Persones Humanes 2025

Desembre ens arriba com a punt i seguit. Durant dotze mesos hem anat teixint aquest espai de Persones Humanes 2025, un relat que ha donat veu i presència a persones que formen part del nostre entorn. Ha estat un camí de constància i de descoberta, un exercici de reconeixement que ens ha permès mirar-nos en el mirall de la comunitat.

Aquest mes, com a darrer capítol de l’any , ens acompanya el Jordi Peiró, amic i company de projectes compartits, experiències creatives i col·laboratives que han deixat empremta. La seva presència tanca el cercle d’aquest 2025 i obre la porta a nous horitzons.

Arrels i trajectòria vital

Jordi Peiró

Soc en Jordi Peiró i visc a Rubí des de l’any 1989, el lloc on vaig arrelar després de deixar enrere la ciutat que em va veure néixer i créixer, Barcelona.

Vaig venir al món el 1962, i puc dir amb tota la claredat que he viscut una existència intensa, plena de camins inesperats i de realitats que m’han anat modelant. Vaig començar a treballar als 14 anys, i avui, ja retirat de la vida laboral, continuo regalimant entusiasme per allò que més m’omple: col·laborar en projectes comunitaris, aprendre sense pausa i descobrir, fins i tot en allò que incomoda, noves maneres de conèixer i de créixer.

La meva trajectòria ha estat un fil teixit amb dedicació i passió: el sindicalisme, la política, l’associacionisme veïnal, els projectes d’inclusió en l’àmbit esportiu, i la cooperació internacional. També els estudis universitaris, que vaig abraçar amb més anys a l’esquena però amb el mateix desig de saber. Les relacions laborals, la sociologia i la política van ser portes que, un cop obertes, em van fer entendre millor el món i la seva complexitat. I ara, amb una il·lusió renovada, torno la mirada cap a quelcom que sempre m’ha palpitat a dins: el disseny gràfic, aquell art que transforma idees en formes, il·lusions en colors, pensaments en contrastos, paraules en mons.

Creativitat i aprenentatge a edRa

Aquesta etapa que ara enceto és especialment viva. L’estic assaborint a l’Escola d’Art i Disseny de Rubí (edRa), després d’un temps de recuperació d’una nova operació quirúrgica contra el meu «àlien» invasor, aquest tumor cerebral que m’ha recordat -amb duresa i tendresa alhora- que la vida sempre es repensa, sempre es reescriu, sempre es replanteja… però que s’ha de viure intensament, amb passió i compromís.

I quin millor refugi que aquesta escola municipal, un espai on la creativitat es respira com l’aire i on el treball de creació es converteix en un acte gairebé emocional. Sense renunciar, això sí, a compartir sensibilitats, consciència i lluita per transformar allò que ens envolta. Ho faig amb els companys i companyes amb qui comparteixo aula i als quals triplico l’edat. Amb humilitat, però també amb la necessitat íntima de transmetre intensament un llegat de pensaments i accions que molts encara considerem imprescindibles per viure, conviure i sobreviure dignament en aquest món exigent i contradictòriament transigent i intransigent.

Participar en el cicle superior de disseny gràfic publicitari i audiovisual és un autoregal esperat, alhora molt conscient i desitjat. L’escola edRa és un lloc privilegiat per aprendre, no només pel coneixement que s’hi comparteix, sinó per l’experiència i la qualitat personal del professorat i l’equip de l’escola: persones que estimen profundament les arts, l’ensenyament i el servei públic. És emocionant coincidir en l’edifici de l’Escardivol, on també conviuen amb l’escola de música i Ràdio Rubí. Sempre els estaré agraït, tant com a companys de feina en el passat com ara, que els visc com a mestres que comparteixen la seva saviesa.

El que més m’apassiona, però, és la convivència amb els joves amb qui comparteixo aquest trajecte: observar les seves habilitats, les seves inquietuds, i aquest anhel tan genuí d’obrir-se un camí que per a ells és la vida mateixa. En ells hi veig la força del futur; i en les seves certeses i dubtes, la llavor d’un món possible.

Mirada al futur i compromís amb les noves generacions

Malgrat això, sé que caminarem plegats en un context complex. El món que els espera és canviant, sovint limitador, i massa sovint els tanca portes i posa en risc la dignitat de tantes i tantes persones. Molts joves no han tingut prou temps ni espais per conèixer d’on venim, com ha avançat la humanitat, quines lluites han donat forma als nostres drets i obligacions, i quins noms invisibles han sostingut les conquestes socials dels darrers segles.

I tanmateix, malgrat les dificultats, encara crec profundament que el futur es pot transformar. Però per fer-ho, cal que el coneixement del passat ens acompanyi; cal ser conscients del cicle històric que vivim i dels condicionants que ens travessen. Només així podrem imaginar allò que encara no existeix i canviar allò que ens indigna.

És essencial que les noves generacions se sentin cridades a canviar aquestes realitats que ens condicionen i ens hipotequen el demà. Disposem d’eines que abans eren impensables, canals que poden ser molt més que aparadors personals: poden ser espais de cultura, de pensament, de cooperació i de transformació col·lectiva. Ens cal utilitzar-les amb aquesta mirada, amb el cor i la ment posats al servei del bé comú.

Els nostres avantpassats, la classe treballadora que va construir amb mans calloses i vides sacrificades el món que habitem, ens van deixar un llegat irrenunciable. Gràcies a ells vam arribar a llocs on la humanitat no havia arribat mai. I, malgrat això, cada dia hi ha qui vol fer passes enrere. Per això cal ser-hi: persistir, resistir i avançar.

Els que ja ens trobem en un tram avançat del camí vital som, com diem amb humor, «puretes». Però tenim una responsabilitat profunda: traslladar a les generacions que vénen una mirada que trenqui amb la resignació i el conformisme. Explicar-los que la gent senzilla, sense els recursos ni les oportunitats d’avui, va ser capaç de transformar la història i dignificar la vida humana, malauradament d’una part reduïda del nostre món.

I així, amb aquest esperit, espero continuar caminant. Perquè sempre hi ha feina per fer. Sempre.

Notícies relacionades

Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS