Hoy cuando estaba en la oficina preparando el material de Marketing he pensado en hacer este post.
Os acordáis de Makana? La excavadora protagonista de Latidos de Metal?
#LatidosDeMetal
Si no pudiste leer el cuento Latidos de Metal cuando lo publiqué , o quieres releerlo de nuevo, lo puedes hacer ahora desde el enlace que hay a continuación; está disponible en castellano, catalán e inglés.
Makana se va a la feria de SMOPYC en Zaragoza
El relato #LatidosDeMetal narra la preocupación por el trabajo bien hecho donde la empatía entre compañeros es primordial, pues los protagonistas son una excavadora y un martillo.
Puedes leer #LatidosDeMetal en castellano a continuación:
En el párrafo siguiente tenéis la continuación de la narración
Makana va a la feria
Después de muchos meses de indecisión, de poco trabajo y de angustia para el mundo entero a causa de la pandemia provocada por el COVID19, por fin llegaban buenas noticias: la vuelta a las ferias.
Makana estaba en la gran pradera cuando escuchó que la famosa feria de SMOPYC abría sus puertas al público después de haberse anulado por dos veces consecutivas las fechas anteriores. En esta ocasión el encuentro tendría lugar en noviembre.
Quedan pocos días – Pensó Makana, cuando una de las excavadoras comentaba la noticia al resto.
En la gran pradera se comentaba la importancia de conocer a las “nuevas”; también se percibían ciertas rencillas por tener que competir con las jóvenes máquinas que se mostrarían en su total plenitud en la mayor feria del sector.
No sé qué pueden enseñar de nuevo esas jovencitas que no sepamos ya nosotras – Refunfuñó una máquina que llevaba tiempo sin trabajar a causa de su mal humor.
Pues yo creo que siempre podemos aprender cosas nuevas. – Afirmó Makana – Seguro que aportan interesantes novedades a tener en cuenta –
Bien dicho – Exclamó la mayor de las excavadoras, de gran tonelaje. Yo iré a la feria… ¿Alguien quiere venir conmigo?
Yo también voy – Dijo Makana rápidamente –
Las dos excavadoras se pusieron en marcha camino de Zaragoza. Tenían un largo trayecto por delante en el que comentarían y valorarían la diferencia entre experiencia e innovación, o la importancia de las horas trabajadas que tiene una máquina usada frente a la estructura ligera de las nuevas tendencias, las prestaciones, el rendimiento y la potencia….
Makana pensó: ¡Queda tanto por aprender! … Lo mejor será disfrutar del ambiente, escuchar y observar.
La Diada de Sant Jordi sempre és especial. Enguany amb la pandèmia és impossible gaudir de la festa com ens agradaria, però en un intent de ser millors cada dia llegim històries reals o fictícies.
He escrit el microrelat: Amunt Valent! que és a la postal de Sant Jordi 2021 amb un missatge encoratjador:
Tot és possible a la vida si tens prou valor.
Desitjo que t’agradi.
Per Sant Jordi llibres i flors.
Microrelat
Amunt valent!
Ell sabia que el món no l’entenia. Vivia al marge del que es considera acceptable socialment…
Una, dues… i fins a cent vegades al dia s’aturava davant el que no entenia. Visions futures xocaven amb realitats quotidianes… Què és aquesta distància que ens separa estan tan a prop un dels altres?
Avui, ha decidit ser valent i explicar que ell entén el món de manera diferent.
1a sortida al mar després del confinament comarcal
#PasionConTinta enamorada de la #CostaBrava
Són molts mesos sense tenir un bocí d’alegria, de relax ni de recarregar piles. Tot i que, de moment encara no podem trobar-nos amb tots els qui estimem, avui prop del mar hem agafat energia per continuar.
Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.
Al mateix temps, jo orgullosa de la meva familia i de la seva gran professionalitat i humanitat. Us estimo!!
Continúen les creacions manuals; en aquest cas una tasa de cafè de ganxet per recordar el bons moments que compartim amb qui estimem i que ara els truquem o veiem a través d’una pantalla.
