Una jornada que consolida l’esport i la solidaritat a Rubí
La jornada d’avui ha estat d’aquelles que fan ciutat. Acompanyats per un dia amb sol, prop de 2.500 persones han participat en aquesta nova edició de la Cursa de la Dona, omplint els carrers de Rubí d’una onada rosa plena d’energia, esport i solidaritat.
L’ambient ha estat vibrant: somriures, ritme, retrobaments i una ciutat que s’ha bolcat per fer possible una celebració que va més enllà de l’activitat física.
Fa dotze mesos que les companyes de la nova Junta vam iniciar un camí compartit per reforçar la comunitat. Ara recordem un any de feina col·lectiva, d’activitats que sumen i, sobretot, de dones.
Durant aquest any hem:
Impulsat projectes que connecten memòria i present.
Fet activitats culturals, formatives i de reconeixement.
Compartit relats, imatges i moments que expliquen qui som.
Publicacions de la Sala Neus Català
Al llarg d’aquest any hem impulsat accions diverses. A continuació, una selecció de publicacions que mostren alguns dels projectes, trobades i iniciatives que hem dut a terme des de la Sala Neus Català.
🌐 Activisme digital per a tothom
Sessió d’activisme digital amb eines pràctiques per comunicar i participar en l’entorn digital.
Aquest primer any he après, he compartit i m’he emocionat. M’emporto l’orgull de la feina feta i les ganes de seguir construint, amb calma i amb convicció, aquest espai que ja forma part de mi.
Aquest Sant Jordi 2026, us faig un obsequi molt especial: un recopilatori de sis obres que han marcat el meu camí com a escriptora. Són contes, microrelats, narracions i còmics publicats al llarg dels anys, que ara comparteixo en format PDF perquè els pugueu llegir i gaudir amb calma.
Microrelats, narracions i còmics
Cada obra té una veu pròpia i un univers particular:
Guillem, un nen diferent — Un conte tendre i necessari sobre el TEA, explicat des de la mirada d’un infant que aprèn a habitar el món a la seva manera.
Teranga — Un còmic que captura l’essència del tarannà senegalès: hospitalitat, comunitat i calidesa.
Els mitjons de Nadal — Un conte que ens retorna a la tendresa de les àvies, a les seves mans, als seus rituals i a la memòria que ens cusen sense dir-ho.
La Veïna — Un microconte breu però punyent, que deixa entreveure un tema important a través d’un gest quotidià.
Latidos de metal — Una narració on la protagonista és una excavadora que observa el món amb una sensibilitat inesperada.
Veus connectades — Un còmic actual que retrata una situació laboral molt present: la pressió, la creativitat i la vulnerabilitat dels community managers i dinamitzadors de xarxes socials.
Aquest gest és per vosaltres, que m’acompanyeu, que llegiu, que compartiu. Perquè Sant Jordi és això: roses, dracs… i paraules que ens uneixen.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Una sessió per aprendre a compartir, amplificar i donar suport a l’entitat
Dilluns 20 a la tarda, hem realitzat una nova píndola formativa titulada “Activisme Digital”, una sessió pràctica per aprendre com compartir publicacions a Facebook i Instagram i així donar més visibilitat a les activitats de la Sala Neus Català. L’objectiu és senzill i potent: empoderar la comunitat perquè cada gest digital sumi.
Bones pràctiques per interactuar i donar visibilitat
Consells per comunicar amb respecte i responsabilitat
Petits gestos que multipliquen l’impacte de l’entitat
Tot amb exemples reals, demostracions i un espai final per practicar.
Un taller especialment inclusiu
Aquesta píndola ha estat especialment significativa per la seva mirada inclusiva. Entre les persones assistents hi havia l’Ayoub, amb Diversitat Funcional, amb qui vaig realitzar una sessió personalitzada per explicar-li com funciona l’App Al Teu Costati com pot utilitzar-la de manera autònoma.
Aquest acompanyament reforça la idea que l’activisme digital és per a tothom, i que la tecnologia pot ser una eina d’inclusió quan s’explica amb cura i proximitat.
🔎 Sabies què…?
Compartir una publicació pot multiplicar-ne l’abast fins a un 300% segons estudis de xarxes socials.
Els comentaris i els “m’agrada” també compten: indiquen interès real als algoritmes.
Les Stories d’Instagram són una de les vies més ràpides per arribar a persones que encara no segueixen l’entitat.
L’activisme digital no requereix coneixements tècnics: només ganes de participar.
Per què és important l’activisme digital?
