Entrades que celebren, retraten o reflexionen sobre la ciutat de Rubí des d’una mirada creativa, urbana i emocional. Espais, persones, instants i projectes que donen forma al batec vital de Rubí com a ciutat viva, diversa i en transformació.
Ahir, 20 de març, la Biblioteca Mestre Martí Tauler es va convertir en l’escenari d’un esdeveniment especial: la presentació de la tercera edició de la revista Vivències de Dona, impulsada per En Comú Podem Rubí. Aquesta edició la revista està dedicada a la Paqui Cruz. L’acte de la presentació ha estat moderat per la Marta Ribas, presidenta de la Sala Neus Català. Enguany la revista té un valor de 5 € i es podrà adquirir a la llibreria Racó del Llibre.
A continuació, es van lliurar els premisDones Referents, que van reconèixer dones influents per la seva contribució a la comunitat de Rubí.
Un any més, vam gaudir d’una jornada d’èxit que va posar en relleu el talent, la força i la diversitat de les dones de Rubí.
Demà és el dia! Han passat 3 mesos. Què ràpid han passat per una banda i què llarg se’m fa pensar que manquen hores per la prova.
Per la prova? O per posar-me a prova de nou? Poca broma tot plegat, eh! Que si pensem amb retrospectiva, per una banda fa 40 anys que vaig anar a la Facultat però, si això no fos prou per saber que el temps passa…, afegim que fa 30 anys que vaig estar immersa en la dinàmica actual.
Les coses han canviat força; contràriament al que sovint es diu, penso que els joves d’ara ho tenen més fàcil per estudiar. Hi ha moltes més variants d’estudis… i una vegada passada la selecció les possibilitats d’assimilar el temari és més proper i adaptatiu.
Ah! Encara no ho he dit, , per si no em coneixes, em dic Rosa, acabo de fer 60 anys i estic opositant per tenir una feina digna.
Fa 4 mesos em van acomiadar de la feina, és “despido improcedente” (em sembla que escrit en castellà queda millor i amb més força), i com l’empresa no es va presentar a la conciliació ara anirem a judici. Cal esperar, però sé que anirà bé perquè les lleis estan per complir-les per molta empresa que siguis.
Després de l’acomiadament vaig gestionar tots els tràmits administratius relacionats amb la nova situació administrativa, i passats els primers mesos vaig centrar-me en la recerca de feina.
Quina feina? Bona pregunta, en el meus cas no puc dir que sempre he tirat cap al mateix sector perquè és totalment al contrari. He patit recesions econòmiques directament i m’he reinventat sempre.
Partint de la Diplomatura en Magisteri he treballat a l’Administració Pública com a administrativa a la Generalitat de Catalunya, L’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Terrassa, a TV3 Televisió de Catalunya, Correos i darrerament a l’empresa privada…
Quina decepció més gran l’empresa privada!! Sovint es comenta que els funcionaris o laborals que treballen a les administracions públiques viuen molt bé referint-se a les poques ganes que mostren en ajudar al ciutadà. Quina mentida més gran! Des d’aquí afirmo rotundament que no és certa l’afirmació anterior…
Personalment he viscut el contrari… Com una flor no fa estiu, suposo que a tot arreu hi ha qui es deixa la pell però, sovint per treballar a l’empresa privada només has d’exercitar la carrera del “pilota al cap” i continues a la feina cobrant i passant anys.
Bé, redirigint el tema demà és el dia! avui escric aquestes línees perquè quan era a l’Institut preparant la selectivitat (actualment serien les PAU), el Fernando, professor d’història de l’Art, ens va explicar que abans d’un exàmen important el que no has de fer és estudiar fins al darrer moment. Fernando comentava que el dia abans d’una prova important l’has de dedicar a fer coses teves que t’alegrin la jornada. En el meu cas ara estic escrivint però, després llegiré la novela La Chica de Nieve 2 que em van regalar diumenge i que no he volgut esperar a llegir després de les oposicions.
Amb el sol de les primeres hores del matí he sortit a fer una passejada que m’ha donat l’energia positiva amb la que ara puc expressar emocions. Quines emocions? et preguntaràs. Emocions estancades que no deixava sortir.