Reflexió personal durant el confinament
Com descàrregues emocionals els records ara van i vénen…, s’acumulen al cap, sense ordre, sense prioritat, sense saber per què, comencem a fer presents situacions passades.
Fa uns set anys vaig fer un curs de Programació Neurolíngüística (PNL). Treballant un dels temes vam fer una dinàmica que em va impactar aleshores i ara entenc els comentaris de la valoració final dels qui vam participar al meu grup.
Toni Pinies, el coach i formador del curs de PNL feia una sessió formativa a Barcelona per a empresaris; ens havia proposat participar als alumnes com a convidats. Personalment jo no trobava que l’assistència dels alumnes tingués gaire conexió amb el perfil a qui anava dirigida la sessió però, una vegada més, vaig anar amb la intenció de posar-me a prova en un ambient que no controlava.
La sessió va resultar molt interessant i amenitzada com totes les que realitzava el Toni. Destaco la que ara m’ha vingut al cap. Havíem de fer ràpidament grups de 5 persones, pujar a la cadira i quedar-nos drets. Mentrestant el Toni ens explica una situació imaginària on som 5 persones perdudes en una selva, ens salvem si travessem un gran riu de molta profunditat i arribem a l’altra banda. L’inconvenient és que a la barca només hi ha lloc per 4 persones, el riu és ple de cocodrils, de gran cabal i molta profunditat. La qüestió és que com no hem fet cas pugem tots 5 i ara l’única sortida per salvar-nos és llençar un a l’aigua. A qui llençaries? Per què deixes als altres?
He de reconèixer que en aquell moment vaig començar a suar física i mentalment. Dreta en una cadira i havent de prendre una decisió com aquesta, la realitat canvia en qüestió de segons. Tenint en compte que jo no treballava en aquell moment vaig pensar que no podria justificar la meva supervivència.
En el grup que havíem constituït havia una de les companyes de la formació. Aquest fet em va suposar un inconvenient afegit a la proposta del Toni.
La solució demanava rapidesa i cadascú vam dir a què ens dedicàvem i a qui faríem fora. Va ser difícil i quan va arribar el meu torn vaig demanar quedar-me a la barca perquè vaig presentar-me com a escriptora: persona capaç d’entretenir, persona creativa i capaç de buscar alternatives diverses a les situacions difícils. A la pregunta a qui faria fora vaig dir la companya de curs (cosa que no li va agradar gens com podeu imaginar).
Es va crear un debat entre dues persones del grup que discrepàvem de l’elecció final. Els companys em van fer alguna pregunta més per veure com reaccionaria davant de situacions inesperades.
Quan la pregunta va ser: I si no saps què fer? Vaig respondre: M’ho invento! Podem acordar accions per a noves situacions, no cal que tot estigui dit.
El grup va acceptar que jo em salvés en un món nou per a mi. Això em va donar més empenta per:
Lluitar pels meus somnis,
No rendir-me,
Canviar el que no funciona,
Ampliar coneixements del que m’agrada,
Avançar en el que triomfes,
Escoltar el que pensen de tu,
Agrair a qui confia en tu,
Escoltar noves propostes
Re-inventar-me
Alegrar-me de com sóc…
Amb la pandèmia tenim una oportunitat de canviar actuacions personals que no han estat correctes i al mateix temps tenim la situació ideal per treure el millor de cadascú de nosaltres.
Desitjos d’un Dia de Rams de fa 5 anys que torno a compartir amb tu. #Salut
Setmana 4
Preparant escapada virtual de Setmana Santa
Les #NoVacances de Setmana Santa fan que et reinventis davant d’una situació nova i incerta com la que estem vivint.
La idea que em rodava al cap durant tota la setmana era fer un viatge virtual. A mitja setmana rebo un email on proposen un concurs: Fer un curtmetratge de màxim 1 minut de duració amb temàtica lliure i rodat a casa (#YoMeRuedoEnCasa). Ràpidament lligo idees i entre el dissabte i diumenge (Sant) fem el rodatge i el penjo a Twitter per concursar.
Per què Paris?
