Mensajes, emojis y palabras

Mensajes, emojis y palabras en la comunicación

Que hoy en día todo transcurre a gran velocidad es un hecho. Una frase como esta no da pie a mucho debate. Como todo tiene un tiempo limitado hasta la comunicación se ve alterada.

No sé si será el calor del verano, o la incetidumbre de la pandemia producida por el Covid-19 pero hoy me he propuesto hacer un texto con los emojis de Telegram en el que a pesar de existir un mensaje no diga nada.

He escogido Telegram para hacer este auto -reto porque me parecen muy divertidos sus iconos.

Mensaje enviado:

Mensajes, emojis y palabras
  • HELLO,
  • FYI Voy a escribir una nota, donde no diga nada…
  • ASAP
  • pero utilice sticks, emojis y texto…
  • Porque es comunicación, verdad ?
  • BRB
  • Deja tu comentario a continuación.
  • (…)
  • Disculpa, estoy AFK
  • THS
  • XOXO
  • #PasionConTinta
  • BYE
  • LIKE
Logo_PasionConTinta

Mensaje descodificado

  • Hola,
  • Para tu información, voy a escribir una nota, donde no diga nada…
  • tan pronto como sea posible
  • pero utilice sticks, emojis y texto.
  • Porque es comunicación, ¿Verdad?
  • Vuelvo enseguida
  • Deja tu comentario a continuación.
  • (…)
  • Disculpa, estoy lejos del teclado.
  • Gracias.
  • Besos y abrazos
  • #PasionConTinta
  • Adiós
  • Me gusta

¿Te atreves a escribir un mensaje parecido?

A continuación tienes algunas de las abreviaturas y su significado:

  • BRB – Be right back – Vuelvo enseguida.
  • AKF – Away from keyboard – Lejos del teclado.
  • WOW – Qué mareo!
  • FYI – For your information – Para tu información.
  • LOL – Laughing at long – Reirse alto.
  • ACAP – As soon as possible – Tan pronto como sea posible.
  • OMG – Oh my God! – Dios mío!
  • THS – Thanks – Gracias.
  • TBD – To be defined – Proyecto por definir.
  • XOXO – Hungs and kiss – Besos y abrazos.
  • XD – Risas.

Sant Jordi Confinat

Sant Jordi Confinat

El meu regal del Sant Jordi 2020

Relat breu: Sant Jordi confinat

Era un dilluns més, d’un dia més de les darreres cinc setmanes. Només faltaven quatre dies pel 23 d’Abril, diada de Sant Jordi. Aquest any la situació es presentava ben diferent per llibreters, floristes, amants i persones en general…

Aquell dia el Jordi es llevà ben d’hora i començà a rumiar, doncs era primordial trobar la forma d’actuar i no deixar-se ensopir ni entristir més per la situació actual.

El Jordi feia temps que vivia retirat en un lloc discret de la geografia catalana, prop del mar, lluny de les muntanyes com pensava la majoria de la gent. El Jordi sabia que se’l recordava per haver mort al drac, però quan algú li recordava sempre deia que la gesta havia estat un cop de sort. Tot ell era modèstia, perquè posar-se davant d’un drac, lluitar, guanyar i dir que és sort costa de creure. La seva senzillesa i humanitat havia portat al Jordi a retirar-se per viure amb la Violant. La seva gesta perdurà en la memòria col·lectiva passant de generació en generació, de pares a fills. Malgrat que ell i la Violant havien obtingut el benefici de les divinitats amb la immortalitat poca gent ho sabia. De la seva existència era conegut per la llegenda.

Lluny quedaven les batalles de l’Edat Mitjana on es lluitava contra dracs…, ara al Segle XXI l’enemic tenia un altre aspecte, era més petit, invisible però igual de letal…

Arribaria la diada de Sant Jordi i ningú podria sortir al carrer. Roses, llibres, petons es quedarien sense regalar. La situació entristia al Jordi i no volia que l’estat excepcional que es vivia a nivell mundial fes oblidar el sentiment més bonic del món que és l’AMOR.

