Cada Festa Major em passa el mateix: torno a mirar Rubí amb ulls nous. Els carrers, la llum, la gent que camina amb pressa cap a un lloc que només existeix aquests dies. I enguany, mentre observava aquest moviment tan nostre, vaig pensar en el darrer llibre d’Uclés: La ciutat de les llums mortes.

Festa Major: la ciutat es transforma

La Festa Major sempre té aquest poder estrany i familiar: convertir el que coneixem en una versió més viva, més intensa, més nostra.

Els carrers que trepitgem cada dia canvien de ritme. La llum sembla més alta. La gent es mou amb una urgència que només existeix quan Rubí vibra.

És com si la ciutat es despertés una mica més.

Uclés i l’art d’escriure

Llegint La ciutat de les llums mortes, d’Uclés, L’autor té una habilitat estranya: descriure el que és nostre sense necessitat de dir-ne el nom. I aquest any, en plena Festa Major, vaig pensar que potser Rubí també mereixia un capítol així. Un capítol que no existeix. Un capítol que només podria passar aquests dies, quan la ciutat es deixa mirar d’una altra manera.

Així que el vaig escriure.

Capítol inexistent: Rubí, el barri agrícola de Barcelona

El Roc i la Paula buscaven sense èxit a les Torres els cavallets de la fira per donar unes voltes. La poca afluència de gent els va sorprendre; en canvi en plena rotonda de l ‘Edifici Rubí Forma hi havia un quiosquet de llençols muntat. El Roc i la Paula es van acostar i van veure un home amb un bigoti de puntes fines i allargades apuntant cap amunt i marcant els 10 i 10 estava penjant uns llençols blancs d’una corda.

1. Paula va preguntar: Què fa estenent la bugada aquí, bon home?
2. No és la bugada senyora, vaig a fer una obra mestra per crear un esdeveniment important i exaltar aquesta vil·la.
3. I Com ho pensa fer?
4. Amb pintures de colors propulsades per mànegues…

Els transeünts es van anar acostant formant un cercle. Entre ells també va aparèixer un elefant blau que en veure’l Dalí va comentar:

• No sé d’on ha sortit aquest animal, tot i que sé que ets una creació meva de l’època blava… però avui crearé una cosa diferent i tu pots participar fent servir la trompa com a brotxa per pintar.

En uns instants les mànegues van prendre vida, es van tensar i es van omplir de material líquid de colors, algunes persones es van unir a l’acció participant com a llançadors de pintura i fins i tot ous de gallina. El llençol blanc, ara convertit en llenç va començar a tacar-se de pintura mostrant d’aquesta manera als assistents els que el mateix Dalí va denominar “La meva última creació”.

Fora del pàrquing del Rubí Forma va passar corrent Gaudí per la parada d’autobusos per evitar ser arrossegat per un d’ells; anava amb una tauleta a les mans on guiat per Google Maps pretenia donar amb una localització. Tenia molt interès a arribar al Castell per fer un mosaic amb les restes de ceràmica ibera trobades a Rubí. La seva obra sí que deixaria empremta en aquesta vila agrícola, no la performance de Dalí.

Quan es dirigia al Castell pel pont del Carrer Cadmo va trobar M. Mercè Marçal recitant:

         És ara quan ens cal escampar el vi

         I empillocar-nos fins que ens fugi

el seny,

         que el tirà és mort!

Mirar Rubí com si fos literatura

Potser això és el que fa la Festa Major: ens permet mirar la ciutat com si fos un llibre obert. Cada carrer o cada plaça és una frase.

El que m’enduc aquest any

Aquest any m’enduc una idea que no vull oblidar: Rubí és una ciutat que es pot escriure. Només cal trobar el moment, la llum …

I potser això és el que fa Uclés: ens recorda que les ciutats també tenen veu.

Preguntes breus

Què té d’especial la Festa Major de Rubí? És el moment en què la ciutat canvia de ritme: carrers, llum i gent es transformen i Rubí es mostra més viva que mai.

Per què relacionar la Festa Major amb Uclés? Perquè Uclés escriu ciutats: simbòliques i vives.

Què és un capítol inexistent? Un text literari creat expressament per aquest post, inspirat en l’estil d’Uclés i ambientat a Rubí durant la Festa Major.

Com es pot mirar Rubí amb ulls nous? Aturant-se, observant la gent i els carrers durant la Festa Major.