M’he adonat, que jo, que no estic abonada a cap plataforma de pagament per veure continguts audiovisuals, ni busco símbols dels que estan de moda… resulta que sovint participo dels rituals de la societat actual amb més freqüència de la que imaginava. La fotografia és un exemple.
Si el 2020 hagués estat un any normal ara estaríem entusiasmats desitjant per tot arreu Bon Nadal i Bones Festes... però, aquest no ha estat un any d’alegries, ni de celebracions, ni de certeses sanitàries, laborals, econòmiques ni personals.
Tot i així he de dir que em sento afortunada per poder escriure el post ja que indica que hi ha salut.
Agraeixo:
A tots els que heu estat al meu costat durant l’any,
Als qui escalfeu la meva vida i
Als qui creieu que junts podem fer les coses millor.
A tots vosaltres, Gràcies!!
Us desitjo el millor: Molta Salut!!
A continuació teniu l’aportació nadalenca en format vídeo per vosaltres:
Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.
Al mateix temps, jo orgullosa de la meva familia i de la seva gran professionalitat i humanitat. Us estimo!!
Continúen les creacions manuals; en aquest cas una tasa de cafè de ganxet per recordar el bons moments que compartim amb qui estimem i que ara els truquem o veiem a través d’una pantalla.
Reflexió personal durant el confinament
Com descàrregues emocionals els records ara van i vénen…, s’acumulen al cap, sense ordre, sense prioritat, sense saber per què, comencem a fer presents situacions passades.
Fa uns set anys vaig fer un curs de Programació Neurolíngüística (PNL). Treballant un dels temes vam fer una dinàmica que em va impactar aleshores i ara entenc els comentaris de la valoració final dels qui vam participar al meu grup.
Toni Pinies, el coach i formador del curs de PNL feia una sessió formativa a Barcelona per a empresaris; ens havia proposat participar als alumnes com a convidats. Personalment jo no trobava que l’assistència dels alumnes tingués gaire conexió amb el perfil a qui anava dirigida la sessió però, una vegada més, vaig anar amb la intenció de posar-me a prova en un ambient que no controlava.
La sessió va resultar molt interessant i amenitzada com totes les que realitzava el Toni. Destaco la que ara m’ha vingut al cap. Havíem de fer ràpidament grups de 5 persones, pujar a la cadira i quedar-nos drets. Mentrestant el Toni ens explica una situació imaginària on som 5 persones perdudes en una selva, ens salvem si travessem un gran riu de molta profunditat i arribem a l’altra banda. L’inconvenient és que a la barca només hi ha lloc per 4 persones, el riu és ple de cocodrils, de gran cabal i molta profunditat. La qüestió és que com no hem fet cas pugem tots 5 i ara l’única sortida per salvar-nos és llençar un a l’aigua. A qui llençaries? Per què deixes als altres?
He de reconèixer que en aquell moment vaig començar a suar física i mentalment. Dreta en una cadira i havent de prendre una decisió com aquesta, la realitat canvia en qüestió de segons. Tenint en compte que jo no treballava en aquell moment vaig pensar que no podria justificar la meva supervivència.
En el grup que havíem constituït havia una de les companyes de la formació. Aquest fet em va suposar un inconvenient afegit a la proposta del Toni.
La solució demanava rapidesa i cadascú vam dir a què ens dedicàvem i a qui faríem fora. Va ser difícil i quan va arribar el meu torn vaig demanar quedar-me a la barca perquè vaig presentar-me com a escriptora: persona capaç d’entretenir, persona creativa i capaç de buscar alternatives diverses a les situacions difícils. A la pregunta a qui faria fora vaig dir la companya de curs (cosa que no li va agradar gens com podeu imaginar).
Es va crear un debat entre dues persones del grup que discrepàvem de l’elecció final. Els companys em van fer alguna pregunta més per veure com reaccionaria davant de situacions inesperades.
