El microconte titulat “El bastó blanc ” ha participat al JoTMBé , 8è Concurs de Relats curts on line TMB 2014

Cada dia feia el mateix trajecte. Eren 15‘dins el metro el trajecte d’en Ramon. Al matí, la gran majoria de passatgers anaven dormits. Els joves pendents del telèfon, tablet o MP4. Ell aprofitava per llegir un llibre, la lectura era el seu hobby. Es concentrava sentint el xiulet de les portes del metro avisant que tancaven, amb la veu en off recordant la parada i amb el xivarri de nens i nenes que anaven a escola que balafiaven energia.
Ell era un més al vagó, res ni ningú captà la seva atenció en 15 anys. Avui no havia dormit bé, estava inquiet. Quan validà la T-10 li va caure al terra, l’agafà i pensà: “És el primer cop que passa.”
Va entrar al vagó i es quedà dret. Els seients eren plens. Quan arribà la 3a estació entrà una noia jove acompanyada per un bastó blanc que captivà l’atenció d’en Ramon. Era invident i semblava envoltada per una àuria de llum que la feia brillar. Sense vacil·lar es dirigí als seients reservats i va seure.
En Ramon mirà el rellotge, eren les 8:20 del matí, havia agafat el comboi 5 minuts més tard del normal. L’home sentia la necessitat de parlar a la noia, d’apropar-se però, Amb quina excusa? – Pensà –
Els dies i setmanes següents en Ramon optà per agafar el metro a les 8:20 per coincidir amb la noia del bastó. Compartien viatge silenciosament i ell no gosava dir res. Un dia el comboi no parà on sempre, eren uns centímetres de diferència d’on la noia esperava. En Ramon cridà bruscament:
-Vigila. La porta és més lluny.
La noia entrà. En Ramon que ara s’adonava de la seva tosca acció tenia la cara vermella. Ell sentí el “Gràcies” d’ella al passar pel seu costat.
– De res, he pensat que seria més fàcil.
– Sí, em …
– Ramon! Em dic. I tu?
– Blanca. Cada dia puges oi, Ramon?
– Sí, com ho saps?
– La colònia. No pateixis, olora bé!
– Jo no m’oloro
– Et sorprendria el que perceps quan no gaudeixes de la vista.
La conversa seguí aquell dia i els següents.