Passen els dies i els anys i observes que les coses canvien, al teu entorn o en la pròpia persona.
La trajectòria de la vida provoca que creixis i perfeccionis el teu ésser primer; no obstant a mida que passen els dies veus que les persones no sempre volen canviar per millor. N’hi ha que es queden clavades en un temps i un estat perpetu que ni els deixa avançar ni permet que els puguis ajudar. És llavors el moment de prendre una decisió:
Segueixo amb ells o em distancio de l’entorn?
Ara que ja tinc una edat, tinc certa experiència en els coneixements de la vida i m’adono que sovint he estat visionà ria de la realitat quotidiana amb temes concrets.
He lluitat, denunciat, demostrat…, que en cercles laborals, en els quals he treballat, la manipulació, incompetència, amiguisme, entre d’altres, existia i continua existint a l’actualitat, perquè, com bé diuen:
“Les casualitats no existeixen”
La qüestió és:
 Per què la massa humana continua passant?
Doncs perquè hi ha gent que promociona actituts de no-reacció entre els iguals pel seu propi interés, ja que en ambients concrets no interessa tenir persones intel·ligents que no comparteixin el que els altres no fan bé. La manera més rà pida de solucionar això és fent fora als que serien més competents, però és clar, s’al·leguen tonteries que convencen als qui són com ells.
Quan publico el post ja queda enrere la mobilització del #9N a Catalunya on més de dos milions de persones han sortit al carrer per demanar un canvi en la nostra societat. Els intel·ligents treballen per aconseguir-ho i, la resta, manipula el seu entorn fins que despertin de la seva letargia els sotmesos.
Els moviments provoquen ACCIONS i aquests es transformen en CANVIS que seran positius si la base i l’orĂgen ho sĂłn.
La fotografia del capvespre a Castelldefels que acompanya el post vull creure que és l’inici d’un camà …
Capvespre vermellĂłs, bon dia demĂ
Si t’ha agradat el tema i vols llegir més et recomano el post Descolocados