Quan la pregunta va ser: I si no saps què fer? Vaig respondre: M’ho invento! Podem acordar accions per a noves situacions, no cal que tot estigui dit.
El grup va acceptar que jo em salvés en un món nou per a mi. Això em va donar més empenta per:
Lluitar pels meus somnis,
No rendir-me,
Canviar el que no funciona,
Ampliar coneixements del que m’agrada,
Avançar en el que triomfes,
Escoltar el que pensen de tu,
Agrair a qui confia en tu,
Escoltar noves propostes
Re-inventar-me
Alegrar-me de com sóc…
Amb la pandèmia tenim una oportunitat de canviar actuacions personals que no han estat correctes i al mateix temps tenim la situació ideal per treure el millor de cadascú de nosaltres.
Desitjos d’un Dia de Rams de fa 5 anys que torno a compartir amb tu. #Salut
Setmana 4
Preparant escapada virtual de Setmana Santa
Les #NoVacances de Setmana Santa fan que et reinventis davant d’una situació nova i incerta com la que estem vivint.
La idea que em rodava al cap durant tota la setmana era fer un viatge virtual. A mitja setmana rebo un email on proposen un concurs: Fer un curtmetratge de màxim 1 minut de duració amb temàtica lliure i rodat a casa (#YoMeRuedoEnCasa). Ràpidament lligo idees i entre el dissabte i diumenge (Sant) fem el rodatge i el penjo a Twitter per concursar.
Per què Paris?
Perquè em van regalar un mocador i d’aquesta manera ja tenia l’atrezzo fet, perquè no he estat i perquè al mal temp bona cara com diu la dita i és important posar una mica d’humor amb glamour.
Faig una proposta familiar mitjançant What’sApp que és la següent:
⚠️ Hola a tots i totes!! Proposo el següent: FEM LA ROSA DE SANT JORDI 2020 per il·lustrar la galeria virtual del post de Sant Jordi de la web!!.
Podeu participar tots i totes; valen dibuixos i manualitats., pastissos.. Envieu les fotos i les penjaré a la meva web. Vinga a deixar anar la creativitat!!. Què us sembla?💡✏️✂️ 🌹🌹🌹🌹🌹🌹
— Rosa López #SocialMedia #Escritora #PasionConTinta (@rosalopezgrau) April 22, 2020
Setmana 7
Coses de la ment…
Són molts dies ja, que a casa confinats estem passant. Tenim temps per pensar, valorar i reflexionar. Petites accions personals et mostren qui val la pena cuidar, estimar i acompanyar i qui és millor oblidar. Amb tot plegat anem fem valoracions i tries personals que marcaran la futura acció personal quan el confinament hagi acabat.
Els mediocres desapareixeran durant el post Covid – 19; és a dir tot el que tingui poc valor o estigui fet amb el mínim esforç la societat ho descartarà. En quan a les persones, els oficis o les maneres de fer també la nova societat post Covid -19 les descartarà per manca d’habilitats, intel·ligència o empatia.
Aquesta és la reflexió personal que dedueixo de l’observació personal del comportament humà. Es complirà?
I amb l’aturada l’ERTO ha arribat…
ERTO = Expedient de regulació temporal d’ocupació
(Sense paraules)
No cal explicar perquè ha passat:
Sense activitat no hi ha liquiditat.
Em cal relax
Busco fotografies del mar per allunyar la tensió i trobar el relax. Si vols veure més fotografies del mar ( la meva pasió) les trobaràs a la pàgina de la web El Mar…Sensaciones
Després de 50 dies trepitjo el carrer
Fase 0 Ens permeten sortir al carrer 1 hora al dia per franges horàries i pel municipi. Mai hauria pensat que tornar a trepitjar l’asfalt em faria tanta il·lusió.