Perquè em van regalar un mocador i d’aquesta manera ja tenia l’atrezzo fet, perquè no he estat i perquè al mal temp bona cara com diu la dita i és important posar una mica d’humor amb glamour.
Faig una proposta familiar mitjançant What’sApp que és la següent:
⚠️ Hola a tots i totes!! Proposo el següent: FEM LA ROSA DE SANT JORDI 2020 per il·lustrar la galeria virtual del post de Sant Jordi de la web!!.
Podeu participar tots i totes; valen dibuixos i manualitats., pastissos.. Envieu les fotos i les penjaré a la meva web. Vinga a deixar anar la creativitat!!. Què us sembla?💡✏️✂️ 🌹🌹🌹🌹🌹🌹
— Rosa López #SocialMedia #Escritora #PasionConTinta (@rosalopezgrau) April 22, 2020
Setmana 7
Coses de la ment…
Són molts dies ja, que a casa confinats estem passant. Tenim temps per pensar, valorar i reflexionar. Petites accions personals et mostren qui val la pena cuidar, estimar i acompanyar i qui és millor oblidar. Amb tot plegat anem fem valoracions i tries personals que marcaran la futura acció personal quan el confinament hagi acabat.
Els mediocres desapareixeran durant el post Covid – 19; és a dir tot el que tingui poc valor o estigui fet amb el mínim esforç la societat ho descartarà. En quan a les persones, els oficis o les maneres de fer també la nova societat post Covid -19 les descartarà per manca d’habilitats, intel·ligència o empatia.
Aquesta és la reflexió personal que dedueixo de l’observació personal del comportament humà. Es complirà?
I amb l’aturada l’ERTO ha arribat…
ERTO = Expedient de regulació temporal d’ocupació
(Sense paraules)
No cal explicar perquè ha passat:
Sense activitat no hi ha liquiditat.
Em cal relax
Busco fotografies del mar per allunyar la tensió i trobar el relax. Si vols veure més fotografies del mar ( la meva pasió) les trobaràs a la pàgina de la web El Mar…Sensaciones
Després de 50 dies trepitjo el carrer
Fase 0 Ens permeten sortir al carrer 1 hora al dia per franges horàries i pel municipi. Mai hauria pensat que tornar a trepitjar l’asfalt em faria tanta il·lusió.
Setmana 8
Recompte televisiu
És hora de fer recompte. Els dies de confinament he dedicat hores a veure capítols de sèries… A continuació faig una llista del recompte dels capítols de les sèries que he vist fins ara:
El embarcadero. Temporada 1 i 2. Total capítols vists: 16
VIS a VIS. Temporades 1,2,3 i 4 .Total capítols vists: 40
You. Temporades 1 i 2. Total capítols vists: 20
La Casa de papel. Temporada 4. Total capítols vists 8
Benvinguts a la familia. Temporada 1. Total capítols vists 13
Breaking Bad. Temporada 1,2,3,4,5. Total capítols 62
97 capítols de sèries durant el confinament!!
El plaer de contactar amb la natura
Reprendre el moviment és necessari tant pel cos com per la ment. Com no sóc de les que surten a córrer quan no hi ha pandèmies, ara tampoc ho faré, en canvi sí que he sortit a caminar; he practicat el que jo denomino des d’ara #WalkEscape.
El #WalkEscape és sortir a caminar per escapar del tancament obligat per l’existència del virus, és escapar de la tensió acumulada per sentir notícies sobre salut que no acaben de ser transparents, és escapar de la incògnita laboral que estem vivint la majoria de la població, i és escapar de l’enclaustrament que suposen 4 parets del pis petit on vius sense balcó… per exemple.
#WalkEscape és alliberar-se de la tensió, la incògnita i l’enclaustrament, caminant. T’animes a utilitzar l’expressió #WalkEscape? #PasionConTinta defineix amb un # l’esport iniciat en el confinament.
Mentre esperem que la pandèmia es controli i fem temps per tornar a la feina, recupero els fils… per fer punt de creu.