Perquè cada acció ajuda a:
Donar visibilitat a les activitats de la Sala
Fer créixer la comunitat
Reforçar la memòria i el llegat de Neus Català
Impulsar projectes socials i culturals
Fer que la veu col·lectiva arribi més lluny
Conclusió
L’activisme digital és una eina poderosa, accessible i transformadora. Compartir és fer activisme. I cada gest compta.
Personalment he gaudit força amb aquesta activitat; sempre és un plaer veure la cara de sorpresa dels que descobreixen noves eines tecnològiques i la seva utilitat. En aquesta ocasió em fet un pas més enllà amb la participació de l’amic Ayoub. La inclusió és possible, real i productiva per a tothom.
La Cursa de la Dona de Rubí ja suma 569 inscripcions!
A Rubí ja es respira ambient de Cursa de la Dona. A dia 1 d’abril, ja hi ha 569 persones inscrites per participar en una de les cites més estimades, festives i solidàries de la ciutat.
Una jornada per córrer o caminar
La Cursa de la Dona tornarà a omplir els carrers el diumenge 10 de maig, amb un recorregut de 3.600 metres pel centre de la ciutat i sortida i arribada a la Rambla del Ferrocarril. Com sempre, es tracta d’una prova no competitiva, pensada per gaudir, compartir i fer visible la força col·lectiva de les dones a través de l’esport.
Recorregut
Sortida: Pèrgola de la Rambla del Ferrocarril (direcció estació FGC)
Carrer Cal Príncep
Carrer Cervantes
Avinguda Barcelona
Passeig Francesc Macià
Carrer Rafael Casanova
Carrer Prat de la Riba
Carretera de Sabadell
Carrer Bruc
Carretera de Terrassa
Passeig Pau Claris
Carrer Doctor Robert
Carrer Maximí Fornés
Carrer Pere Esmendia
Carrer Doctor Turró
Plaça Clavé
Carrer Colom
Carrer Prim
Carrer Cal Príncep (de nou)
Arribada: Rambla del Ferrocarril (pèrgola)
Samarreta “Campiones” i solidaritat amb Oncolliga
Totes les participants rebran la samarreta oficial Campiones, enguany amb un disseny renovat. La cursa manté el seu vessant solidari: els beneficis es destinaran a Oncolliga Rubí, que acompanya persones i famílies afectades pel càncer.
L’any passat la cursa va reunir 1.728 participants, i enguany Rubí es proposa arribar a les 2.000 inscripcions per fer encara més gran aquesta festa esportiva i reivindicativa.
Ahir, 20 de març, la Biblioteca Mestre Martí Tauler es va convertir en l’escenari d’un esdeveniment especial: la presentació de la tercera edició de la revista Vivències de Dona, impulsada per En Comú Podem Rubí. Aquesta edició la revista està dedicada a la Paqui Cruz. L’acte de la presentació ha estat moderat per la Marta Ribas, presidenta de la Sala Neus Català. Enguany la revista té un valor de 5 € i es podrà adquirir a la llibreria Racó del Llibre.
A continuació, es van lliurar els premisDones Referents, que van reconèixer dones influents per la seva contribució a la comunitat de Rubí.
Un any més, vam gaudir d’una jornada d’èxit que va posar en relleu el talent, la força i la diversitat de les dones de Rubí.
El Dia Internacional de les Dones se celebra anualment el 8 de març de cada any. Aquesta data està reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU)
La desigualtat laboral té nom de dona
A Catalunya, la bretxa salarial és del 19,5% (dades 2022).
L’atur femení supera el masculí: 9,5% vs 8,4%.
El treball a temps parcial afecta majoritàriament les dones: 7 de cada 10.
I les cures no remunerades continuen recaient, dia rere dia, sobre les espatlles femenines.
Demà és el dia! Han passat 3 mesos. Què ràpid han passat per una banda i què llarg se’m fa pensar que manquen hores per la prova.
Per la prova? O per posar-me a prova de nou? Poca broma tot plegat, eh! Que si pensem amb retrospectiva, per una banda fa 40 anys que vaig anar a la Facultat però, si això no fos prou per saber que el temps passa…, afegim que fa 30 anys que vaig estar immersa en la dinàmica actual.
Les coses han canviat força; contràriament al que sovint es diu, penso que els joves d’ara ho tenen més fàcil per estudiar. Hi ha moltes més variants d’estudis… i una vegada passada la selecció les possibilitats d’assimilar el temari és més proper i adaptatiu.
Ah! Encara no ho he dit, , per si no em coneixes, em dic Rosa, acabo de fer 60 anys i estic opositant per tenir una feina digna.