Setmana 8
Recompte televisiu
És hora de fer recompte. Els dies de confinament he dedicat hores a veure capítols de sèries… A continuació faig una llista del recompte dels capítols de les sèries que he vist fins ara:
El embarcadero. Temporada 1 i 2. Total capítols vists: 16
VIS a VIS. Temporades 1,2,3 i 4 .Total capítols vists: 40
You. Temporades 1 i 2. Total capítols vists: 20
La Casa de papel. Temporada 4. Total capítols vists 8
Benvinguts a la familia. Temporada 1. Total capítols vists 13
Breaking Bad. Temporada 1,2,3,4,5. Total capítols 62
97 capítols de sèries durant el confinament!!
El plaer de contactar amb la natura
Reprendre el moviment és necessari tant pel cos com per la ment. Com no sóc de les que surten a córrer quan no hi ha pandèmies, ara tampoc ho faré, en canvi sí que he sortit a caminar; he practicat el que jo denomino des d’ara #WalkEscape.
El #WalkEscape és sortir a caminar per escapar del tancament obligat per l’existència del virus, és escapar de la tensió acumulada per sentir notícies sobre salut que no acaben de ser transparents, és escapar de la incògnita laboral que estem vivint la majoria de la població, i és escapar de l’enclaustrament que suposen 4 parets del pis petit on vius sense balcó… per exemple.
#WalkEscape és alliberar-se de la tensió, la incògnita i l’enclaustrament, caminant. T’animes a utilitzar l’expressió #WalkEscape? #PasionConTinta defineix amb un # l’esport iniciat en el confinament.
Mentre esperem que la pandèmia es controli i fem temps per tornar a la feina, recupero els fils… per fer punt de creu.
I sense deixar de banda ni el #Marketing ni la #ComunicacioDigital, de tant en tant es troben a la xarxa coses tan interessants com la que comparteixo en el següent Tweet:
— Rosa López #SocialMedia #Marketing #PasionConTinta (@rosalopezgrau) May 14, 2020
Mascaretes obligatòries
21.05.2020 #Mascaretes obligatòries des d’avui per anar al carrer. En clau d’humor recordo que al febrer 2020 amb motiu del Carnaval jo la vaig dur al carrer. Qui l’hauria pensat llavors ? #JoEmQuedoACasa esperant que acabi el mal son.
— Rosa López #SocialMedia #Marketing #PasionConTinta (@rosalopezgrau) May 20, 2020
Setmana 10
Coses positives del confinament
He après a tenir paciència.
He après a dir no.
He après a preocupar-me per mi directament.
He mantingut una bona relació personal amb la meva neboda Ona.
Valoro molt qui ha fet interacció amb mi durant aquests dies, ja que ara no existeix l’excusa de no tenir temps per trucar, enviar un missatge o una vídeo trucada.
Des que va començat he decidit no enfadar-me amb ningú.
He vist que l’esgotament d’alguns per la situació actual els fa treure una conducta amarga.
He vist com les distàncies fan endolcir comportaments afectius i ens fan millor persona. #PasionConTinta
Arriba el diploma: Comerç electrònic i botiga virtual
Setmana 11
Setmana plena de creativitat
El confinament, el canvi o no de fases, la calor, la manca de sociabilització a la que estem sotmesos provoca cansament mental, acústic i moral. Per no caure en simptomatologies negatives cal utilitzar al màxim la ment.
Arriba l’hora de la creativitat!! He decidit vestir de gala la Surface. Amb un tovalló – drap de cuina que havia comprat per Nadal i amb restes de roba de la capsa d’una botella de licor, he fet a ma la funda per la Surface.
Aquí la teniu. Què us sembla?
#Handmade Funda Surface feta a ma.
Com no tot són manualitats i la tecnologia també m’agrada, he fet la infografia: Teletreball. El repte. Si voleu veure com ha quedat feu clic a l’enllaç.
Setmana 12
El cansament per l’incertesa és total
Notícies, fase 1, fase 2, fase 3, incertesa, confinament, des-fase, mascaretes, regió sanitària, distanciament social… són els termes amb els que convivim a diari. No parlem ni d’ERTO’s ni d’economia mundial perquè ja no tindrem ni alè per comentar.