Presentar-me a unes oposicions no era només un repte de coneixements, era enfrontar-se de nou a situacions passades injustes on després d’estudiar, creure en el que feia i esperar un desenllaç just vaig assistir a proves on no hi havia el tribunal que tocava, proves que ens feien per enèssima vegada perquè fulanita o menganita havíen de ser a les llistes finals definitives… en fi, tot un despropòsit.
Les situacions viscudes anteriorment, en pràcticament tots els casos em van provocar que no creiés en el sistema. D’altra banda seguia estudiant perquè, passar proves, significava ser a la bossa laboral de sustitucions.
Ara, quan demà és el dia!! i amb una colla d’anys després de males experiències viscudes anteriorment, les sensacions són diferents. Si bé al principi quan l’amiga Eva em va comentar que sortien oposicions a la UAB vaig fer la criatura dient: No, no… ja sé que són les oposicions i no em vull presentar perquè no crec, després quan ella, la famila i els amics de debó m’anaven dient tú presenta’t que el no ja el tens; no ho vaig pensar dues vegades… Van publicar l’anunci de les proves a la web i el mateix dia vaig presentar la sol·licitud.
Aquesta vegada tot seria diferent. El pas següent era dir-ho a amics i familiars. Contràriament al que pensava tots van coincidir que a part de ser una decisió encertada, en el meu cas representava una decisió valenta. Amb 60 anys opositaria amb joves de 20 aproximadament.
Tal com correspon al meu tarannà aviat em vaig organitzar metòdicament l’estudi. Els primers dies no em podia concentrar perquè els mals pensaments eren l’actor principal al meu cap però, a mida que aprofundia en els temes els coneixements adquirien més importància.
Els nebots em van animar dient que els semblava una acció molt valenta pendre aquesta decisió. El fet és que entre tan bon rotllo no seria jo qui anulés una de les darreres possibilitats de trobar feina; així que, com a marketiniana i comunicativa que sóc (gràcies a una de les reinvencions laborals) vaig començar a “vendre’m la moto” a mí mateixa. Com?
El meu marit havia comentat que estaria bé que acabés treballant on vaig començar (volia dir en els estudis, sóc una apasionada del coneixement i quin millor lloc que a la universitat!!)
Així que vaig fer una campanya de marketing a les xarxes dient que oposito. Quan la UAB va publicar l’hora i les aules em vaig comprar els estris per fer l’exàmen: llapis, goma d’esborrar i maquineta i vaig fer la pubicació.
Els desitjos positius es van fer notar entre els seguidors…ja tenia més energia positiva al meu cos. L’amiga Eva que treballa a la UAB es va oferir a acompanyar-me per saber quina aula em tocava. Vam anar a la Facultat de Medicina i vaig ser a la porta de l’aula. És una de les grans amb capacitat per a 248 persones. Vaig pensar: Em toca medicina… a mí que no m’agraden els metges. Aquest però, serà un mal menor perquè demà que és el dia el pensament anterior s’esfumarà.
Així que, amb els ànims a tope, l’estoig, amb el llapis, la goma d’esborrar, la maquineta i tenint clar com és l’aula… demà és el dia en el qual els meus pensament harmonitzaran amb el test i triaran la resposta correcta.
Gràcies a totes les persones que m’heu enviat energia positiva, mostrant empatia i donant ànims.
Activat Pla B
Després d’un camí intens cap a les oposicions de la UAB, he hagut d’acceptar que, aquesta vegada, no ha estat. I, amb la mateixa determinació amb què vaig escriure Demà és el dia, avui faig públic el Pla B activat el 3 de març: presentar-me a les oposicions de l’Ajuntament de Rubí, on he crescut professionalment i on he après què vol dir treballar per a la meva ciutat.
No és un pas enrere, és un gir coherent, un retorn al lloc on la meva feina té sentit i arrel. Continuo, amb la mateixa convicció i amb un nou horitzó.
Seguim!!
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Un clam ciutadà per defensar el dret a ser atesos amb garanties
Dissabte, Rubí va tornar a demostrar que és una ciutat compromesa amb els drets socials. Centenars de veïns i veïnes van sortir al carrer per reclamar una sanitat pública de qualitat, accessible i digna, en un moment en què el retard acumulat del futur centre sanitari i les incidències del sistema ferroviari han tensat encara més el dia a dia de moltes famílies.
La mobilització, convocada per entitats i plataformes locals, va posar el focus en la necessitat d’accelerar les inversions i garantir un servei que respongui a les necessitats reals de la població.
