Com a partĂcules de silici ens podem arribar a sentir
si volem accelerar el moment de veure realitzats els nostres objectius.
Per què hi ha tanta distà ncia?
El veig, percebo, camino cap a ell… i es desplaça. Torno a pensar. Reafirmo, confio i somio que el prenc.
Desperto del somni i no hi és.
El desensĂs es transforma en motivaciĂł.
Em preparo, relaxo la ment i s’il.lumina el seny.
Com a pols terrossa de diversos components, quan el premo amb la mĂ ,
sé que, collint-lo, ningú prendrà mal.