Tot i que amb distància per fi he pogut rebre l’aire a prop del mar…
Quines ganes que tinc que acabi aquesta situació tan poc normal!!
Quan s’acabi l’estat d’alarma els meus post’s rebran la llibertat i sortiran d’aquest #ConfinamentLiterari que els ha obligat a romandre junts al ser publicats.
Setmana 13
Esperant la nova realitat
A pocs dies de recuperar algunes de les coses que abans de la pandèmia podíem fer comptem els dies per tornar a la nova realitat.
Les institucions insisteixen a dir nova normalitat quan res del que era tornarà a ser igual perquè de moment i sembla que va per llarg:
Hem de dur mascareta pel carrer.
Hem de mantenir una distància mínima de 1,5 metres entre persones.
Si ignorar la relació social entre persones és normal… Què més ens queda per escoltar?.
Setmana 14
Fase 3!! Una cosa bona a celebrar
Ara recuperem una part de la lliure mobilitat territorial!!
98 dies. S’acaba l’estat d’alarma!!
I amb aquesta notícia poso fi a aquest post confinat on he anat condensant l’experiència personal viscuda durant el confinament.
Gràcies per llegir i compartir.
Salut!!
#NovaRealitat
98 dies. S’acaba l’estat d’alarma!! La #terra canvia…la #societat també. Les #persones ens adaptem al que ve. #PasionConTinta Salut!
S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020
Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.
Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!
Tot es magnifica en la vida quan no pots gaudir del que es suposa que és normal pels altres.
Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!
És important aturar-se un moment i fer un balanç personal de com han anat els mesos passats…
Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.
Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.
Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.
S’acaba l’any i estem a les portes d’estrenar el 2020!!
La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.
Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.
“ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).
A través de una historia relatada en tercera persona a continuación se explica el proceso por el cuál una persona que ha perdido audición la mejora con la ayuda de los audífonos y cómo se reeduca la mente para volver a descubrir ruidos que ya no existían en su mente.
El relato
Septiembre 2018. Con puntualidad británica cada día a las 8 de la mañana Valentina salía con dirección al trabajo. Subía al coche y si todo iba bien el trayecto no le suponía más de media hora, pero la circulación en hora punta era muy densa y casi a diario tenía que dedicar 45 minutos en llegar a su destino.
Como a Valentina no le gustaba llegar tarde la mejor opción era salir siempre a la misma hora y si se daba el caso que no había caravana en exceso y llegaba con demasiada antelación, entonces se esperaba en una esquina a pocos metros de la empresa para llegar con tiempo pero a una hora prudencial.
Hacía medio año que Valentina repetía la misma rutina matutina. Durante la espera en el coche ponía la radio y escuchaba una pequeña sección de la programación radiofónica. Era suficiente para sentirse acompañada en medio de una soledad compartida por los camioneros o transportistas que parecían agruparse en la misma zona que ella con el fin de descansar de la ruta realizada o para acelerar las entregas mañaneras.
Todo esto estaba muy bien pero ella no era persona de repeticiones ilimitadas en lo que a sus actos se refería. A Valentina le encantaba cambiar, innovar y alterar su rutina. Lo cierto es que los últimos meses había tenido que lidiar con algunos cambios importantes en su vida. El nuevo trabajo le había obligado a tener que ponerse delante de su vehículo; algo que le gustaba pero que la alteraba y obligada a salir de su zona de confort.
Valentina iba aprendiendo a defenderse, en lo que a conocimientos se refiere, en los tema de la empresa: marcas, modelo o peso de las diferentes máquinas y productos que vendían en la empresa.
Las novedades en la vida de Valentina la llevaron a perder 6 kilos de peso en 7 meses. Ella estaba muy activa y no había motivo de preocupación porque tenía kilos de reserva en su cuerpo todavía.
