Entrades que celebren, retraten o reflexionen sobre la ciutat de Rubí des d’una mirada creativa, urbana i emocional. Espais, persones, instants i projectes que donen forma al batec vital de Rubí com a ciutat viva, diversa i en transformació.
Divendres 17, la Sala Neus Català va obrir les portes a la ciutat de Rubí. Una jornada que va anar més enllà de l’acte: va ser un espai de trobada, de reconeixement mutu i de celebració col·lectiva.
Les entitats de Rubí, AlfaRubí, Reclama Sanitat, Rubí En Comú Podem, Asav Rubí, Escola d’Art i Disseny EdRa i Oncolliga Rubí, van compartir la seva tasca transformadora, el seu esperit solidari i la seva presència activa en el teixit comunitari.
En aquest marc, es va presentar la nova Junta de la Sala Neus Català. Un equip que enceta etapa amb il·lusió, responsabilitat i mirada comunitària.
Rosa López, membre de la nova Junta de la Sala Neus Català, inicia aquest camí amb una mirada arrelada en la comunitat. La seva trajectòria prèvia, vinculada a diverses entitats de Rubí, ha estat sempre guiada per la voluntat de fer visibles les veus que transformen la societat des de la proximitat, la creativitat i el compromís. Ara, des de la Sala Neus Català, dóna continuïtat a aquesta tasca amb il·lusió renovada i vocació col·lectiva.
🔎 Sabies què…?
Les entitats que van participar en la jornada de portes obertes treballen dia a dia per fer de Rubí una ciutat més justa, creativa i solidària. Des de l’acompanyament emocional fins a la formació artística, passant per la defensa dels drets socials i la memòria dmocràtica.
Finalment agraïr a totes les persones que van fer possible aquesta jornada.
Des de fa mesos tinc l’honor de col·laborar amb la Sala Neus Català, un espai de cultura feminista i memòria viva que, fidel al llegat de Neus Català, combina justícia social i compromís col·lectiu.
Aquest espai, ubicat a Rubí, és molt més que una sala d’exposicions: és un lloc de resistència simbòlica, d’empoderament comunitari i d’aliances transformadores.
Amb projectes com “Brodadores de Memòries”, intercanvis de llibres, murals participatius per commemorar el 8M o altres activitats de sensibilització, la Sala construeix una narrativa de pau, memòria i feminisme.
Et convido a conèixer la tasca de la Sala Neus Català el divendres 17 d’octubre al Portes Obertes.
Qui va ser Neus Català?
Neus Català i Pallejà (6 de octubre de 1915-Guiamets, 13 de abril de 2019), supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i lluitadora antifranquista, que va viure a Rubí durant dues dècades a partir dels anys 70. Ella formà part d’una generació de lluitadores contra el feixisme i el nazisme.
Neus Català fou una militant incansable i modèlica tota la seva vida. Rebé multitud de reconeixements:
la Creu de Guerra amb Palmes
la Creu de la França lliure,
condecoracions a l’heroisme en el combat contra l’ocupació nazi,
la Creu de Sant Jordi,
la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya,
la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona i,
el premi de Catalana de l’any 2006.
Entrevista a Neus Català publicada a La Ciutat 2002
Agost, mes que ens convida a posar-ho tot en pausa. Entre cerveses fresques, tardes de platja i migdiades eternes, trobem espais per pensar i reconnectar amb el que realment importa. A Persones Humanes 2025, continuem explicant històries de gent valenta, autèntica i inspiradora.
Aquest mes, ens acompanya el Miguel, una d’aquelles persones que deixen petjada i bons moments.
Verano,el momento ideal para desconectar y recargar pilas
Miguel Luque
Conductor de máquinas en SEAT
🏖️ Disfrutar del descanso en verano: clave para recuperar energía
Por fin llegan las esperadas vacaciones de verano en España, ese momento del año donde el descanso no solo es necesario, sino merecido. Ya sea que elijamos viajar, hacer una escapada rural o simplemente relajarnos en casa, es tiempo de reconectar con nosotros mismos.
Durante el resto del año, la rutina laboral, el estrés constante y los horarios impredecibles pueden pasarnos factura. Las vacaciones ofrecen un respiro donde el cuerpo y la mente pueden liberarse y recuperar el equilibrio.