I sense deixar de banda ni el #Marketing ni la #ComunicacioDigital, de tant en tant es troben a la xarxa coses tan interessants com la que comparteixo en el següent Tweet:
— Rosa López #SocialMedia #Marketing #PasionConTinta (@rosalopezgrau) May 14, 2020
Mascaretes obligatòries
21.05.2020 #Mascaretes obligatòries des d’avui per anar al carrer. En clau d’humor recordo que al febrer 2020 amb motiu del Carnaval jo la vaig dur al carrer. Qui l’hauria pensat llavors ? #JoEmQuedoACasa esperant que acabi el mal son.
— Rosa López #SocialMedia #Marketing #PasionConTinta (@rosalopezgrau) May 20, 2020
Setmana 10
Coses positives del confinament
He après a tenir paciència.
He après a dir no.
He après a preocupar-me per mi directament.
He mantingut una bona relació personal amb la meva neboda Ona.
Valoro molt qui ha fet interacció amb mi durant aquests dies, ja que ara no existeix l’excusa de no tenir temps per trucar, enviar un missatge o una vídeo trucada.
Des que va començat he decidit no enfadar-me amb ningú.
He vist que l’esgotament d’alguns per la situació actual els fa treure una conducta amarga.
He vist com les distàncies fan endolcir comportaments afectius i ens fan millor persona. #PasionConTinta
Arriba el diploma: Comerç electrònic i botiga virtual
Setmana 11
Setmana plena de creativitat
El confinament, el canvi o no de fases, la calor, la manca de sociabilització a la que estem sotmesos provoca cansament mental, acústic i moral. Per no caure en simptomatologies negatives cal utilitzar al màxim la ment.
Arriba l’hora de la creativitat!! He decidit vestir de gala la Surface. Amb un tovalló – drap de cuina que havia comprat per Nadal i amb restes de roba de la capsa d’una botella de licor, he fet a ma la funda per la Surface.
Aquí la teniu. Què us sembla?
#Handmade Funda Surface feta a ma.
Com no tot són manualitats i la tecnologia també m’agrada, he fet la infografia: Teletreball. El repte. Si voleu veure com ha quedat feu clic a l’enllaç.
Setmana 12
El cansament per l’incertesa és total
Notícies, fase 1, fase 2, fase 3, incertesa, confinament, des-fase, mascaretes, regió sanitària, distanciament social… són els termes amb els que convivim a diari. No parlem ni d’ERTO’s ni d’economia mundial perquè ja no tindrem ni alè per comentar.
Tot i que amb distància per fi he pogut rebre l’aire a prop del mar…
Quines ganes que tinc que acabi aquesta situació tan poc normal!!
Quan s’acabi l’estat d’alarma els meus post’s rebran la llibertat i sortiran d’aquest #ConfinamentLiterari que els ha obligat a romandre junts al ser publicats.
Setmana 13
Esperant la nova realitat
A pocs dies de recuperar algunes de les coses que abans de la pandèmia podíem fer comptem els dies per tornar a la nova realitat.
Les institucions insisteixen a dir nova normalitat quan res del que era tornarà a ser igual perquè de moment i sembla que va per llarg:
Hem de dur mascareta pel carrer.
Hem de mantenir una distància mínima de 1,5 metres entre persones.
Si ignorar la relació social entre persones és normal… Què més ens queda per escoltar?.
Setmana 14
Fase 3!! Una cosa bona a celebrar
Ara recuperem una part de la lliure mobilitat territorial!!
98 dies. S’acaba l’estat d’alarma!!
I amb aquesta notícia poso fi a aquest post confinat on he anat condensant l’experiència personal viscuda durant el confinament.
Gràcies per llegir i compartir.
Salut!!
#NovaRealitat
98 dies. S’acaba l’estat d’alarma!! La #terra canvia…la #societat també. Les #persones ens adaptem al que ve. #PasionConTinta Salut!
La redarquía es un modelo organizativo emergente característico de las nuevas redes abiertas de colaboración basado en la confianza y el valor añadido.
