Cada vegada més estem preparats per tractar temes socials tant lúdics com laborals amb certa preparació inicial, és a dir, quan assistim a un esdeveniment sabem prèviament moltes de les coses que trobarem, com per exemple amb quines persones coinciderem o què esperen els assistents de nosaltres. Tot i així hi ha moments en els quals decideixes assistir a actes en els quals no comptes amb la informació anterior.

Porto alguns anys presentant els meus escrits i les meves històries i relats a concursos literaris. Cal dir que he decidit entrar en aquest ambient pel meu propi peu, és a dir, busco un concurs que m’agradi, en el que cregui que puc participar perquè la temàtica i el premi em motiven i en el qual pensi que no hi ha res decidit abans de participar. Quan arriba el moment de l’entrega de premis és quan considero que la feina feta fins ara cal que es llueixi amb la participació de la meva persona als actes als quals convoquen als concursants.

Sempre hem sentit dir que l’experiència és un grau, ho confirmo. El fet d’haver assistit a alguns actes amb anterioritat fa que les comparacions inconscients aflorin a cada nova sessió. Hi ha entregues de premis més lluïdes que altres, amb més o menys consideració cap als autors, que val a dir són els qui dónen continuuítat als esdeveniments literaris i als qui no sempre s’ajuda a que perpetuin  les seves trajectòries literàries.

En aquesta ocasió vull explicar que assistia a un esdeveniment en el qual havia dinar. Com en moltes altres ocasions anava acompanyada però, de la resta dels assistents no tenia el gust de conèixer a ningú. Pot semblar una missió impossible interactuar entre desconeguts sense haver estat presentada però, ja afirmo que aquesta acció no és més difícil que escriure una història i que et publiqui una editorial.

Per aquells lectors que es considerin tímids el meu consell és primer observar com es relacionen les persones i després actuar.

A l’aperitu un membre de l’organització em va venir a preguntar qui era. La iniciativa em va agradar força ja que demostra un control de la situació per part de qui porta l’esdeveniment. Durant la part més informal els temes de tertúlia entre escriptors, mente anaves a agafar un bunyol o una copa de cava. són els temes normals de l’actualitat i, en algún cas, et pregunten com has arribat i si has tingut problemes per trobar el lloc.

La segona part de l ‘acte, ja durant el dinar, és quan has de compartir taula amb altres concursants que, com tú, estan a la espectativa per veure qui tindran per veí a taula.  A l’acte literari del dia 8 de març vam tenir la gran sort de compartir taula amb gent d’un nivell humà indescriptible, vam poder parlar dels nostres desitjos culturals. les experiències viscudes, ens van il·lustrar amb detalls de cultura general i sobretot vam riure molt. Jo vaig marxar aquell dia amb la certesa que la taula guanyadora havia estat la nostra fins al punt de dir que l’any vinent tornarem  i volem coincidir a taula amb tots ells.