Què es va reclamar? Els punts clau del manifest
Durant l’acte es va llegir un manifest que recollia les principals demandes de la ciutadania. Entre elles, destaquem:
Visites amb el metge o metgessa de família en menys de 48 hores
Una atenció primària resolutiva és essencial per evitar col·lapses i garantir diagnòstics a temps. El manifest recorda que els terminis actuals són incompatibles amb una sanitat de qualitat.
Reducció de les llistes d’espera
S’exigeix disminuir els temps per accedir a especialistes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques. Les demores actuals afecten la salut, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats.
Urgències hospitalàries dignes
El text denuncia la saturació crònica i reclama posar fi als passadissos convertits en espais assistencials. La ciutadania demana un servei d’urgències que garanteixi intimitat, seguretat i condicions adequades.
Una mobilització que reforça el compromís comunitari
La manifestació va transcórrer en un ambient reivindicatiu però respectuós, amb famílies, professionals sanitaris i entitats socials caminant plegats.
El missatge va ser clar: la sanitat pública és un pilar del benestar col·lectiu i cal protegir-la amb fets, no només amb paraules.
Rubí reclama solucions immediates i una planificació a llarg termini que garanteixi que cap persona quedi enrere.
🔎 Sabies què…?
Rubí porta anys reclamant la construcció del nou centre sanitari, un equipament considerat imprescindible per descongestionar l’atenció primària.
La ciutat és una de les que més ha crescut demogràficament al Vallès, fet que incrementa la pressió sobre els serveis de salut.
Dilluns 9 de febrer, el Club de Lectura Sala Neus Català ha compartit una nova sessió dedicada a Comerás flores de Lucía Solla. Ha estat una trobada plena de reflexions i complicitats, i ja podem dir que el grup està plenament consolidat: han arribat comentaris online fins i tot des del Japó.
📝 Activitats creatives del club
Una de les dinàmiques més estimades és escriure la frase favorita del llibre i deixar-la al mural col·lectiu. És una manera de veure com cada lectura ressona de manera única en cadascuna de nosaltres.
🎉 Celebració d’aniversaris
La sessió també ha estat especial perquè hem celebrat l’aniversari de Loly, Cynthia i Rosa, tres companyes estimades que formen part del club.
Lectura del mes de març: Cumbres Borrascosas, d’Emily Brontë
Per al mes de març, el club ha escollit Cumbres Borrascosas d’Emily Brontë, un clàssic intens i apassionat que promet una sessió plena de debat i emoció.
Homenatge digital en el Dia de les Víctimes de l’Holocaust
Ahir dimarts 27 de gener, coincidint amb el Dia de les Víctimes de l’Holocaust, l’Escola d’Art i Disseny edRa ha acollit la presentació de la Llamborda Digital dedicada a la Neus Català, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück i veïna de Rubí.
Aquesta iniciativa, impulsada per la Sala Neus Català amb la col·laboració d’edRa i de l’Ajuntament de Rubí, representa un pas més en la preservació de la memòria democràtica i en la difusió del llegat de la resistència antifeixista.
La llamborda incorpora un codi QR que permet accedir a continguts digitals sobre la vida i el compromís de la Neus Català. Un format contemporani per mantenir viva una memòria imprescindible.
Un acte íntim carregat de significat
La presentació ha reunit persones vinculades a la història de Rubí, a la figura de Neus Català i a la Taula de Memòria Democràtica, així com alumnat i professorat d’edRa. Un acte ple de simbolisme, on la memòria ha pres forma a través del disseny i la tecnologia.
🔎 Sabies què…?
La Neus Català va ser una de les últimes supervivents catalanes de Ravensbrück i va dedicar tota la seva vida a denunciar el feixisme i preservar la memòria de les dones deportades. El seu testimoni va ser clau per recuperar relats silenciats i per impulsar projectes de memòria que avui continuen inspirant noves generacions.
Una llamborda per no oblidar
La memòria no s’atura: ara es fa digital
Amb aquesta llamborda digital, Rubí suma un nou espai de record i compromís.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
S’omple la sessió inaugural del club de lectura Sala Neus Català
El Club de Lectura Sala Neus Català ha celebrat avui la seva primera trobada amb una resposta que confirma l’interès creixent per la lectura compartida a Rubí. Un grup de persones s’ha reunit a la Sala Neus Català situada al carrer c/ Ulloa número 9 en una sessió marcada per la participació, la proximitat i les ganes de descobrir noves propostes literàries.