Fa 4 mesos em van acomiadar de la feina, és “despido improcedente” (em sembla que escrit en castellà queda millor i amb més força), i com l’empresa no es va presentar a la conciliació ara anirem a judici. Cal esperar, però sé que anirà bé perquè les lleis estan per complir-les per molta empresa que siguis.
Després de l’acomiadament vaig gestionar tots els tràmits administratius relacionats amb la nova situació administrativa, i passats els primers mesos vaig centrar-me en la recerca de feina.
Quina feina? Bona pregunta, en el meus cas no puc dir que sempre he tirat cap al mateix sector perquè és totalment al contrari. He patit recesions econòmiques directament i m’he reinventat sempre.
Partint de la Diplomatura en Magisteri he treballat a l’Administració Pública com a administrativa a la Generalitat de Catalunya, L’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Terrassa, a TV3 Televisió de Catalunya, Correos i darrerament a l’empresa privada…
Quina decepció més gran l’empresa privada!! Sovint es comenta que els funcionaris o laborals que treballen a les administracions públiques viuen molt bé referint-se a les poques ganes que mostren en ajudar al ciutadà. Quina mentida més gran! Des d’aquí afirmo rotundament que no és certa l’afirmació anterior…
Personalment he viscut el contrari… Com una flor no fa estiu, suposo que a tot arreu hi ha qui es deixa la pell però, sovint per treballar a l’empresa privada només has d’exercitar la carrera del “pilota al cap” i continues a la feina cobrant i passant anys.
Bé, redirigint el tema demà és el dia! avui escric aquestes línees perquè quan era a l’Institut preparant la selectivitat (actualment serien les PAU), el Fernando, professor d’història de l’Art, ens va explicar que abans d’un exàmen important el que no has de fer és estudiar fins al darrer moment. Fernando comentava que el dia abans d’una prova important l’has de dedicar a fer coses teves que t’alegrin la jornada. En el meu cas ara estic escrivint però, després llegiré la novela La Chica de Nieve 2 que em van regalar diumenge i que no he volgut esperar a llegir després de les oposicions.
Amb el sol de les primeres hores del matí he sortit a fer una passejada que m’ha donat l’energia positiva amb la que ara puc expressar emocions. Quines emocions? et preguntaràs. Emocions estancades que no deixava sortir.
Presentar-me a unes oposicions no era només un repte de coneixements, era enfrontar-se de nou a situacions passades injustes on després d’estudiar, creure en el que feia i esperar un desenllaç just vaig assistir a proves on no hi havia el tribunal que tocava, proves que ens feien per enèssima vegada perquè fulanita o menganita havíen de ser a les llistes finals definitives… en fi, tot un despropòsit.
Les situacions viscudes anteriorment, en pràcticament tots els casos em van provocar que no creiés en el sistema. D’altra banda seguia estudiant perquè, passar proves, significava ser a la bossa laboral de sustitucions.
Ara, quan demà és el dia!! i amb una colla d’anys després de males experiències viscudes anteriorment, les sensacions són diferents. Si bé al principi quan l’amiga Eva em va comentar que sortien oposicions a la UAB vaig fer la criatura dient: No, no… ja sé que són les oposicions i no em vull presentar perquè no crec, després quan ella, la famila i els amics de debó m’anaven dient tú presenta’t que el no ja el tens; no ho vaig pensar dues vegades… Van publicar l’anunci de les proves a la web i el mateix dia vaig presentar la sol·licitud.
Aquesta vegada tot seria diferent. El pas següent era dir-ho a amics i familiars. Contràriament al que pensava tots van coincidir que a part de ser una decisió encertada, en el meu cas representava una decisió valenta. Amb 60 anys opositaria amb joves de 20 aproximadament.
Tal com correspon al meu tarannà aviat em vaig organitzar metòdicament l’estudi. Els primers dies no em podia concentrar perquè els mals pensaments eren l’actor principal al meu cap però, a mida que aprofundia en els temes els coneixements adquirien més importància.
Els nebots em van animar dient que els semblava una acció molt valenta pendre aquesta decisió. El fet és que entre tan bon rotllo no seria jo qui anulés una de les darreres possibilitats de trobar feina; així que, com a marketiniana i comunicativa que sóc (gràcies a una de les reinvencions laborals) vaig començar a “vendre’m la moto” a mí mateixa. Com?
El meu marit havia comentat que estaria bé que acabés treballant on vaig començar (volia dir en els estudis, sóc una apasionada del coneixement i quin millor lloc que a la universitat!!)
Així que vaig fer una campanya de marketing a les xarxes dient que oposito. Quan la UAB va publicar l’hora i les aules em vaig comprar els estris per fer l’exàmen: llapis, goma d’esborrar i maquineta i vaig fer la pubicació.
