Mural col·lectiu a la Biblioteca Mestre Martí Tauler
Avui, 24 de novembre, vigília del Dia Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, la Sala Neus Català i l’Escola d’Art i Disseny edRa uneixen esforços per crear un mural col·lectiu a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Les violències masclistes adopten moltes formes i es poden donar en diversos espais. No sempre és fàcil identificar-les quan les estem vivint, per això aquest mural vol ser un espai de reflexió positiva: què podem fer perquè no existeixi el 25N?
El mural ha estat dissenyat pel Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gràfica Interactiva, amb tres propostes que combinen creativitat, tècnica i simbolisme:
Missatgesescrits per l’alumnat dels IES L’Estatut, Torrent des Alous i La Serreta.
Creu en tu.
No et comparis amb ningú, ets única.
Ets la llum que il·lumina el teu futur.
No has de ser perfecta, has de ser tu mateixa.
Crea el teu propi camí.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
El cartell que acompanya aquesta entrada parla clar: és hora de visibilitzar la violència masclista i actuar des de la responsabilitat comunitària i la cura.
Per què aquesta data importa
El 25N és una commemoració de les vides perdudes.
Què podem fer?
Escoltar sense jutjar
Acompanyar: oferir suport pràctic i emocional
Informar-se: conèixer els recursos i com accedir
Denunciar: quan hi ha risc
Educar: treballar des de la infància per desmuntar rols i estereotips.
Novembre, amb els dies que s’escurcen i la llum que es torna més íntima, arriba el temps de tornar cap endins. És moment de pausa, de preguntes que no fan soroll però remouen:
I si escoltem el que no ens havíem dit mai?
I si cuidem allò que ens sosté?
A Persones Humanes 2025, celebrem les històries de qui llençat a l’aventura, deixant enrere la zona de confort per descobrir-se en el camí.
Aquest mes, ens acompanya l’amiga Verónica persona emprendedora, detallista i amb un estil insuperable que ha fet del seu hobby una empresa.
El punt de partida: la zona de confort
Verónica del Olmo
Formadora en jabones artesanales
De hobby a proyecto profesional
La primera vez que hice jabones fue hace ya 13 años, cuando estaba embarazada de mi hijo mayor, y lo que empezó como un hobby (hacer jabones en casa con ingredientes naturales) se convirtió en mi proyecto profesional, que paso a paso ha ido creciendo.
Empecé ofreciendo jabones artesanales como detalles de boda y poco a poco he ido dirigiéndome a lo que más me apasiona: hacer cursos y talleres donde enseño a hacer los jabones.
Un taller propio y una forma de vida
A fecha de hoy me siento orgullosa de tener mi propio taller, donde imparto cursos presenciales de jabones artesanales.
Lo que más valoro de este camino no es solo haber creado un negocio, sino hacerlo con el estilo de vida con el que quería vivir: con menos químicos, más conexión con la naturaleza y un ritmo más relajado.
Esto es un gran beneficio, ya que trabajar en lo que uno mismo ha creado desde la coherencia de un estilo de vida hace que sea más fácil mantenerlo en el tiempo.
Enseñar, crear y cuidar
Usar principalmente ingredientes naturales y evitar al máximo los tóxicos innecesarios que usamos cada día en la cosmética, es lo que transmito en mis talleres y cursos, que son una de las partes más gratificantes de mi actividad.
Tener un espacio propio me permite crear un ambiente tranquilo, ordenado y acogedor, donde las alumnas aprenden no solo a hacer jabón, sino a entender qué hay detrás de cada ingrediente.
Ver cómo mis alumnas se van satisfechas, con sus propias creaciones en la mano y con más confianza para cuidarse de forma natural, es mi gran recompensa y satisfacción personal. No es sólo un producto, sino una experiencia donde se comparte un conocimiento útil y accesible.
Llegar más allá de Rubí
Y como no todo el mundo puede venir a Rubí, también ofrezco cursos online, que me permiten llegar a personas que no pueden desplazarse a mi taller.
Esta combinación me da flexibilidad y, al mismo tiempo, mantiene viva la esencia de lo que hago: enseñar, crear y cuidar.
Emprender con conciencia
Además, trabajar por cuenta propia me ha permitido organizar mi tiempo de forma más eficiente, ya que puedo decidir cómo gestionar mi agenda. Claro que hay días de mucho trabajo y otros de incertidumbre, pero el balance general es positivo.
Emprender en este ámbito también tiene un impacto más amplio. Cada vez más personas con problemas de piel y más concienciadas con los tóxicos que nos rodean, buscan alternativas a los productos de higiene convencionales, cargados de componentes que ni entienden ni quieren.
