Persones Humanes 2025
Desembre ens arriba com a punt i seguit. Durant dotze mesos hem anat teixint aquest espai de Persones Humanes 2025, un relat que ha donat veu i presència a persones que formen part del nostre entorn. Ha estat un camí de constància i de descoberta, un exercici de reconeixement que ens ha permès mirar-nos en el mirall de la comunitat.
Aquest mes, com a darrer capítol de l’any , ens acompanya el Jordi Peiró, amic i company de projectes compartits, experiències creatives i col·laboratives que han deixat empremta. La seva presència tanca el cercle d’aquest 2025 i obre la porta a nous horitzons.
Arrels i trajectòria vital
Jordi Peiró
Soc en Jordi Peiró i visc a Rubí des de l’any 1989, el lloc on vaig arrelar després de deixar enrere la ciutat que em va veure néixer i créixer, Barcelona.
Vaig venir al món el 1962, i puc dir amb tota la claredat que he viscut una existència intensa, plena de camins inesperats i de realitats que m’han anat modelant. Vaig començar a treballar als 14 anys, i avui, ja retirat de la vida laboral, continuo regalimant entusiasme per allò que més m’omple: col·laborar en projectes comunitaris, aprendre sense pausa i descobrir, fins i tot en allò que incomoda, noves maneres de conèixer i de créixer.
La meva trajectòria ha estat un fil teixit amb dedicació i passió: el sindicalisme, la política, l’associacionisme veïnal, els projectes d’inclusió en l’àmbit esportiu, i la cooperació internacional. També els estudis universitaris, que vaig abraçar amb més anys a l’esquena però amb el mateix desig de saber. Les relacions laborals, la sociologia i la política van ser portes que, un cop obertes, em van fer entendre millor el món i la seva complexitat. I ara, amb una il·lusió renovada, torno la mirada cap a quelcom que sempre m’ha palpitat a dins: el disseny gràfic, aquell art que transforma idees en formes, il·lusions en colors, pensaments en contrastos, paraules en mons.
Creativitat i aprenentatge a edRa
Aquesta etapa que ara enceto és especialment viva. L’estic assaborint a l’Escola d’Art i Disseny de Rubí (edRa), després d’un temps de recuperació d’una nova operació quirúrgica contra el meu «àlien» invasor, aquest tumor cerebral que m’ha recordat -amb duresa i tendresa alhora- que la vida sempre es repensa, sempre es reescriu, sempre es replanteja… però que s’ha de viure intensament, amb passió i compromís.
I quin millor refugi que aquesta escola municipal, un espai on la creativitat es respira com l’aire i on el treball de creació es converteix en un acte gairebé emocional. Sense renunciar, això sí, a compartir sensibilitats, consciència i lluita per transformar allò que ens envolta. Ho faig amb els companys i companyes amb qui comparteixo aula i als quals triplico l’edat. Amb humilitat, però també amb la necessitat íntima de transmetre intensament un llegat de pensaments i accions que molts encara considerem imprescindibles per viure, conviure i sobreviure dignament en aquest món exigent i contradictòriament transigent i intransigent.
Participar en el cicle superior de disseny gràfic publicitari i audiovisual és un autoregal esperat, alhora molt conscient i desitjat. L’escola edRa és un lloc privilegiat per aprendre, no només pel coneixement que s’hi comparteix, sinó per l’experiència i la qualitat personal del professorat i l’equip de l’escola: persones que estimen profundament les arts, l’ensenyament i el servei públic. És emocionant coincidir en l’edifici de l’Escardivol, on també conviuen amb l’escola de música i Ràdio Rubí. Sempre els estaré agraït, tant com a companys de feina en el passat com ara, que els visc com a mestres que comparteixen la seva saviesa.
El que més m’apassiona, però, és la convivència amb els joves amb qui comparteixo aquest trajecte: observar les seves habilitats, les seves inquietuds, i aquest anhel tan genuí d’obrir-se un camí que per a ells és la vida mateixa. En ells hi veig la força del futur; i en les seves certeses i dubtes, la llavor d’un món possible.
Mirada al futur i compromís amb les noves generacions
Malgrat això, sé que caminarem plegats en un context complex. El món que els espera és canviant, sovint limitador, i massa sovint els tanca portes i posa en risc la dignitat de tantes i tantes persones. Molts joves no han tingut prou temps ni espais per conèixer d’on venim, com ha avançat la humanitat, quines lluites han donat forma als nostres drets i obligacions, i quins noms invisibles han sostingut les conquestes socials dels darrers segles.
I tanmateix, malgrat les dificultats, encara crec profundament que el futur es pot transformar. Però per fer-ho, cal que el coneixement del passat ens acompanyi; cal ser conscients del cicle històric que vivim i dels condicionants que ens travessen. Només així podrem imaginar allò que encara no existeix i canviar allò que ens indigna.
És essencial que les noves generacions se sentin cridades a canviar aquestes realitats que ens condicionen i ens hipotequen el demà. Disposem d’eines que abans eren impensables, canals que poden ser molt més que aparadors personals: poden ser espais de cultura, de pensament, de cooperació i de transformació col·lectiva. Ens cal utilitzar-les amb aquesta mirada, amb el cor i la ment posats al servei del bé comú.
Els nostres avantpassats, la classe treballadora que va construir amb mans calloses i vides sacrificades el món que habitem, ens van deixar un llegat irrenunciable. Gràcies a ells vam arribar a llocs on la humanitat no havia arribat mai. I, malgrat això, cada dia hi ha qui vol fer passes enrere. Per això cal ser-hi: persistir, resistir i avançar.
Els que ja ens trobem en un tram avançat del camí vital som, com diem amb humor, «puretes». Però tenim una responsabilitat profunda: traslladar a les generacions que vénen una mirada que trenqui amb la resignació i el conformisme. Explicar-los que la gent senzilla, sense els recursos ni les oportunitats d’avui, va ser capaç de transformar la història i dignificar la vida humana, malauradament d’una part reduïda del nostre món.
I així, amb aquest esperit, espero continuar caminant. Perquè sempre hi ha feina per fer. Sempre.
Cloenda
Amb el Jordi tanquem el cercle del Persones Humanes 2025. Ha estat un recorregut de dotze mesos que ens ha permès reconèixer i compartir la força de les persones que donen sentit a la comunitat.
I com tot final és també un inici, avancem que al gener obrirem una nova secció, encara en projecte, que vol continuar aquest esperit de narrar i documentar des de la proximitat i la creativitat.
Notícies relacionades
Dia Internacional per l’eliminació de la discriminació racial
En el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, reafirmem el compromís amb la igualtat i el respecte. Junts construïm un món lliure de racisme.
#Actualitat #PasionConTinta #Comunicacio #Marketing
Llegir mésDia Internacional de la Dona
El dia 8 de març de 2025 és el Dia internacional de la Dona .#PasionConTinta #Comunicacio #Actualitat #Marketing #Literatura.
Llegir mésJordi Peiró a La Sexta Columna
Jordi Peiró a La Sexta: Atracaments a oficines bancàries durant els 80’s #JordiPeiro #LaSexta #Entrevista #Actualitat #Comunicacio #RubiCity
Llegir mésFinal d’una etapa
Durant cinc anys he estat col.laborant al CEF Can Mir com a Responsable de Comunicació. Amb el canvi de la Directiva les meves responsabilitats amb el Club han finalitzat.
Llegir mésWeb compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Visita les seccions de la web:
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Diseñado con WordPress
Rosa López 