  • Violant, crec que és hora de sortir del nostre amagatall.
  • Però què dius Jordi si tothom està confinat – Digué la dona –
  • És una manera de dir, estimada meva – Continuà el Jordi – Arriba el dia més important de l’any: el de les flors i els llibres i les persones estan tristes, ensopides perquè la festa d’enguany no serà la ideal. He pensat a fer un discurs per recuperar el protagonisme de la diada, per no caure en l’oblit i liderar aquesta situació incerta…
  • I com ho faràs? – Preguntà la Violant – No pots sortir, no t’escoltaran, no et seguiran… tampoc hi ha dracs…
  • No pateixis Violant que trobarem la manera.

El Jordi passà unes hores pensant fins que s’adonà que tenia la resposta al seu costat:  les xarxes socials. La Violant era una apassionada de la comunicació a les xarxes, a Internet; ella deia que podies estar a prop de tothom només a un clic de l’ordinador.

I així va ser com va sorgir la idea: El dia de Sant Jordi el cavaller, ara convertit en Internauta batallant amb les xarxes donaria un discurs Online a la població. Calia tenir perfils a les diferents plataformes, pensar en l’estratègia, redactar el discurs i esperar que la gent compartís, comentés i participés. Una gran gesta mundial però l’objectiu final mereixia l’intent. També s’havia d’estar preparat per rebre tot tipus de comentaris a la seva aparició al nostre segle. Seria una Fake New? – Es preguntarien alguns o potser d’altres d’impostor l’etiquetarien.

Era necessari tenir present les possibles reaccions contràries a la bona intenció i no caure en lamentacions poc productives.

Així, doncs, el 23 d’abril 2020 en una transmissió Online al Canal YouTube es sentia el següent discurs:

“Veïns, veïnes, Internautes tots i totes…

Soc Jordi, popularment conegut per vosaltres com Sant Jordi… sí, sí, com estareu pensant el del drac…. He decidit fer aquest discurs sortint del meu indret particular perquè avui patim una pandèmia mundial…

El Sant Jordi d’enguany no és un drac, una princesa, un llibre o una flor…, és un sentiment que es gesta dins el cor. La situació actual ha fet que quan tornem a passejar tranquil·lament per places, carrers, per la muntanya o la platja i veiem a amics, familiars i coneguts els preguntem sobre la salut. Què tal? Com us trobeu?

Ni petons, ni abraçades podem compartir perquè la Covid-19 ens vol destruir. Hem de tenir paciència i deixar avançar a la ciència, perquè la vacuna trobaran i la gran batalla de la pandèmia s’haurà acabat.

Mentrestant, quedem-nos a casa, seguim les recomanacions de Sanitat i dediquem estones a deixar anar la creativitat que portem dins nostre.

Altres temps arribaran: Podrem sortir, mirar-nos, apropar-nos i estimar-nos com cal. Al principi de la tornada a la rutina d’abans potser se’ns farà una mica estrany però, després d’uns minuts d’incertesa tornarem a recuperar el somriure, la confiança en els altres i la seguretat personal per haver superat uns moments d’angoixa general.

Tu que ara m’escoltes, ves pensant com els demostraràs estima a les persones que consideres especials…Igual que un ram de roses quan estan totes juntes no punxen ens agradarà estar quan el virus que fa mal hagi marxat.

  • Ja saps qui rebrà la primera abraçada quan haguem batut al Covid-19?”

(…)

El Jordi va dedicar gran part del dia a respondre preguntes sobre la seva aparició, sobre si desapareixeria la Diada, fins i tot li demanaven recomanacions literàries. Ell va atendre totes les peticions amb moltes ganes.