Al ofrecer una opción clara, segura y hecha a mano, contribuyo a una mayor conciencia sobre lo que usamos en nuestro cuerpo. Y en los talleres, esa conciencia se multiplica: muchos alumnos repiten, traen a amigos o incluso empiezan sus propios proyectos. Eso crea una comunidad informal, basada en el interés compartido por un estilo de vida más natural y respetuoso.
Un reto que valió la pena
Mi mayor reto al emprender este negocio ha sido encontrar mi propio taller y espacio donde crear y hacer los cursos, pero el resultado merece la pena: dedicarme a lo que me apasiona y aportar valor para otras personas.
No se trata de idealizar el emprendimiento, sino de reconocer que, cuando el proyecto nace de algo auténtico, como un hobby, las posibilidades de construir algo sostenible en el tiempo son reales.
Quan el sabó és consciència: crear amb les mans, cuidar amb sentit
En un moment en què els Objectius de Desenvolupament Sostenible són més urgents que mai, projectes com aquest donen forma a un futur més conscient: promouen el consum responsable, empoderen les persones i construeixen comunitat des de la cura i l’artesania.
En aquesta il·lustració festiva i provocadora, una jove bruixa catalana rep galetes d’un robot encaputxat que, en lloc de panellets, reparteix cookies —tant digitals com comestibles.
El bosc de tardor es transforma en escenari tecnològic: un dron escampa codis QR, una carbassa vigila i una aranya penja com si fos un pop-up.
La bruixa, desconcertada, exclama:
“Això no són panellets, són pop-ups!”—una crítica punyent a la substitució de rituals per interfícies.
Així neix el Protocol Castanyaire: una resistència simbòlica contra la invasió digital disfressada de festa.
🔎 Sabies què…?
La Castanyada pot tenir pop-ups?
Mentre Halloween ens ofereix fantasmes, disfresses i cookies digitals, la Castanyada ens convida a reconnectar amb la memòria, les castanyes i els rituals de tardor.
Però… què passa quan la Intel·ligència Artificial entra al bosc?
El Protocol Castanyaire és una proposta simbòlica per protegir les tradicions locals davant la invasió de cookies (digitals i comestibles).
Els panellets són molt més que dolços: són arxius de memòria col·lectiva, fets amb mans que recorden.
En català, pop-up pot sonar com una bruixa que apareix de sobte… però també com una alerta que ens diu: “Atenció, això no és el que sembla!”
Reflexió final
Entre castanyes que cremen lentament i cookies que apareixen sense avisar, potser ha arribat l’hora de decidir quin ritual volem alimentar.
Aquest Halloween, potser el Truco o Trato no és només una broma infantil, sinó una pregunta profunda: Acceptem el tracte digital o recuperem el truc ancestral? Perquè cada pop-up que apareix pot ser una oportunitat per recordar que els panellets no es descarreguen—es comparteixen.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Divendres 17, la Sala Neus Català va obrir les portes a la ciutat de Rubí. Una jornada que va anar més enllà de l’acte: va ser un espai de trobada, de reconeixement mutu i de celebració col·lectiva.
Les entitats de Rubí, AlfaRubí, Reclama Sanitat, Rubí En Comú Podem, Asav Rubí, Escola d’Art i Disseny EdRa i Oncolliga Rubí, van compartir la seva tasca transformadora, el seu esperit solidari i la seva presència activa en el teixit comunitari.
En aquest marc, es va presentar la nova Junta de la Sala Neus Català. Un equip que enceta etapa amb il·lusió, responsabilitat i mirada comunitària.
Rosa López, membre de la nova Junta de la Sala Neus Català, inicia aquest camí amb una mirada arrelada en la comunitat. La seva trajectòria prèvia, vinculada a diverses entitats de Rubí, ha estat sempre guiada per la voluntat de fer visibles les veus que transformen la societat des de la proximitat, la creativitat i el compromís. Ara, des de la Sala Neus Català, dóna continuïtat a aquesta tasca amb il·lusió renovada i vocació col·lectiva.
🔎 Sabies què…?
Les entitats que van participar en la jornada de portes obertes treballen dia a dia per fer de Rubí una ciutat més justa, creativa i solidària. Des de l’acompanyament emocional fins a la formació artística, passant per la defensa dels drets socials i la memòria dmocràtica.
Finalment agraïr a totes les persones que van fer possible aquesta jornada.
El Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama se celebra el 19 d’octubre.
Aquesta data va ser establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de crear consciència i promoure la sensibilització sobre la importància de la detecció precoç i el tractament efectiu del càncer de mama.
