A la trobada de la Festa de la Verema a la Finca Oller del Mas el dissabte dia 20 de setembre  amb motiu de l’entrega de premis literaris vaig relacionar-me amb persones del mon literari, de la fotografia i de la pintura. Tres perfils units per la creativitat, la innovació, la mostra de la realitat i la individualitat que  comporta el procés d’elaboració de les seves obres i que no sempre és entés ni comprés per la societat actual.

Com a observadora incansable de les relacions humanes vaig comprobar com els 3 perfils creatius anomenats anteriorment responien a unes pautes de comportament:

Els fotògrafs:

Treballen junts en el mateix espai físic respectant torns per recollir la imatge desitjada, no pateixen pel temps dedicat a cada detall i deixen fer a professionals i aficionats. Físicament són persones molt actives.

Els pintors:

Són persones altament extrovertides, entusiastes de les relacions personals i del paisatge. Fan convivència “Obligada” per escapar-se a cercar el lloc que els inspira.

Els escriptors (El meu grup):

Persones estàtiques que s’agrupen amb els del seu sector i observen. La majoria no interactúen amb altres professionals. Pel meu gust un xic estirats.

La sorpresa és que no em vaig identificar amb els del meu grup per mostrar-se més tancats que la resta amb les altres persones. En diverses ocasions, durant tot el dia, persones del públic assistent em van confondre amb una periodista, inclús van interessar-se pel meu diari.

Jo em pregunto: El perfil de periodista és bo per mi? No ho sé.

Només recordo que en tots els casos: “Una flor no fa estiu”