Diuen que Sant Jordi una vegada més va vèncer el drac, aquest cop sense cavall, sense espasa però amb un llapis. Per què amb un llapis? Perquè va demanar a tothom que per vèncer la por i matar l’avorriment el que millor resultat donava era escriure relats, contes o cartes d’amor. I així ho van fer persones d’arreu del mon. Amb l’ajuda de tothom es creà el llibre: Sant Jordi confinat.

(…)

Mesos més tard es descobrí la vacuna que erradicava la malaltia. Els científics van assenyalar l’origen del virus en l’enveja acumulada per la població mundial que anà passant d’uns als altres. El virus s’inicià en el 2019 però el nivell d’enveja va assolir els màxims cap al 2020. La malaltia posava a prova la solidaritat, col·laboració i germanor entre pobles i entre persones de diferents edats i gràcies a la acció conjunta de la bona coordinació ara estem sans esperant que el proper Sant Jordi ens permeti abraçar a petits i grans.

Dedicat especialment a: Dra. Mercè, Dr. Miguel Ángel, Marina H. Carme i Miquel

#PasionConTinta

23 d’abril de 2020

Nota: Les imatges no sé qui és l’autor o autora, les he rebut per What’sApp

Publicació relacionada

23 de juliol #SantJordiJuliol

Covid -19 Crònica #JoEmQuedoACasa

Covid-19 La crònica personal

Durant el confinament pel Covid-19 he fet:

Teletreball

Coronavirus #JoEmQuedoACasa
Instal.lació de l’oficina a casa. Teletreball

Primer dia cap a la nova oficina

Coronavirus #JoEmQuedoACasa
Ningún pel camí… Vaig a l’oficina. #JoEmQuedoACasa

Sensacions:

Em sento com si fos la nova de l’oficina, el primer dia, a la meva pròpia casa…

Els primers dies de teletreball

Coronavirus #JoEmQuedoACasa

El secret

  • Optimisme
  • Diferenciar temps per treballar i temps per fer altres coses.
  • Vestir-se i arreglar-se per anar a treballar.
  • Organització
  • Agafar la situació con un nou repte personal per superar-te.

El cap de setmana a casa

Logo_PasionConTinta
#PasionConTinta #JoEmQuedoACasa

Canviar rutines

Utilitzar la imaginació i ser creatiu!

Coronavirus #Creativitat #PasionConTinta

Faig un captus d’amigurumi a ganxet per decorar el nou lloc de teletreball.

#JoEmQuedoACasa  amigurumi captus

Fins aquí un resum de la setmana 1.

I tú com ho portes?

Setmana 2

Necessitat d’ocupar el temps: M’apunto a fer Teleformació

Coronavirus #JoEmQuedoACasa

Quin millor moment que l’actual per formar-se i ocupar una franja de temps quan hem d’estar a casa confinats?

La importància de crear unes rutines: Calendari Setmanal

#PasionConTinta: Calendari setmanal #JoEmQuedoACasa
Calendari Setmanal #PasionConTinta #SocialMedia #ComunicacioDigital

I de sobte tot va canviar…

Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.

Al mateix temps, jo orgullosa de la meva familia i de la seva gran professionalitat i humanitat. Us estimo!!

Setmana 3

Nous hàbits i optimisme

Continúen les creacions manuals; en aquest cas una tasa de cafè de ganxet per recordar el bons moments que compartim amb qui estimem i que ara els truquem o veiem a través d’una pantalla.

#JoEmQuedoACasa

Reflexió personal durant el confinament

Com descàrregues emocionals els records ara van i vénen…, s’acumulen al cap, sense ordre, sense prioritat, sense saber per què, comencem a fer presents situacions passades.

Fa uns set anys vaig fer un curs de Programació Neurolíngüística (PNL). Treballant un dels temes vam fer una dinàmica que em va impactar aleshores i ara entenc els comentaris de la valoració final dels qui vam participar al meu grup.