🌅 Vive cada instante como si no hubiera mañana
El verano invita a saborear la vida sin prisa. La desconexión comienza al permitirse disfrutar del presente, sin pensar en lo que viene después. Como se suele decir: “vive el hoy, el mañana ya llegará”.
Cada persona tiene su fórmula para relajarse, pero hay actividades que ayudan a dejar atrás el estrés. Aquí tienes algunas recomendaciones para desconectar:
📖 Leer ese libro pendiente: el que lleva meses esperando en la estantería.
🌊 Sumergirse en la piscina o disfrutar del mar: el agua relaja el cuerpo y revitaliza la mente.
🚶 Pasear por montañas, bosques o senderos tranquilos.
☕ Dedicar tiempo a : desayunos sin prisa y sobremesas con buena compañía.
👨👩👧👦 Compartir momentos especiales en vacaciones
La desconexión verdadera no solo mejora nuestro bienestar, también fortalece los vínculos con nuestros seres queridos. Compartir las vacaciones con quienes apreciamos nos permite crear recuerdos únicos y recargar energías para volver con más fuerza.
Juliol calurós demana optimisme extra. Com vam comentar en publicacions anteriors, cada mes destacarem a la secció Persones Humanes de la web persones amigues que, amb les seves accions, afronten la vida amb valentia i lluiten per ser millors, deixant una estela de positivisme.
Ana, fisioterapeuta destaca la importància del positivisme i l’empatia per entendre les necessitats dels pacients i ajudar-los en el seu procés. Acompanyar-los, sobretot, en els moments dolents.
GAIREBÉ 20 ANYS DE VOCACIÓ I APRENENTAGE
Ana Indiano
Diplomada en Fisioteràpia
Hola, Soc l’Ana Indiano i el pròxim any faré vint anys que em vaig diplomar en fisioteràpia. Fa catorze anys que treballo en el sector privat, especialitzant-me en dolor múscul-esquelètic.
El positivisme com a clau
Vaig entendre que la clau de l’èxit de la nostra professió és estimular el positivisme als nostres pacients. I això m’ho va ensenyar la gent gran durant els meus primers anys treballant en el sector de la geriatria.
Què és la fisioteràpia?
Segons l’OMS defineix la fisioteràpia com “l’art i la ciència per mitjans de l’exercici terapèutic, escalfor, fred, massatge, electricitat … i que té com a finalitat prevenir, readaptar i rehabilitar al pacient”. Per mi, l’art no només està a les nostres mans. Una part molt important de les sessions és escoltar el pacient. Entendre per què venen a consulta, quins són els seus objectius per millorar la seva salut. I nosaltres com a professionals de la salut hem de saber acompanyar aquest procés.
“M’has de curar” és una frase que escolto molt a la consulta. És totalment errònia. L’única persona que és capaç de curar-se és un mateix. Però és molt important que estiguis sempre envoltat de bons professionals que t’acompanyin en aquest procés.
Viure i treballar amb la gent gran
En les residències de gent gran trobes gent de diferents estils de vida, classes socials, formes de ser, amb situacions familiars molt diverses. A tots els uneix una cosa. Han deixat la seva llar. Molts no reben visites dels seus familiars tant com els agradaria. Han de compartir habitació amb gent que al principi són estranys. Potser no poden sortir del centre residencial. Si et pares a pensar, el personal sanitari són les úniques persones que veuen cada dia, amb els que fan la seva rutina. Per tant, tenim el deute moral de fer els seus dies agradables, treure un o més d’un somriure.
És molt important amb l’energia que ens presentem en la seva nova llar. Allà és un dels llocs on sí importa el to amb el qual dius els bons dies i el teu llenguatge corporal ha de respirar vitalitat. Perquè per ells no sempre hi ha marge de millorar. Normalment, es parla de mantenir el major temps possible les seves capacitats físiques i cognitives. Per això és tan important transmetre positivitat a l’etapa final de les nostres vides.
Sempre he pensat que treballar en aquest sector ha de ser vocacional. Sense aquesta vocació és molt difícil mantenir aquest esperit. Un altre tema és la riquesa que ens aporta la gent gran i que hem de cuidar.
A consulta: més enllà dels exercicis
Durant la meva consulta normalment dono pautes per fer a casa, exercicis i recomanacions. Si el pacient no genera una bona adherència al tractament té moltes possibilitats de no assolir els objectius desitjats. A consulta pots trobar pacients que es cuiden i saben com fer-ho i els que no. Amb els primers sol ser fàcil introduir noves dinàmiques. Però amb els segons has d’entendre com és el seu dia a dia, en quina situació es troben anímicament.
