam.

 

A la facultat assignada les darreres recomanacions dels tutors… Recerca ràpida  del document d’identitat i col·locació ordenada per accedir a l’aula. Es tanquen les portes. Enrere queden moltes emocions i ara comencen a néixer noves amb el so de les paraules “Bon dia”  pronunciades pel Tribunal.

 

 

Recopilant la meva obra…

OBRA

Treballes, et concentres, escrius , concurses i no t’adones del que has fet fins que t’atures i fas recompte.

Recordant el meu relat “Deslliga’t’” amb el qual participo als premis Ciutat de Tarragona que tindran lloc el proper dissabte he fet recompte del que he escrit fins ara, i… m’he quedat impressionada per la quantitat. Hi ha relat breu, microrelats i relats enviats via Twitter, però avui em sento altament satisfeta.

Ara toca esperar que el tribunal decideixi el relat guanyador.

Microrelat: “La millor carrera”

mini llibres amiguri_microrelat

“Els canvis són bons i són un repte per superar-se” – Es deia el Jaume mentre recollia els estris personals del seu despatx durant 20 anys, fins avui –

Dins l’empresa, la tecnologia aparegué a les seves vides i les formes van anar permutant. A l’oficina el bolígraf, la carta i l’A4 van reunir-se d’urgència. “Anirem a millor vida?” – Interrogà el bolígraf – “El Fax marxà fa un mes” – Digué algú dels assistents – Per .email els informen que el portàtil i el mòbil ja són al poder. La xarxa es posiciona diàriament i la comunicació somriu als “techies” cada vegada més.

En Jaume imaginĂ  el diĂ leg entre objectes. Ha estat inviable continuar treballant a l’empresa, en mans d’un creador, l’ha arraconat. En Jaume compartia el sentiment d’un A4 desprĂ©s de ser enviat com Fax. Ell mai volguĂ© adaptar-se a la innovaciĂł, i el sistema el marginĂ . El CurrĂ­culum de paper, desfasat, ha deixat pas al VĂ­deo – CurrĂ­culum i al Bloc.

Ara sí, l’ha captat Cal preparar-se, superar-se i endavant!