Toni Pinies, el coach i formador del curs de PNL feia una sessió formativa a Barcelona per a empresaris; ens havia proposat participar als alumnes com a convidats. Personalment jo no trobava que l’assistència dels alumnes tingués gaire conexió amb el perfil a qui anava dirigida la sessió però, una vegada més, vaig anar amb la intenció de posar-me a prova en un ambient que no controlava.

La sessió va resultar molt interessant i amenitzada com totes les que realitzava el Toni. Destaco la que ara m’ha vingut al cap. Havíem de fer ràpidament grups de 5 persones, pujar a la cadira i quedar-nos drets. Mentrestant el Toni ens explica una situació imaginària on som 5 persones perdudes en una selva, ens salvem si travessem un gran riu de molta profunditat i arribem a l’altra banda. L’inconvenient és que a la barca només hi ha lloc per 4 persones, el riu és ple de cocodrils, de gran cabal i molta profunditat. La qüestió és que com no hem fet cas pugem tots 5 i ara l’única sortida per salvar-nos és llençar un a l’aigua. A qui llençaries? Per què deixes als altres?

He de reconèixer que en aquell moment vaig començar a suar física i mentalment. Dreta en una cadira i havent de prendre una decisió com aquesta, la realitat canvia en qüestió de segons. Tenint en compte que jo no treballava en aquell moment vaig pensar que no podria justificar la meva supervivència.

En el grup que havíem constituït havia una de les companyes de la formació. Aquest fet em va suposar un inconvenient afegit a la proposta del Toni.

La solució demanava rapidesa i cadascú vam dir a què ens dedicàvem i a qui faríem fora. Va ser difícil i quan va arribar el meu torn vaig demanar quedar-me a la barca perquè vaig presentar-me com a escriptora: persona capaç d’entretenir, persona creativa i capaç de buscar alternatives diverses a les situacions difícils. A la pregunta a qui faria fora vaig dir la companya de curs (cosa que no li va agradar gens com podeu imaginar).

Es va crear un debat entre dues persones del grup que discrepàvem de l’elecció final. Els companys em van fer alguna pregunta més per veure com reaccionaria davant de situacions inesperades.

Quan la pregunta va ser: I si no saps què fer? Vaig respondre: M’ho invento! Podem acordar accions per a noves situacions, no cal que tot estigui dit.

El grup va acceptar que jo em salvés en un món nou per a mi. Això em va donar més empenta per:

  • Lluitar pels meus somnis,
  • No rendir-me,
  • Canviar el que no funciona,
  • Ampliar coneixements del que m’agrada,
  • Avançar en el que triomfes,
  • Escoltar el que pensen de tu,
  • Agrair a qui confia en tu,
  • Escoltar noves propostes
  • Re-inventar-me
  • Alegrar-me de com sóc…

Amb la pandèmia tenim una oportunitat de canviar actuacions personals que no han estat correctes i al mateix temps tenim la situació ideal per treure el millor de cadascú de nosaltres.

I tú com ho portes?

#Optimisme; #Esperança; #Sort; #Amor; #Alegria #Felicitat

Desitjos d’un Dia de Rams de fa 5 anys que torno a compartir amb tu. #Salut

Setmana 4

Preparant escapada virtual de Setmana Santa

Les #NoVacances de Setmana Santa fan que et reinventis davant d’una situació nova i incerta com la que estem vivint.

La idea que em rodava al cap durant tota la setmana era fer un viatge virtual. A mitja setmana rebo un email on proposen un concurs: Fer un curtmetratge de màxim 1 minut de duració amb temàtica lliure i rodat a casa (#YoMeRuedoEnCasa). Ràpidament lligo idees i entre el dissabte i diumenge (Sant) fem el rodatge i el penjo a Twitter per concursar.

Per què Paris?

Perquè em van regalar un mocador i d’aquesta manera ja tenia l’atrezzo fet, perquè no he estat i perquè al mal temp bona cara com diu la dita i és important posar una mica d’humor amb glamour.

