La Veïna. Relat breu de Rosa López

Títol: La veïna

Ella vivia a sobre meu, al 4-C era una dona esvelta, educada, refinada que sempre somreia. Cada matí ens creuàvem, ho feia a consciència per atrevir-me a admirar-la i compartir una rialla. Tan a prop i tant lluny i mai no vaig gosar ni a cafè convidar-la… Només un pis ens separava, hauria pogut demanar-li un xic de sal o un all. Malauradament mai ni un mitjó va caure a l’estenedor del celobert… Hauria estat fantàstic pujar al seu pis i preguntar: – Es teu? La timidesa no em permetia trobar una raó per iniciar una normal comunicació. Em conformava quan la veia i somreia. Divendres no vaig dormir ni descansar. Nerviós i inquiet em vaig llevar pel soroll que em despertà. – Què passava al pis de dalt? Dilluns em vaig assabentar; ella havia marxat.

Pseudònim: PasionConTinta