Persones Humanes 2025

Juliol calurós demana optimisme extra. Com vam comentar en publicacions anteriors, cada mes destacarem a la secció Persones Humanes de la web persones amigues que, amb les seves accions, afronten la vida amb valentia i lluiten per ser millors, deixant una estela de positivisme.

Ana, fisioterapeuta destaca la importància del positivisme i l’empatia per entendre les necessitats dels pacients i ajudar-los en el seu procés. Acompanyar-los, sobretot, en els moments dolents.

GAIREBÉ 20 ANYS DE VOCACIÓ I APRENENTAGE

Diplomada en Fisioteràpia

Hola, Soc l’Ana Indiano i el pròxim any faré vint anys que em vaig diplomar en fisioteràpia. Fa catorze anys que treballo en el sector privat, especialitzant-me en dolor múscul-esquelètic.

El positivisme com a clau

Vaig entendre que la clau de l’èxit de la nostra professió és estimular el positivisme als nostres pacients. I això m’ho va ensenyar la gent gran durant els meus primers anys treballant en el sector de la geriatria.

Què és la fisioteràpia?

Segons l’OMS defineix la fisioteràpia com “l’art i la ciència per mitjans de l’exercici terapèutic, escalfor, fred, massatge, electricitat … i que té com a finalitat prevenir, readaptar i rehabilitar al pacient”. Per mi, l’art no només està a les nostres mans. Una part molt important de les sessions és escoltar el pacient. Entendre per què venen a consulta, quins són els seus objectius per millorar la seva salut. I nosaltres com a professionals de la salut hem de saber acompanyar aquest procés.

“M’has de curar” és una frase que escolto molt a la consulta. És totalment errònia. L’única persona que és capaç de curar-se és un mateix. Però és molt important que estiguis sempre envoltat de bons professionals que t’acompanyin en aquest procés.

Viure i treballar amb la gent gran

En les residències de gent gran trobes gent de diferents estils de vida, classes socials, formes de ser, amb situacions familiars molt diverses. A tots els uneix una cosa. Han deixat la seva llar. Molts no reben visites dels seus familiars tant com els agradaria. Han de compartir habitació amb gent que al principi són estranys. Potser no poden sortir del centre residencial. Si et pares a pensar, el personal sanitari són les úniques persones que veuen cada dia, amb els que fan la seva rutina. Per tant, tenim el deute moral de fer els seus dies agradables, treure un o més d’un somriure.

És molt important amb l’energia que ens presentem en la seva nova llar. Allà és un dels llocs on sí importa el to amb el qual dius els bons dies i el teu llenguatge corporal ha de respirar vitalitat. Perquè per ells no sempre hi ha marge de millorar. Normalment, es parla de mantenir el major temps possible les seves capacitats físiques i cognitives. Per això és tan important transmetre positivitat a l’etapa final de les nostres vides.

Sempre he pensat que treballar en aquest sector ha de ser vocacional. Sense aquesta vocació és molt difícil mantenir aquest esperit. Un altre tema és la riquesa que ens aporta la gent gran i que hem de cuidar.

A consulta: més enllà dels exercicis

Durant la meva consulta normalment dono pautes per fer a casa, exercicis i recomanacions. Si el pacient no genera una bona adherència al tractament té moltes possibilitats de no assolir els objectius desitjats. A consulta pots trobar pacients que es cuiden i saben com fer-ho i els que no. Amb els primers sol ser fàcil introduir noves dinàmiques. Però amb els segons has d’entendre com és el seu dia a dia, en quina situació es troben anímicament.

No és el mateix una pacient amb temps lliure, que un pacient que cuida una persona malalta. Hi ha qui ve a la consulta amb un dolor agut, però és autònom i ha de continuar la feina. O qui s’acaba de lesionar i s’ha de presentar properament a proves físiques. Una part important és parlar amb franquesa del procés de recuperació. Quina és la seva duració, si és agut o si es cronificarà amb el temps. Les complicacions. L’evolució. La informació és poder. Entendre com estem és un pilar important per poder avançar.

Sempre explico que no cal fer canvis bruscos de rutines, ni repetint cent cops el mateix exercici milloraràs abans. A vegades, és més rellevant introduir petites píndoles, a poc a poc, controlant el procés. I no fustigar-se si no has assolit el teu propòsit cada dia. Per culpa del ritme frenètic que portem actualment, l’estrès ens envaeix, això comporta que costi molt de veure el got mig ple.

Trobar la vocació, obrir finestres

Sempre havia tingut molt clar que de gran volia dedicar-me a ajudar a la gent. Però no va ser fins a l’últim moment que la fisioteràpia va trucar a la meva porta. Una professió jove amb infinites possibilitats.

Amb honestedat, no soc tècnicament la millor, però sí que el meu punt fort és l’empatia. Intento entendre les seves necessitats i ajudar-los en el seu procés. Acompanyar-los sobretot en els moments dolents. Intento obrir petites finestres on la persona sigui capaç de creure que pot fer-ho. Que pot tenir el control de la seva salut.

Una vegada que el pacient es creu realment que pot, tots els canvis vénen sols. La satisfacció de veure els pacients assolir els seus objectius és molt emocionant.