Com a partícules de silici ens podem arribar a sentir
si volem accelerar el moment de veure realitzats els nostres objectius.
Per què hi ha tanta distància?
El veig, percebo, camino cap a ell… i es desplaça. Torno a pensar. Reafirmo, confio i somio que el prenc.
Desperto del somni i no hi és.
El desensís es transforma en motivació.
Em preparo, relaxo la ment i s’il.lumina el seny.
Com a pols terrossa de diversos components, quan el premo amb la mà,
sé que, collint-lo, ningú prendrà mal.