Aquest és el resultat:

Viatge virtual a Paris #PasionConTinta
Viatge virtual a Paris #PasionConTinta

I també la postal que deixa constància del viatge…

Postal viatge virtual a Paris

Setmana 5

La tornada al #teletreball millora l’autoestima

Aquesta ha estat una setmana molt productiva intel·lectualment.

  • He acabat 10 dies abans el curs Online que estava cursant sobre Comerç electrònic i botiga virtual
  • He realitzat també el curs Online: Coronavirus, prevención en el entorno laboral.

Setmana 6

Pensant en Sant Jordi…

Faig una proposta familiar mitjançant What’sApp que és la següent:

⚠️ Hola a tots i totes!! Proposo el següent: FEM LA ROSA DE SANT JORDI 2020 per il·lustrar la galeria virtual del post de Sant Jordi de la web!!.

Podeu participar tots i totes; valen dibuixos i manualitats., pastissos.. Envieu les fotos i les penjaré a la meva web. Vinga a deixar anar la creativitat!!. Què us sembla?💡✏️✂️ 🌹🌹🌹🌹🌹🌹

Solidaritat amb originalitat

He escrit el relat: ” Sant Jordi Confinat”

Si voleu passar una estona entretinguts amb un relat ambientat en el dia de Sant Jordi feu clic a continuació: Sant Jordi Confinat

Optimitzant el dia a dia

Setmana 7

Coses de la ment…

Són molts dies ja, que a casa confinats estem passant. Tenim temps per pensar, valorar i reflexionar. Petites accions personals et mostren qui val la pena cuidar, estimar i acompanyar i qui és millor oblidar. Amb tot plegat anem fem valoracions i tries personals que marcaran la futura acció personal quan el confinament hagi acabat.

Els mediocres desapareixeran durant el post Covid – 19; és a dir tot el que tingui poc valor o estigui fet amb el mínim esforç la societat ho descartarà. En quan a les persones, els oficis o les maneres de fer també la nova societat post Covid -19 les descartarà per manca d’habilitats, intel·ligència o empatia.

Aquesta és la reflexió personal que dedueixo de l’observació personal del comportament humà. Es complirà?

I amb l’aturada l’ERTO ha arribat…

ERTO = Expedient de regulació temporal d’ocupació

(Sense paraules)

No cal explicar perquè ha passat:

Sense activitat no hi ha liquiditat.

Em cal relax

Busco fotografies del mar per allunyar la tensió i trobar el relax. Si vols veure més fotografies del mar ( la meva pasió) les trobaràs a la pàgina de la web El Mar…Sensaciones

Després de 50 dies trepitjo el carrer

Fase 0 Ens permeten sortir al carrer 1 hora al dia per franges horàries i pel municipi. Mai hauria pensat que tornar a trepitjar l’asfalt em faria tanta il·lusió.

Setmana 8

Recompte televisiu

És hora de fer recompte. Els dies de confinament he dedicat hores a veure capítols de sèries… A continuació faig una llista del recompte dels capítols de les sèries que he vist fins ara:

  • El embarcadero. Temporada 1 i 2. Total capítols vists: 16
  • VIS a VIS. Temporades 1,2,3 i 4 .Total capítols vists: 40
  • You. Temporades 1 i 2. Total capítols vists: 20
  • La Casa de papel. Temporada 4. Total capítols vists 8
  • Benvinguts a la familia. Temporada 1. Total capítols vists 13
  • Breaking Bad. Temporada 1,2,3,4,5. Total capítols 62

97 capítols de sèries durant el confinament!!

El plaer de contactar amb la natura

Reprendre el moviment és necessari tant pel cos com per la ment. Com no sóc de les que surten a córrer quan no hi ha pandèmies, ara tampoc ho faré, en canvi sí que he sortit a caminar; he practicat el que jo denomino des d’ara #WalkEscape.