Durant la trobada, les assistents van escollir un dels dos llibres proposats en aquesta sessió inaugural i, entre aportacions i recomanacions, ha estat seleccionada conjuntament la lectura que es comentarà el mes vinent. L’ambient va evidenciar la força d’un espai cultural que aposta per la comunitat, el diàleg i el plaer de llegir.
Properes trobades i canal oficial d’informació
El club es reunirà mensualment i manté les inscripcions obertes per a totes les persones que vulguin sumar-s’hi i formar part d’aquest espai literari obert i acollidor.
Per seguir totes les novetats, activitats i lectures del club, es pot consultar el canal oficial de WhatsApp:
Per tancar la sessió, les dones participants van gaudir d’un petit pica-pica que va permetre continuar la conversa de manera distesa i celebrar l’inici d’aquest nou espai literari compartit.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
El Campament Màgic transforma l’entorn del Castell en un món de fantasia
Hem visitat el Campament Màgic hi ha estat una experiència immersiva que converteix l’entorn del Castell en un escenari encantat ple de personatges fantàstics, decoració medieval i activitats familiars.
Un recorregut màgic ple de sorpreses
La imatge mostra l’essència del Campament Màgic:
personatges de fantasia,
decoració medieval,
figures inflables com el Mag Rubisenc i els germans Mario i Luigi,
escenes steampunk (Maquinària amb engranatges, vapor i metall),
artesania en directe i l’ambient festiu.
L’ambient ésuna invitació visual a endinsar-se en aquest món encantat.
I així, entre llums suaus, rialles i personatges que semblaven sortir d’un somni antic, nosaltres també hi hem caminat en família. I, sorprenentment —o potser no—, sent adults hem tornat a gaudir com quan érem nens, amb aquella mirada ampla que només s’obre quan la màgia és real i el cor recorda que encara sap jugar.
Camins de Pessebre: tradició, artesania i comunitat
Aquest any, a Rubí, torna una nova edició de l’exposició de diorames. Petites escenes en miniatura que custodien tradició, detall i mirada artesana, convertint-se en fragments de paisatge, gestos de cura i ponts entre generacions.
Una visita que emociona: racons en miniatura que expliquen històries
Avui hem visitat l’exposició de Diorames on ens hem deixat portar per aquests racons que expliquen històries de Nadal, d’ofici i de comunitat.
La fotografia que acompanya aquest article és un tastet visual: instants capturats d’enguany.
Escenes del collage
Les escenes de la fotografia corresponen a:
🏛️ Una plaça plena de vida, amb edificis que abracen figures en moviment, com si el temps s’hi hagués aturat per celebrar.
🧩 Un interior amb rajoles blanques i negres, on la geometria esdevé escenari per a trobades íntimes.
⛪ Una església amb campanar, que s’alça com far d’espiritualitat i memòria col·lectiva.
🐫 Un viatger sobre un camell, que evoca els camins llunyans dels Reis d’Orient.
🏛️ Un espai d’arcs i columnes, que ens recorda l’arquitectura com a custòdia de la història.
🎉 Una escena festiva amb el rètol “feliz 2026”, que ens convida a començar l’any amb esperança i comunitat.
Diorames com a celebració del detall i la memòria
Cada diorama és una celebració del detall, de la mà que crea contra l’oblit.
La convocatòria estarà oberta fins al 16 de febrer i la presentació tindrà lloc el 20 de març a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Sota el lema “Deixa anar una història perquè n’aparegui una altra. Anima’t i comparteix les teves vivències!”, En Comú Podem Rubí, amb la col·laboració de la Sala Neus Català, ha posat en marxa la tercera edició de la revista “8M, Vivències de Dona”. La iniciativa convida les dones de la ciutat a compartir relats, reflexions o històries que posin en valor les seves vivències i experiències.
Els textos poden ser narratius o poètics. Les bases de participació es poden consultar a encomupodemrubi.cat. Data màxima de rebuda d’escrits: fins al 16 de febrer.
La revista té com a objectiu reflectir la diversitat de veus i experiències de les dones de Rubí, visibilitzant històries de superació personal i empoderament feminista.
La revista es presentarà el 20 de març a les 18 h a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (c/Aribau, 5). L’acte finalitzarà amb un brindis.
Rosa López 