La excusa
Un día pensó que si cogía una libreta y un bolígrafo y lo dejaba en la guantera del coche podría escribir sus sensaciones matinales durante el tiempo de espera. De esta manera fue como nació este dietario de ejercicio intelectual en el que con sólo 15 minutos al día puedes reflexionar sobre lo que te preocupa, te pasa por la cabeza o lo que quieres conseguir.
Valentina dedicó su primera reflexión al momento del gran cambio que estaba por venir. En menos de 2 semanas llevaría audífonos por primera vez. Después de meses tras un “paripé” de pruebas, negaciones y esperas inútiles del resultado, Valentina acudió a un centro privado donde encontró la respuesta a su necesidad.
Valentina había perdido bastante audición en ambos oídos por lo que le costaba seguir las conversaciones en las que el interlocutor estaba alejado.
En este momento, las sensaciones de Valentina eran cambiantes porque si por un lado la situación podía ser motivo de preocupación, por otro ella había detectado el problema y en breve tendría la solución con la consecuente mejora en calidad de vida.
Este hecho hizo pensar a Valentina en lo inteligente que era ya que estaba desarrollando su labor profesional correctamente a pesar de actuar a medio gas.
Los nervios
El segundo motivo de reflexión era cómo le afectaría a ella volver a escuchar :
Determinados sonidos
Las voces de los que hablan a su alrededor
El ruido ambiental.
A Valentina le preocupaba especialmente su reacción.
¿Daría botes en la silla ante un sobresalto?
¿Priorizaría las conversaciones vecinales?
En este momento todo resultaba una incógnita, un misterio por desvelar.
Valentina tenía claro que este tema no iba a ser un impedimento para desarrrollar su profesionalidad ni que iba a entorpecer su vida privada…, al contrario; utilizaría la experiencia para vivirla en primera persona, analizar la evolución, entender cualquier desorden que se produjese y compartirlo con los demás a fin que todos comprendieran la situación.
El tercer motivo de reflexión era cómo comunicaría la situación a familiares y amigos cercanos. Hasta la fecha quienes estaban informados eran los miembros de su familia que convivían en casa y los jefes de la empresa en la que trabajaba.
Valentina era partícipe de decirlo en persona a medida que se encontrara con primos y amigos; pero sabía que coincidir con todos podía demorar mucho la comunicación de la noticia.
El gran día
9 de Octubre. Era el gran día. Mariposas en el estómago…, no. Nervios en todo el cuerpo es lo que Valentína sentía.
Faltaban pocas horas para empezar un nuevo reto… Volver a oir ruidos, sonidos y música ambiental, por ejemplo. Nuevas sensaciones y emociones que presenciará en directo y en primera persona. ¡Toda un experiencia!
Mientras contemplaba las gotas de la lluvia cayendo en el cristal del coche, Valentina va olvidando miedos, la angustia y la tensión que siente.
Llegó el momento decisivo, tras las indicaciones de la profesional, la reacción inmediata de Valentina cuando tuvo puesto el primer audífono fue de sorpresa. De pronto todo parecía haber cambiado en aquella sala. Al escuchar la voz de otra persona sintió algo raro, como si la voz saliera de su cabeza. Rió. Se sorprendió de nuevo y al hablar observó que su voz no era la de siempre. Calló asustada. Maribel, la especialista, dijo que la reacción era normal ya que tenía que volver a acostumbrarse a oirse de nuevo.
Con el segundo audífono puesto, donde la audición era menor, fue algo todavía más increíble porque existían variaciones técnicas de mejora.
Superado estos instanstes, Valentina empezó a oir sonido envolvente. Todo se magnificaba. Descubrió que los ruidos cotidianos pueden dar miedo, por ejemplo un golpe. Se activó en Valentina toda su sensibilidad, poco a poco iba diferenciando sonidos aunque los que le sorprendió fue el matiz que adquirían las voces conocidas… incluso la propia.
