LECTURA RECOMENDADA

JUDO MANAGEMENT

Este verano mi lectura destacada ha sido el libro “Judo Management” de Ferran AgĂşndez.

Quienes me conocéis sabéis mi vinculación con el Judo. El título del libro me llamó la atención ya que en alguna ocasión he visto que los valores del Judo son aplicables a aspectos de la vida diferentes de la propia disciplina deportiva. Comenté en casa que sería bueno leerlo y me lo regalaron. Gracias 🙂

logo Rosa Lopez_social media

El autor muestra en su obra un encaje perfecto entre el Judo y el management que son las prácticas que realizan las empresas para obtener un resultado eficiente.

Los consejos que recoge el autor hace que sean Ăştiles en cualquier aspecto de la vida. Estas son algunas de las frases:

  • Sin datos, sĂłlo eres una persona con una opiniĂłn
  • Si usted no puede describir lo que está haciendo como un proceso, usted no sabe lo que está haciendo.
  • Tira cuando te empujen, empuja cuando te tiren.

Como la lectura resulta amena, didáctica y engancha aunque no tengas conocimientos de ninguna de las temáticas principales no explico más y dejo a continuación una infografía que recoge mi visión particular y que espero sea de tu agrado.

Microrelat “Tatami”

Tatami

 

El 6 d’abril era un gran dia. Havia màxima expectació a l’entorn. Es celebrava a Terrassa la final Internacional. Des de primera  hora havia complet a la graderia. La competició comença i la expectació augmenta.

– Queden quinze segons!- Es sentĂ­ des de les grades. –

Ningú gosà afegir res. Això no és el futbol, és un altre esport. Al tatami fins l’últim segon del marcador no hi ha guanyador, cal estar atents durant la competició i que guanyi el millor. Una tècnica amb una contra canvien el rol del competidor. Concentració, lluita, tensió i un gran esforç en els darrers segons mostren que els esportistes compten amb una gran preparació.

La velocitat de braços, mans i cames lligades i entrellaçades fan que les accions siguin ràpides, l’àrbitre les diferencia pel color del blau o blanc del quimono.

S’atura el combat a tan sols tres segons, un dels Ă rbitres senyala que malgrat l’enrenou d’un amb  l’altre al terra no ha hagut cap acciĂł. Lentament i cansats s’aixequen els contrincants, s’arreglen la roba, es re col·loquen el cinto negre i…, a la veu d’Hajime es reprèn el combat final; el mĂ©s rĂ pid projecta al company. Del silenci a l’esclat, des de la grada, IPPON s’ha escoltat. SĂłn necessaris uns segons per respirar i reaccionar. El guanyador allarga la  seva mĂ  per ajudar a aixecar al company projectat. L’àrbitre senyala amb la mĂ  qui ha estat vencedor. Silenci…, respecte, salutaciĂł i felicitaciĂł al guanyador. No hi ha cap enveja, ni odi, ni rancĂşnia.

El pĂşblic assistent a les grades fa aplaudiments i felicitacions per tots dos competidors que han arribat a una final Internacional. Els competidors abandonen el tatami i cap a les dutxes.

– On anem avui de copes? – Li pregunta el guanyador?

Entrades relacionades:  Publicacions

 

 

Si t’ha agradat deixa el teu comentari a continuaciĂł.

anm732d56867475c689.gif

La fotografia i el judo. Aficions compartides

Entrenament JUDO

Seguint amb el propòsit anunciat en una publicació anterior de coneixe’ns una mica millor el post d’avui està centrat en dues de les meves aficions principals: la fotografia i el judo.

L’interés per la fotografia em ve de la infància. Fer fotos fa anys era gairebé un privilegi, Havies de tenir cura del nombre de fotografies que el carret que havies col.locat a la màquina et permetia fer. Fins que no les tenies en paper no sabies si el  que havies captat era el que volies. Recordo aquell procés com una aventura. Avui és més fàcil. Fas una fotografia, la mires i si no t’agrada l’esborres. Si la consideres bona la comparteixes en qüestió de segons.