No és el mateix una pacient amb temps lliure, que un pacient que cuida una persona malalta. Hi ha qui ve a la consulta amb un dolor agut, però és autònom i ha de continuar la feina. O qui s’acaba de lesionar i s’ha de presentar properament a proves físiques. Una part important és parlar amb franquesa del procés de recuperació. Quina és la seva duració, si és agut o si es cronificarà amb el temps. Les complicacions. L’evolució. La informació és poder. Entendre com estem és un pilar important per poder avançar.
Sempre explico que no cal fer canvis bruscos de rutines, ni repetint cent cops el mateix exercici milloraràs abans. A vegades, és més rellevant introduir petites píndoles, a poc a poc, controlant el procés. I no fustigar-se si no has assolit el teu propòsit cada dia. Per culpa del ritme frenètic que portem actualment, l’estrès ens envaeix, això comporta que costi molt de veure el got mig ple.
Trobar la vocació, obrir finestres
Sempre havia tingut molt clar que de gran volia dedicar-me a ajudar a la gent. Però no va ser fins a l’últim moment que la fisioteràpia va trucar a la meva porta. Una professió jove amb infinites possibilitats.
Amb honestedat, no soc tècnicament la millor, però sí que el meu punt fort és l’empatia. Intento entendre les seves necessitats i ajudar-los en el seu procés. Acompanyar-los sobretot en els moments dolents. Intento obrir petites finestres on la persona sigui capaç de creure que pot fer-ho. Que pot tenir el control de la seva salut.
Una vegada que el pacient es creu realment que pot, tots els canvis vénen sols. La satisfacció de veure els pacients assolir els seus objectius és molt emocionant.
La presència de la Sala Neus Català a la Recepció d’Entitats 2025 reafirma el seu paper com a espai comunitari, cultural i de memòria activa a Rubí, consolidant vincles institucionals.
Recepció d’Entitats Festa Major 2025
Avui a les 19:00 h, els jardins de l’Ateneu s’han tornat a omplir amb representants de les entitats rubinenques per acollir la tradicional recepció d’entitats de la ciutat que, de forma simbòlica, marca l’inici de la Festa Major 2025.
L’Alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez, ha destacat la tasca que desenvolupen les entitats i com es consoliden amb el pas dels anys.
GALERIA D’IMATGES
SENTIMENT PERSONAL
Personalment l’Ateneu és un lloc que sempre m’ha portat bones vibracions; aquí teniu algunes:
Enguany he assistit a l’acte de l’Ateneu com a membre de la Junta Sala Neus Català. Ser part d’una entitat amb un projecte compromès com aquest m’omple d’emoció i agraïment.
A la Sala Neus Català de Rubí, l’exposició Brodadores de Memòries ens acosta a les experiències de les dones salvadorenques durant la guerra civil (1980-1992), quan brodaven les seves vivències en sacs de gra als camps de refugiats d’Hondures. Un testimoni únic de lluita col·lectiva i preservació de la memòria històrica.
El valor dels brodats com a narradors d’història 🪡
Les peces exposades van ser recuperades gràcies al Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), i ens permeten conèixer de prop el paper d’aquestes dones en la construcció de comunitat i la preservació de la memòria democràtica.
Huacal ONG
L’exposició ha estat impulsada per Huacal ONG, una entitat compromesa amb la cooperació, el desenvolupament i la justícia social.
A l’acte d’inauguració, van participar:
Marta Ribas, presidenta de la Sala Neus Català
Jordi Arnaiz, regidor de Memòria Democràtica
Eduard Balsebre, president de Huacal ONG
Rosa Sánchez, integrant de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya
Francisco Mena Sandoval, capità de l’exèrcit salvadorenc, guerriller del FMLN i participant dels Acords de Pau. Pots llegir més sobre la seva trajectòria aquí.
A través de la tècnica del brodat, les dones salvadorenques van poder crear resiliència, resistència i comunitat.
Una història brodada que traspassa fronteres
Els brodats no només expliquen històries individuals, sinó que teixeixen una memòria col·lectiva que uneix comunitats i travessa generacions. Les dones que van participar en aquest procés van transformar el dolor en art i la supervivència en resistència.