El #WalkEscape és sortir a caminar per escapar del tancament obligat per l’existència del virus, és escapar de la tensió acumulada per sentir notícies sobre salut que no acaben de ser transparents, és escapar de la incògnita laboral que estem vivint la majoria de la població, i és escapar de l’enclaustrament que suposen 4 parets del pis petit on vius sense balcó… per exemple.

#WalkEscape és alliberar-se de la tensió, la incògnita i l’enclaustrament, caminant. T’animes a utilitzar l’expressió #WalkEscape? #PasionConTinta defineix amb un # l’esport iniciat en el confinament.

Setmana 9

Ja fa 2 mesos!!

Mentre esperem que la pandèmia es controli i fem temps per tornar a la feina, recupero els fils… per fer punt de creu.

I sense deixar de banda ni el #Marketing ni la #ComunicacioDigital, de tant en tant es troben a la xarxa coses tan interessants com la que comparteixo en el següent Tweet:

Mascaretes obligatòries

21.05.2020 #Mascaretes obligatòries des d’avui per anar al carrer. En clau d’humor recordo que al febrer 2020 amb motiu del Carnaval jo la vaig dur al carrer. Qui l’hauria pensat llavors ? #JoEmQuedoACasa esperant que acabi el mal son.

Setmana 10

Coses positives del confinament

He après a tenir paciència.

He après a dir no.

He après a preocupar-me per mi directament.

He mantingut una bona relació personal amb la meva neboda Ona.

Valoro molt qui ha fet interacció amb mi durant aquests dies, ja que ara no existeix l’excusa de no tenir temps per trucar, enviar un missatge o una vídeo trucada.

Des que va començat he decidit no enfadar-me amb ningú.

He vist que l’esgotament d’alguns per la situació actual els fa treure una conducta amarga.

He vist com les distàncies fan endolcir comportaments afectius i ens fan millor persona. #PasionConTinta

Arriba el diploma: Comerç electrònic i botiga virtual

Setmana 11

Setmana plena de creativitat

El confinament, el canvi o no de fases, la calor, la manca de sociabilització a la que estem sotmesos provoca cansament mental, acústic i moral. Per no caure en simptomatologies negatives cal utilitzar al màxim la ment.

Arriba l’hora de la creativitat!! He decidit vestir de gala la Surface. Amb un tovalló – drap de cuina que havia comprat per Nadal i amb restes de roba de la capsa d’una botella de licor, he fet a ma la funda per la Surface.

Aquí la teniu. Què us sembla?

#Handmade Funda Surface feta a ma.

Com no tot són manualitats i la tecnologia també m’agrada, he fet la infografia: Teletreball. El repte. Si voleu veure com ha quedat feu clic a l’enllaç.

Setmana 12

El cansament per l’incertesa és total

Notícies, fase 1, fase 2, fase 3, incertesa, confinament, des-fase, mascaretes, regió sanitària, distanciament social… són els termes amb els que convivim a diari. No parlem ni d’ERTO’s ni d’economia mundial perquè ja no tindrem ni alè per comentar.

Tot i que amb distància per fi he pogut rebre l’aire a prop del mar…

Quines ganes que tinc que acabi aquesta situació tan poc normal!!

Quan s’acabi l’estat d’alarma els meus post’s rebran la llibertat i sortiran d’aquest #ConfinamentLiterari que els ha obligat a romandre junts al ser publicats.

Setmana 13

Esperant la nova realitat

A pocs dies de recuperar algunes de les coses que abans de la pandèmia podíem fer comptem els dies per tornar a la nova realitat.

Les institucions insisteixen a dir nova normalitat quan res del que era tornarà a ser igual perquè de moment i sembla que va per llarg:

  • Hem de dur mascareta pel carrer.
  • Hem de mantenir una distància mínima de 1,5 metres entre persones.

Si ignorar la relació social entre persones és normal… Què més ens queda per escoltar?.