Des de fa mesos tinc l’honor de col·laborar amb la Sala Neus Català, un espai de cultura feminista i memòria viva que, fidel al llegat de Neus Català, combina justícia social i compromís col·lectiu.
Aquest espai, ubicat a Rubí, és molt més que una sala d’exposicions: és un lloc de resistència simbòlica, d’empoderament comunitari i d’aliances transformadores.
Amb projectes com “Brodadores de Memòries”, intercanvis de llibres, murals participatius per commemorar el 8M o altres activitats de sensibilització, la Sala construeix una narrativa de pau, memòria i feminisme.
Et convido a conèixer la tasca de la Sala Neus Català el divendres 17 d’octubre al Portes Obertes.
Qui va ser Neus Català?
Neus Català i Pallejà (6 de octubre de 1915-Guiamets, 13 de abril de 2019), supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i lluitadora antifranquista, que va viure a Rubí durant dues dècades a partir dels anys 70. Ella formà part d’una generació de lluitadores contra el feixisme i el nazisme.
Neus Català fou una militant incansable i modèlica tota la seva vida. Rebé multitud de reconeixements:
la Creu de Guerra amb Palmes
la Creu de la França lliure,
condecoracions a l’heroisme en el combat contra l’ocupació nazi,
la Creu de Sant Jordi,
la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya,
la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona i,
el premi de Catalana de l’any 2006.
Entrevista a Neus Català publicada a La Ciutat 2002
Octubre, mes d’horitzons que s’eixamplen. Amb l’estiu ja al darrere, ens endinsem en una nova etapa que ens convida a fer balanç i a mirar més enllà del que coneixem. És temps de preguntes valentes: I si sortim del mapa? I si ens atrevim a viure una vida diferent? A Persones Humanes 2025, celebrem les històries de qui s’ha llençat a l’aventura, deixant enrere la zona de confort per descobrir-se en el camí.
Aquest mes, ens acompanya el Josep, una d’aquelles persones que decideixen sortir del mapa per trobar-se a si mateixes. La seva història ens recorda que, a vegades, cal perdre’s per començar a caminar de veritat.
El punt de partida: la zona de confort
Josep Muñoz
Storehouse assistant i Creador de contingut
Descobrint nous horitzons
Aquest petit horitzó ens obre portes a altres cultures, identitats i maneres de fer. A vegades, aquestes experiències són breus i tornem al punt de partida, com en programes d’intercanvi cultural com Youth in Action, Erasmus+ Youth o el Fons Jove d’Azerbaidjan, on vaig participar en el primer Fòrum d’euro integració.
El dilema: viure i treballar fora
Tot i aquestes experiències, sovint no vivim completament el país ni la cultura dels participants. Aleshores sorgeix la pregunta: I si em llenço a l’aventura de viure i treballar fora?
Les pors i incerteses
És normal sentir por. Deixar-ho tot —família, confort, rutines— per anar a un país on potser només coneixes algú amb qui has compartit una setmana. Al principi, les preguntes són inevitables:
I si tornes amb una mà al davant i una al darrere?
De què viuràs?
On viuràs?
Què faràs mentre siguis allà?
Coneixes algú?
Fer el salt: una aposta per créixer
Algunes respostes les tens, d’altres no. Però pas a pas confirmes que sortir de la zona de confort té recompensa. Encara que les coses no surtin perfectes, aprens i creixes com a persona humana.
El resultat: una nova vida a Dublín
Gràcies a aquesta determinació, ara soc a Dublín, treballant a GUINNESS, una empresa amb un llegat històric impressionant. Dono la benvinguda als visitants, els ensenyo a tirar la icònica cervesa i cada dia aprenc més de la cultura, la gent i el que m’envolta.
El teu torn: llença’t a l’aventura
Si ets a la vora del teu horitzó i sents que és moment de fer el salt, ja sigui per primera vegada o per marxar ben lluny… Jo crec que és una bona idea.
El Dia Internacional de la Pau se celebra cada any el 21 de setembre. Aquesta data va ser establerta per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de promoure la pau entre totes les nacions i pobles del món. És una jornada dedicada a la no violència i l’alto el foc mundial.
El 21 de setembre celebrem la força transformadora de la pau. No és només l’absència de guerra, sinó la presència de justícia, respecte i empatia. És el somni compartit d’un món on les diferències ens enriqueixen i no ens separen.
“No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí.” – Mahatma Gandhi
📌 Aquest dia connecta directament amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides, que promou societats pacífiques, inclusives i justes com a base per a un futur sostenible.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Rosa López 