A continuación se explica a través de una infografía
És estiu i no ho sembla, Contra natura no es pot anar. A continuació teniu les imatges de la caiguda d’un arbre al Carrer Cadmo de Rubí (Barcelona) sobre un cotxe i l’enrenou que s’ha produït en minuts.
Afortunadament sembla que el conductor està bé. Els bombers s’han passat hores treient l’arbre de la via . Algunes persones han decidit col.laborar organtizant el pas en un dels carrers amb més circulació de Rubí.
Este mes de junio de 2018 donde parece que nos han robado hasta el sol porque la lluvia (siempre necesaria) nos hace creer que es otoño de la importancia que está adquiriendo en nuestras vidas a diario propicia que la mente se libere de pensamientos alterados.
¿Eres de los que compras la Flor de Navidad cuándo llegan esas fechas?
¿Consigues mantenerla viva al menos hasta el día 25 de diciembre?
¿Eres de los privilegiados que les dura hasta el verano o incluso más ?
Yo lo confieso: Cada año compro la planta, a veces no llega viva hasta el día 25 de diciembre (No tengo calefacción en casa por si alguien cree que esa es la causa), y sólo en una ocasión conseguí que la posentia me durara un año entero. En vez de color roja se quedó toda verde.
El otro día viendo una planta de Navidad cerca de mí, en pleno verano, aunque no lo parezca, me acordé de algo que viví hace algunos años.
Relato breve
Hace algo más de una década, trabajaba en una oficina muy concurrida de compañeros y compañeras. Cuando se acercaban las fiestas navideñas se decoraba la oficina y los lugares de acceso al público con plantas de Navidad. El lugar quedaba precioso porque para ello se llamaba al personal de jardinería y conseguían que durante unos días nos olvidáramos de las paredes grises y aparecieran los colorees rojo y verde por todas partes.
Cuando todos cogíamos vacaciones navideñas, las plantas se repartían entre el personal para que las disfrutaran en sus casas particulares. Como yo había sido una de las últimas personas contratadas dí por hecho que no me tocaría ninguna planta porque habría quien tendría derecho antes que yo.
Sin decir nada al respecto, en el pica-pica del último día David, el responsable de jardinería, me comentó que me llevara una planta; que cogiera una de las que tenía cerca de mi despacho. Le comenté que así lo haría.
Llegó el momento de la despedida, de desear felices fiestas, besos y demás a los compañeros y compañeras de la oficina y yo no cogí la planta por vergüenza. Me parecía raro. Al salir de la oficina, en la calle, no sé cómo lo hizo pero me encontré a David con una maceta para mí que me colocó en el brazo sin darme tiempo a reaccionar.
-Tú te mereces esta planta más que otras personas por tu simpatía.
Le dí las gracias y me marché casi más colorada que la posentia.
Desde entonces siempre que llega Navidad, cuando veo una posentia, me acuerdo de David y de su generosidad.
Yo cambié de trabajo y no volví a coincidir con estos compañeros. Pasaron unos seis años, estaba trabajando en otro lugar de cara al público, asesorando cursos express para utilizar el móvil, Internet y demás, cuando observo que una de las personas que está atendiendo mi compañera es David!!!
Qué alegría sentí, él me miraba pero no me conoció. Mi aspecto físico había cambiado bastante pues en esta época había perdido unos 25 kilos. Me reconoció por la voz – me dijo -. Él se había jubilado, estaba un poco triste porque las cosas no le estaban saliendo como esperaba y pensó que hacer unos cursos le mantendrían ocupado.
Aproveché su sinceridad para animarlo a hacer lo que quería y a contar a mis compañeros actuales quién era. A todos les pareció una gran persona. Al principio se sorprendió de mi reacción, pero luego participó de algunos recuerdos que expliqué. Conseguí activar su positivismo, que siempre había sido muy alto, resaltar su profesionalidad y su carisma personal.
Qué buen recuerdo el de la flor de Navidad de David.
Moraleja:
Nunca te sientas desplazado porque el tiempo te pone en el lugar que te corresponde.
Rosa Lopez 👩💻 Social Media 
You must be logged in to post a comment.