Els desitjos positius es van fer notar entre els seguidors…ja tenia més energia positiva al meu cos. L’amiga Eva que treballa a la UAB es va oferir a acompanyar-me per saber quina aula em tocava. Vam anar a la Facultat de Medicina i vaig ser a la porta de l’aula. És una de les grans amb capacitat per a 248 persones. Vaig pensar: Em toca medicina… a mí que no m’agraden els metges. Aquest però, serà un mal menor perquè demà que és el dia el pensament anterior s’esfumarà.
Així que, amb els ànims a tope, l’estoig, amb el llapis, la goma d’esborrar, la maquineta i tenint clar com és l’aula… demà és el dia en el qual els meus pensament harmonitzaran amb el test i triaran la resposta correcta.
Gràcies a totes les persones que m’heu enviat energia positiva, mostrant empatia i donant ànims.
Activat Pla B
Després d’un camí intens cap a les oposicions de la UAB, he hagut d’acceptar que, aquesta vegada, no ha estat. I, amb la mateixa determinació amb què vaig escriure Demà és el dia, avui faig públic el Pla B activat el 3 de març: presentar-me a les oposicions de l’Ajuntament de Rubí, on he crescut professionalment i on he après què vol dir treballar per a la meva ciutat.
No és un pas enrere, és un gir coherent, un retorn al lloc on la meva feina té sentit i arrel. Continuo, amb la mateixa convicció i amb un nou horitzó.
Seguim!!
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Un clam ciutadà per defensar el dret a ser atesos amb garanties
Dissabte, Rubí va tornar a demostrar que és una ciutat compromesa amb els drets socials. Centenars de veïns i veïnes van sortir al carrer per reclamar una sanitat pública de qualitat, accessible i digna, en un moment en què el retard acumulat del futur centre sanitari i les incidències del sistema ferroviari han tensat encara més el dia a dia de moltes famílies.
La mobilització, convocada per entitats i plataformes locals, va posar el focus en la necessitat d’accelerar les inversions i garantir un servei que respongui a les necessitats reals de la població.
Què es va reclamar? Els punts clau del manifest
Durant l’acte es va llegir un manifest que recollia les principals demandes de la ciutadania. Entre elles, destaquem:
Visites amb el metge o metgessa de família en menys de 48 hores
Una atenció primària resolutiva és essencial per evitar col·lapses i garantir diagnòstics a temps. El manifest recorda que els terminis actuals són incompatibles amb una sanitat de qualitat.
Reducció de les llistes d’espera
S’exigeix disminuir els temps per accedir a especialistes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques. Les demores actuals afecten la salut, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats.
Urgències hospitalàries dignes
El text denuncia la saturació crònica i reclama posar fi als passadissos convertits en espais assistencials. La ciutadania demana un servei d’urgències que garanteixi intimitat, seguretat i condicions adequades.
Una mobilització que reforça el compromís comunitari
La manifestació va transcórrer en un ambient reivindicatiu però respectuós, amb famílies, professionals sanitaris i entitats socials caminant plegats.
El missatge va ser clar: la sanitat pública és un pilar del benestar col·lectiu i cal protegir-la amb fets, no només amb paraules.
Rubí reclama solucions immediates i una planificació a llarg termini que garanteixi que cap persona quedi enrere.
🔎 Sabies què…?
Rubí porta anys reclamant la construcció del nou centre sanitari, un equipament considerat imprescindible per descongestionar l’atenció primària.
La ciutat és una de les que més ha crescut demogràficament al Vallès, fet que incrementa la pressió sobre els serveis de salut.
Dilluns 9 de febrer, el Club de Lectura Sala Neus Català ha compartit una nova sessió dedicada a Comerás flores de Lucía Solla. Ha estat una trobada plena de reflexions i complicitats, i ja podem dir que el grup està plenament consolidat: han arribat comentaris online fins i tot des del Japó.
📝 Activitats creatives del club
Una de les dinàmiques més estimades és escriure la frase favorita del llibre i deixar-la al mural col·lectiu. És una manera de veure com cada lectura ressona de manera única en cadascuna de nosaltres.
🎉 Celebració d’aniversaris
La sessió també ha estat especial perquè hem celebrat l’aniversari de Loly, Cynthia i Rosa, tres companyes estimades que formen part del club.
Lectura del mes de març: Cumbres Borrascosas, d’Emily Brontë
Per al mes de març, el club ha escollit Cumbres Borrascosas d’Emily Brontë, un clàssic intens i apassionat que promet una sessió plena de debat i emoció.
Rosa López 