Valentina salió a la calle y se mezcló entre la gente: los pájaros, las voces que venían por derecha e izquierda, los niños… Estos sí que le impactaron porque la primera media hora sólo era capaz de oir a niños llorando por todas partes. Observó que actuaba por instinto ya que para Valentina los niños siempre han tenido un lugar especial en su corazón.
En casa los golpes normales le provocaban sobresalto: la cisterna del váter le recordó una cascada la primera vez…, todo necesitaba adaptación.
El segundo día la experiencia iba mejor. Los audífonos no se acoplaban tanto. El izquierdo parecía que ni lo llevaba, en cambio el derecho se resistía y Valentina lo comparaba con el cambio de zapatos de invierno a verano porque le dolía y mostraba resistencia interna con algún pequeño dolor.
Las voces de algunas personas ya empezaban a recibirse con mayor calidad, y en algún momento sentía cierta calma. El segundo día llevó los audífonos durante 12 horas. ¡Todo un récord!
El tercer día el reto estaba en el entorno cotidiano. Era fiesta y durante los 3 próximos días iba a experimentar con los ruidos dentro de casa y realizar la prueba del teléfono.
El teléfono no lo oía. Esta fue la primera gran decepción de Valentina que superó al leer en el manual de instrucciones que los audífonos se adaptarían con un programa especial para ello. Tenía que pedir hora a Maribel para hablar del tema.
La inquietud de Valentina hizo que se pusiera a prueba constantemente. Le sorprendió el ruido ambiente con la televisión o voces y una persona cerca hablando. En esta fase todavía hacía intentos para focalizar la conversación externa a tres bandas porque oía pero no entendía lo suficiente.
Los pitidos en el oído izquierdo cuando se acopla resultaban agotadores, ella tenía ganas de saber cómo se solucionaría.
Los días en casa eperimentó con diversos ruidos a la vez: el grifo del fregadero y lavando platos, el microondas y la puerta de la nevera para acostumbrarse y poder superar estos sencillos impactos en su cabeza.
El cambio en Valentina era agigantado, aunque todavía se sentía asustada que no es lo mismo que tener miedo. Cada instante superado era una autopista de mejora de conexión en el cerebro.
¡Qué increíble es la plasticidad de éste!
¡Cómo se transforma ante lo nuevo!
Una gran prueba a superar fue la fiesta infantil de la sobrina pequeña. Niñas hablando super alto y con voz aguda, jaleo, alegría y voces de varios tipos durante unas 6 horas hizo que la jornada fuera agotadora pero fructífera.
Los otros: su reacción
Valentina recibió de su entorno mucho cariño de la gente que la apreciaba. Las personas cercanas demostraban interés con atenciones diversas, cambiaban el tono de voz, probando cómo les oía desde lejos, mimándola. Así la adaptación resultaba más fácil.
Otra curiosidad en esta evolución es el efecto que produjo en los demás que volviera a oir. Valentina descubrió que cuando recuperas audición bajas el tono de voz al hablar. Esta es la primera sorpresa para los que te conocen o viven contigo porque a veces puede parecer que quienes no te oyen son ellos ya que antes tenían por costumbre hablar con ella mucho más alto de lo normal.
Algo importante a destacar fue que Valentina ya seguia perfectamente las conversaciones grupales porque no se paraba y la retroalimentación comunicativa era más rápida y fluída. Quienes anteriormente llevaban la dirección de una conversación se sorprendieron ante este cambio y sonreían al ver la soltura de Valentina…
4 años después… Septiembre 2022
Surge un problema con el mando a distancia de los audífonos y después de no recibir el trato deseado en el establecimiento donde inicialmente Valentian compró los audífinos decidió ir a los especialistas por excelencia en la materia: GAES
¡Cómo avanza la tecnología y hace más fácil la vida a las personas!