Aquests teixits amb fils de memòria contenen la certesa que una vida digna és possible quan ens unim per a conquerir somnis comuns.
Cada puntada revela històries de superació, força i esperança, convertint el brodat en una eina de denúncia i de reivindicació de la memòria històrica dels pobles. Aquestes peces no només han perdurat en el temps, sinó que han aconseguit traspassar fronteres, portant la seva veu més enllà dels camps de refugiats i dels límits de la guerra.
Visiteu l’exposicióBrodadores de Memòries
📌 On? Sala Neus Català, c/Ulloa, 9, Rubí.
🗓️ Fins quan? Fins al 20 de juny obert a tothom i del 23 a l’1 de juliol sota reserva.
Divendres 25 d’abril a les 19 hores al Teatre Municipal La Sala de Rubí es va celebrar la cinquena edició dels Premis Rubeo d’Or. Un esdeveniment en el qual l’Ajuntament de Rubí reconeix la valuosa contribució de ciutadans i entitats en l’àmbit esportiu.
La concessió d’un Premi Rubeo a Luque suposa un merescut reconeixement a la brillant carrera i a la constant vinculació amb Rubí. Aquest guardó no només celebra els seus triomfs en el tatami, sinó també els valors que encarna com a esportista i com a persona.
La cerimònia dels Rubeo d’Or d’enguany ha estat plena d’emoció on hem vist que a la ciutat hi ha un bon nivell esportiu en diverses disciplines.
Moltes felicitats als premiats!!
Imatges de la gala
El Sr. Abel Garcia, Secretari General d’Esports entrega el Rubeo d’Or a Miquel Luque.
Fotografia de tots els esportistes que han rebut el Rubeo d’Or 2025
Una vida dedicada als escacs i al servei dels clubs
Una trajectòria exemplar
L’Antoni Muñoz va néixer a Terrassa l’11 de gener de 1959. Casat i amb dos fills, actualment està jubilat des de gener de 2024. La seva formació inclou una Mestria Industrial Elèctrica per l’Escola Industrial de Terrassa i estudis en Gestió d’Empreses per la Universitat de Deusto.
Va descobrir els escacs amb 12 anys, i des d’aleshores no ha deixat mai de promoure aquest esport com a eina educativa i de creixement personal. Després d’una pausa per motius laborals i d’estudis, va reprendre la seva passió al Club Rubinenca, on va liderar un procés de transformació exemplar.
Impuls des de la base
Quan va arribar a la Rubinenca, el club es trobava en un estat crític, només 16 llicències i cap infant. El Toni va començar oferint activitats gratuïtes als esplais els dissabtes a la tarda, i més endavant va portar els escacs a les escoles de Rubí com a activitat extraescolar.
Gràcies a aquesta tasca:
L’escola del club va créixer de 0 a 40 infants.
El nombre de federats va passar de 16 a més de 80 llicències.
Es va consolidar un projecte educatiu i social al voltant dels escacs.
La seva etapa com a president del club (2010-2023) deixa una empremta de dedicació, compromís i resultats tangibles.
Antoni Muñoz Candidatura FCE Territorials 2025
🗳️ Les eleccions a la Federació Catalana d’Escacs se celebraran el dia 26 d’abril de 2025.
Un projecte de futur: Una federació al servei dels clubs
Ara, el Toni Muñoz fa un pas endavant sumant-se a la candidatura “Una Federació al servei dels clubs”, liderada per Daniel Rius.
• Escoltar i donar veu als clubs. • Impulsar els escacs base i femenins. • Descentralitzar la Federació i estendre els escacs arreu del territori. • Recuperar espais clau com el Circuit Català i els Escacs Base.
Amb una trajectòria de compromís, visió educativa i experiència en la gestió esportiva, el Toni representa els valors d’un veritable servei al món dels escacs.
📌 És l’hora del veritable canvi. És l’hora de construir junts una Federació al servei dels clubs.
Desitgem molta sort al Toni en aquesta nova etapa, amb l’esperança que la seva experiència i passió pels escacs contribueixin a un futur millor per a tots els clubs catalans. ♟️
A l’Abril i Persones Humanes de la web continuem amb el nostre compromís de destacar aquelles persones amigues que, amb les seves accions, afronten la vida amb valentia i lluiten per ser millors, deixant una estela de positivisme.