Setmana 14

Fase 3!! Una cosa bona a celebrar

Ara recuperem una part de la lliure mobilitat territorial!!

98 dies. S’acaba l’estat d’alarma!!

I amb aquesta notícia poso fi a aquest post confinat on he anat condensant l’experiència personal viscuda durant el confinament.

Gràcies per llegir i compartir.

Salut!!

#NovaRealitat

98 dies. S’acaba l’estat d’alarma!! La #terra canvia…la #societat també. Les #persones ens adaptem al que ve. #PasionConTinta Salut!

Valora aquest post.

Rating: 1 out of 5.

Llavors de la prosperitat

LLAVORS DE LA PROSPERITAT #PasionConTinta

S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020

Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.

Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!

Tot es magnifica en la vida quan no pots gaudir del que es suposa que és normal pels altres.

Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!

És important aturar-se un moment i fer un balanç personal de com han anat els mesos passats…

Em sento afortunada

Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.

Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.

Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.

S’acaba l’any i estem a les portes d’estrenar el 2020!!

La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.

Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.

 “ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).

Goethe
#PasionConTinta
#PasionConTinta

Feliç 2020!!

Redarquía

Redarquía: Modelo organizativo emergente

La redarquía es un modelo organizativo emergente característico de las nuevas redes abiertas de colaboración  basado en la confianza y el valor añadido.

A continuación se explica a través de una infografía

LECTURA RECOMENDADA

JUDO MANAGEMENT

Este verano mi lectura destacada ha sido el libro “Judo Management” de Ferran Agúndez.

Quienes me conocéis sabéis mi vinculación con el Judo. El título del libro me llamó la atención ya que en alguna ocasión he visto que los valores del Judo son aplicables a aspectos de la vida diferentes de la propia disciplina deportiva. Comenté en casa que sería bueno leerlo y me lo regalaron. Gracias 🙂

logo Rosa Lopez_social media

El autor muestra en su obra un encaje perfecto entre el Judo y el management que son las prácticas que realizan las empresas para obtener un resultado eficiente.

Los consejos que recoge el autor hace que sean útiles en cualquier aspecto de la vida. Estas son algunas de las frases:

  • Sin datos, sólo eres una persona con una opinión
  • Si usted no puede describir lo que está haciendo como un proceso, usted no sabe lo que está haciendo.
  • Tira cuando te empujen, empuja cuando te tiren.

Como la lectura resulta amena, didáctica y engancha aunque no tengas conocimientos de ninguna de las temáticas principales no explico más y dejo a continuación una infografía que recoge mi visión particular y que espero sea de tu agrado.

Vacances

Bones vacances d’estiu!

1 d’Agost, per mi, principi de les vacances.

#PasionConTinta

Arriben els dies per desconectar del ritme diari.

És hora de llegir…, escriure.

Dedicar bon temps a qui estimes.

Passejar a prop del mar.

Fer trucades amb qui no parles sovint.

Trencar la rutina.

No fer res.

I tu, ets de vacances?

Un indret per recuperar l’alè

Quan les obligacions presionen, el ritme diari és embogidor i les forces defalleixen busco un motiu per escapar-me prop del mar.

Amb bona companyia és altament enriquidor i si l’acompanya un bon àpat és totalment restaurador.

El meu, el nostre, secret és aquest indret: Restaurant La Cúpula, al Garraf, on el tracte rebut per part del Marc i el Diego és insuperable.

Logo_PasionConTinta

Tempesta elèctrica

És estiu i no ho sembla, Contra natura no es pot anar. A continuació teniu les imatges de la caiguda d’un arbre al Carrer Cadmo de Rubí (Barcelona) sobre un cotxe i l’enrenou que s’ha produït en minuts.

Afortunadament sembla que el conductor està bé. Els bombers s’han passat hores treient l’arbre de la via . Algunes persones han decidit col.laborar organtizant el pas en un dels carrers amb més circulació de Rubí.

El culpable…

Logo_PasionConTinta