En este centro se ofrecieron a dejar a Valentina unos audífonos mientras enviaban a reparar el mando. Valentina tenía mucho miedo a la adaptación de los nuevos auriculares ya que estos eran recargables y de última tecnología. En GAES Insistieron en que no iba a sufrir como con los primeros porque había mejorado mucho.
Valentina accedió ya que no tenía otra solución por el momento.
El cambio fue inmediato:
El ruido ambiental desapareció.
Las conversaciones entre personas se escuchaban de manera independiente, sin sobreponerse.
Las voces resultaban tener un tono más limpio y claro.
Los audífonos no pesan. ¿¿Parece que no llevas nada!! – Pensaba Valentina en voz alta –
Los familiares decían que hablaba más bajo. Ahora al no llevar pilas,siempre la bateria tiene la misma carga y ella no tenía que esforzarse en oirse.
Con la aplicación del móvil podía reajustar el volumen si fuera necesario aunque la supertecnología que llevaba ya lo hacía sola.
Y el teléfono habñia dejado de ser un problema… Podía hablar desde un fijo como hacía años.
#PasionConTinta
“Sólo los que corren el riesgo de avanzar pueden saber a dónde pueden llegar”.
Empezaba a trabajar en un sitio, estaba un tiempo en el que conocía a personas diversas, me reajustaba en la forma de hacer o de decir, compartía momentos de tensión, algún cumpleaños, pocas cenas de empresa, aunque sí algún vermut pro-navidades y cuando ya creías tenerlo todo controlado para poder trabajar mejor llegaba la notificación que te recordaba que tu lugar no era éste.
Cómo puede ser de indigesto el pasado cuando una y otra vez se repite la misma historia.
Crees que para escapar de esta dinámica tienes que buscar lugares nuevos, otras personas, otras responsabilidades. Te esfuerzas, contactas, esperas y un día responden a tu llamada. Se inicia de nuevo la rutina del comienzo: las presentaciones, expectativas, buenas y malas caras.
Te incorporas de nuevo, pero te recuerdan que sustituyes, que no es tu sitio, que nunca podrás integrarte porque por todas partes hay quien se encarga de mantener el recuerdo de un fantasma de compañero o compañera que, sin simpatizar con él se ha convertido en tu peor pesadilla por si decide volver a ocupar nuevamente su puesto de trabajo.
Con el tiempo te das cuenta que para ti lo anormal se ha convertido en cotidiano, lo injusto en lo llevadero y la incertidumbre en tu motor de esperanza.
Llega un día en el que te plantas, decides dejar de respirar toxicidad, filtrar desde contactos a ideas… entonces es cuando respiras aire nuevo, sin filtros.
Eres como el aire que respiras
Respirar aire sano llena los pulmones, abre la mente, recupera el correcto ritmo cardíaco y te llena de energía positiva.
Si no has estado realizando estas buenas prácticas cuando te llega el momento de hacerlo por primera vez te das cuenta que no sabes.
La emoción te supera, la mente te traiciona.
De ser un todo te divides en cientos de fragmentos que cada uno de ellos intenta jugar su papel principal. No sirve esta actuación, te paraliza, te bloquea sin dejar que expulse al exterior toda esa alegría contenida que guardas dentro de ti como un tesoro para que no se vaya, no escape, ni se percaten los que en el pasado te la jugaron.
El resultado es una emoción contenida de un cuerpo que se resiste a ser feliz, por precaución, por miedo a sentir algo mejor que hasta el momento.
El corazón late como olas de emoción que al resto del cuerpo transmiten su vibración.
La respiración capta el sentimiento, dejemos que se evapore el miedo…
Sensaciones extrañas invaden nuestro ser… dejemos que pasen porque empezamos a captar nuevas frecuencias para amarnos.
En una oleada de energía decido dar rienda suelta a la escritura. Es terapia, es cultura.
He decidido relajarme y despertar, pues este sueño lo voy a vivir sin descansar.
You must be logged in to post a comment.