Una altra de les meves aficions és el Judo. No com a esportista però, sí com a seguidora. Sóc mare de judoca i això ha fet que passés moltes hores entre grades veient a judoques de totes les edats.

La millor manera de gaudir de les aficions Ă©s posar-les en prĂ ctica i vaig adonar-me que fotografiar entrenaments i competicions de Judo em motivava doblement.

A continuació us deixo un clip de Judo de l’entrenament d’estiu a Cabrils

Quines són les teves aficions?  Quan les practiques?

anigif_escriu un comentari

Publicacions relacionades:

Shochu Geiko a Cabrils

AixĂ­ sĂłc jo_ Clip 01

Stage Pre-temporada Lloret de Mar

Activitats estivals en procés*

 

 

capçalera revista il.lusionat

Seguint amb la idea anunciada dies enrera en aquesta Web de fer post diferents durant els mesos estivals he titulat aquest com a activitats estivals en procĂ©s perquè segons el diccionari la definiciĂł de * ProcĂ©s Ă©s en informĂ tica  la sequència definida d’operacions.

He començat a pensar, idear, dissenyar el que podria ser una revista mensual sobre temes de superació personal que passen al meu entorn.

 

 El títol de la revista és Il.lusiona’t

De moment el que us presento és el projecte inicial que deixo a continuació. El temps dirà en què es convertirà.

 

il.lusionat 0.1

il.lusionat 0.2

 

Si voleu descarregar la versiĂł en PDF podeu fer click a continuaciĂł

anigif_ Vaixell

Revista Il.lusiona’t Núm. 0

Entrada relacionada:

Com prepares l’estiu?

Qui et fa sentir bé?

rotllana judoka

Escric el post setmanal pensant i sent conscient que som a la línia de sortida de les Festes de Nadal que tan agraden als petits i que cada vegada més decepcionen a molts dels grans.

Segur que en les darreres hores t’has preguntat o et preguntaràs aviat:

 Què estic fent jo aquí? o Per què no puc fugir d’on sóc?

Si quan has llegit això t’has identificat amb les paraules escrites anteriorment  vol dir que estas vivint una realitat que no t’agrada, no t’omple o simplement que et deixes portar per aquells que sí saben què volen i són uns grans  organitzadors de la vida dels altres.

No et preocupis, encara hi ha una soluciĂł:

Atura’t un moment a pensar quan va ser la darrera vegada que et vas sentir bé.

Recorda:

  • Què feies?
  • On eres?
  • Amb qui?
  • Per què ens trobaven bĂ©?

Si les teves preguntes han tingut una resposta clara  vol dir que en el moment  o record seleccionat i calificat per tú com a estat positiu i òptim el que feies llavors era acceptat de bon grat. En aquell estat  estaves envoltat de persones que tenien alguna afinitat amb la resta i que coincidien en un espai de temps determinat.

Ens sentim bé quan parlem entre iguals i es respecta la nostra opinió igual que fem nosaltres amb les opinions contràries. Diem que sentim afinitat amb algú altre quan compartim gustos o activitats semblants que ens distreuen o enriqueixen com a persona i milloren la nostra actuació dins del col·lectiu el qual pertanyem o participem. Si aquestes coses les tenim clares,

Perquè costa tant acceptar que no hem d’anar o ser o no volem?

Per fer feliços a uns quants…,

Perquè és el que sempre ha tocat fins ara..,

Perquè és el que s’espera que fem nosaltres…,

i tantes i tantes raons més com vulguis afegir.

No hauríem de participar ni de converses, ni d’actes ni de celebracions populars o familiars que no estiguem disposats a aguantar.

He triat la fotografia superior per il·lustrar el post, que representa la rotllana judoca, on la germanor i l’afinitat els participants la mantenen tant a dins com a fora del tatami.

Vols atraure persones afins a tĂş fent el que desitges

o

vols ser un reflexe de la teva imatge?

Si t’ha agradat el post  et convido a deixar la teva opinió. També el pots compartir si ho desitges.

Si no has llegit ¡Hasta Aquí! te’l recomano.