Aquest mes, volem reconèixer a l’Àngela qui conviu amb la fibromiàlgia des de fa anys, una experiència que l’ha portat a explorar diferents maneres de gestionar el dolor i millorar la seva qualitat de vida.
La fibromiàlgia és una malaltia crònica que afecta milions de persones i impacta profundament en la qualitat de vida. Aquest article busca inspirar optimisme, mostrant com el positivisme pot ser un gran aliat per afrontar els desafiaments d’aquesta condició. Descobreix consells pràctics i experiències personals per viure amb més força i energia.
Definición
La Fibromialgia es una enfermedad crónica que se caracteriza por un dolor generalizado a nivel musculoesqueletico, en múltiples áreas corporales y puntos definidos.
Estos puntos se localizan en las extremidades superiores, las inferiores, abdomen, pecho, parte superior e inferior de la espalda, (incluyendo los glúteos) y la columna vertebral. Así mismo cursa con una variedad de síndromes como: colon irritable, alteraciones del sueño, alteraciones del estado de ánimo, cefaleas, y migrañas.
Ángela Soriano Paños Diplomada en Enfermería.
La fatiga, la rigidez muscular son otros síntomas que se presentan sobre todo al despertar. También se han observado problemas cognitivos y de memoria. Es una enfermedad crónica de origen reumático, sin inflamación en el aparato locomotor. Todo este conjunto de síntomas y síndromes afectan a la calidad de vida del paciente.
🔎 ¿Sabías qué…?
La Fibromialgia afecta entre un 2% y un 5% de la población mundial, en España un 2,4%.
La franja de edad en la que puede manifestarse se sitúa entre los 20 y los 50 años de edad, aunque puede afectar a adolescentes y ancianos.
Causas
Las causas de esta enfermedad son desconocidas. Puede producirse tras un traumatismo o enfermedad, o sin causa aparente. También se han descrito factores genéticos, que se están estudiando, así como dificultades en los mecanismos de respuesta frente al estrés.
La hipótesis más probable es que esté causada por un trastorno en el modo en que el cuerpo procesa el dolor, esto provoca un aumento en la sensibilidad a estímulos. Los estresores físicos y emocionales pueden agravarla.
Los pilares básicos del tratamiento se basan en:
tratamiento farmacológico
terapia cognitiva
ejercicio físico
dieta equilibrada
El tratamiento debido a que es una enfermedad compleja, con multitud de síntomas y síndromes también se enfoca desde una perspectiva multidisciplinar. Actualmente, hay departamentos sanitarios especialistas en Fibromialgia. El enfoque pasa por Reumatología, Psiquiatría, Psicología. Así tenemos una variedad de fármacos: antidepresivos, analgésicos.
Se trata de mejorar el estado de ánimo del paciente, mitigar el dolor crónico. Establecer hábitos dietéticos y deportivos. Es muy importante mantener un ejercicio físico adecuado, como caminar, natación, aquagym, tai-chi , yoga, son maneras de mantenerse activo y reducir el estrés.
Experiencia personal
Conocía esta enfermedad muy bien, porque había personas de mi entorno (amistades), que la sufrían de forma muy devastadora; por no encontrar un método de mitigar el dolor y la afectación en la vida diaria y laboral.
Recuerdo despertarme un día, sintiendo un dolor generalizado, sin causa aparente. No le di demasiada importancia hasta que se prolongó durante semanas. Tras una exploración médica me diagnosticaron de Fibromialgia. En aquel momento, me derrumbe, estaba convencida que me esperaba una peregrinación por un laberinto de médicos, fármacos y terapias.
Es cierto que en un primer momento, los tratamientos farmacológicos no me dieron ningún resultado. Tomé otras alternativas: técnicas de relajación, meditación, ejercicio físico, acupuntura. Y sobre todo, cambie mi perspectiva personal hacia este trastorno.
Me enfoque hacia el positivismo, es muy difícil llegar a él, ya que es una enfermedad incapacitante y limitante para el desarrollo de las actividades de la vida diaria. A pesar de todo, es posible dar este giro, la positividad es una gran aliada para guiarnos en el día a día.
Siempre hay días mejores y días peores, si necesitas descansar algún día, no pasa nada, aprovechar los momentos para llenar nuestras vidas de actividades que nos llenen, relajen y nos de energía positiva.
Rosa López 