Com a partícules de silici ens podem arribar a sentir

si volem accelerar el moment de veure realitzats els nostres objectius.

Per què hi ha tanta distància?

El veig, percebo, camino cap a ell… i es desplaça. Torno a pensar. Reafirmo, confio i somio que el prenc.

Desperto del somni i no hi és.

El desensís es transforma en motivació.

Em preparo, relaxo la ment i s’il.lumina el seny.

Com a pols terrossa de diversos components, quan el premo amb la mà,

sé que, collint-lo, ningú prendrà mal.