REFLEXIONS

Llavors de la prosperitat

Rosa López AUTOR, NADAL, REFLEXIO, SOCIAL MEDIA
LLAVORS DE LA PROSPERITAT #PasionConTinta

S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020

Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.

Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!

Tot es magnifica en la vida quan no pots gaudir del que es suposa que és normal pels altres.

Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!

És important aturar-se un moment i fer un balanç personal de com han anat els mesos passats…

Em sento afortunada

Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.

Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.

Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.

S’acaba l’any i estem a les portes d’estrenar el 2020!!

La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.

Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.

 “ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).

Goethe
#PasionConTinta
#PasionConTinta

Feliç 2020!!

Què és el que no he entès?

Anotació Rosa López SUPERACIO ,

Imagen

 

Em pregunto què és el que no he entés quan observo la gran quantitat de d’ofertes de cursos de tot tipus que apareixen a Internet. La iniciativa em semblaria lloable si no fos perquè s’anuncien per tot arreu, i entremig d’ofertes de feina, i s’adrecen principalment a aturats.

Tanta necessitat hi ha d’instruir als aturats, possiblement, millor preparats d’Europa?

Tampoc diria res de nou si no fos perquè la gran majoria de cursos són de pagament i es dirigeixen a aturats, que cansats de reinventar-se, de perdre el temps diàriament llegint ofertes de feina que o bé són falses o bé responen a una explotació innombrable, intenten ocupar-se mentalment en quelcom diferent.

Cal exigir menys i donar més, als que:

– Ofereixen cursos,

– Ofereixen feines,

– Seleccionen personal,

– Busquen guanyar-se la vida,

– i a la societat , en general.

O, Què és el que no he entès? Si tú ho saps, explica-m’ho , si us plau.

GENERACIÓ PERDUDA? NO, GENERACIÓ DECEBUDA

Rosa López SUPERACIO ,

Imagen

El post d’avui el dedico especialment a la gent jove que, precisament per ser-ho té l’obligació de ser optimista, de buscar una sortida inspiradora al moment actual i de seguir avançant si el que vol és poder gaudir d’un futur digne.

Ahir vaig trobar-me amb un jove amic el qual feia temps que no havia vist i parlant de temes diversos vaig observar que estava profundament deprimit perquè un parell d’anys enrere havia comès una errada. La seva situació personal desencadenà en un seguit d’infortunis que va malmetre el seu estat d’ànim fins al punt de “perdre el nord”; afortunadament per ell compta amb el vist-i plau de la seva familia que l’ajuda tan com pot, i ara, amb el cap clar, s’ha reorientat mentalment en el que vol fer els propers anys que és guanyar diners per pagar-se uns estudis sobre el que li agradaria ser.

Quan li vaig comentar que “equivocar-se” és normal i freqüent en la carrera de la vida, em va mirar estranyat, és més, fins i tot, li vaig dir que “errar” és un dret de les persones.

Penso que, independentment de l’edat que tinguis, si creus en una cosa o una idea amb força i el temps et demostra que no és bo per tú, o és equívoca, el que has de fer és canviar-la o millorar-la però, sempre lluitar per ella.

(…)

Diàriament els titulars de les notícies no ajuden a despertar el positivisme en les persones, sobre tot en aquelles que per ser joves veuen amb angoixa que el futur se’ls pinta negre.

Vaig recomanar al meu amic que es formés en el que li agrada i desperta interés en ell, ja que estic segura que algun dia, no gaire llunyà ( la darrera part l’espero) la societat crearà la il·lusió necessària entre els seus habitants i cada individu trobarà el seu lloc per realitzar-se com li cal.

El model social viscut fins ara ha caducat, actualitzem-lo perquè la realitat és dinàmica.