Ferides i recuperació

He viscut un accident de cotxe que em va posar davant la fragilitat del cos i la ment. Aquells dies van ser lents i plens d’incertesa, però també van revelar una força que no sabia que tenia. M’he sortit força bé i la recuperació ha estat una petita victòria que guardo amb gratitud.

Pèrdues que obren camins

Ser acomiadada de la feina injustificadament va ser un cop que em em deixà en shock, però també va ser la llum que em va obligar a mirar la realitat amb altres ulls. Allò que semblava un final es va convertir en una porta: vaig fugir d’un ambient tòxic i, en fer-ho, vaig recuperar la capacitat de somiar una feina digna i coherent amb qui sóc.

Llum i comunitat

El 2025 també m’ha portat regals inesperats. Formar part de la Junta Sala Neus Català ha donat continuïtat a allò que m’apassiona i connectar amb persones que comparteixen valors i entusiasme.

Hem viscut ensurts familiars relacionats amb la salut, però també he vist com amics estimats, entre els quals està el Jordi, es recuperen i segueixen amb les seves activitats…, això m’ha donat esperança.

Al 2025 també hem donat visibilitat a discretes Persones Humanes que encomanen positivisme a la comunitat…

L’escalf real d’amics i amigues interessant-se per la meva situació actual m’ha recordat que no estem soles.

Decisions amb mirada al futur

Mentre espero l’oportunitat de crèixer professionalment * en un nou destí, he pres la decisió d’opositar per la UAB amb la voluntat d’obtenir una estabilitat professional que em permeti viure amb dignitat i sentit. És una aposta que neix de la convicció que puc construir una vida amb més coherència entre el que faig i el que sóc.

• Si estàs interessat en el Portfolio demana’m contrasenya per privat.

Tancar el 2025 i obrir el 2026

Surto del 2025 amb el cor ple i més lleuger. Hi ha cicatrius que recorden el que he viscut, però també hi ha una xarxa de persones, projectes i decisions que em sostenen.

Un dels regals bonics d’aquest any ha estat veure com un projecte d’un amic  iniciat al 2019 s’ha fet realitat.  És una alegria compartida que m’ha recordat que la constància i la passió poden transformar el que semblava impossible.

Entro al 2026 amb esperança, amb voluntat de cuidar-me, de seguir aprenent i deixar que la vida em sorprengui amb noves oportunitats.

A tots i a totes us desitjo que el 2026,