Si t’agrada escriure i ho fas amb la intenció de transmetre emocions, t’alliberes i comparteixes sentiments.

Quan el que escrius es queda en una carpeta ( física o virtual ) només l’autor sap qué diuen els mots; ell és un privilegiat.

Quan el que crees i imagines ho envies a concursos literaris, les persones que formen els tribunals en llegir el que envies coneixen com penses i què vols dir…

I, finalment, si un dels teus relats surt escollit com a finalista o guanyador, es converteix en llibre tangible i la teva història i missatge s’esten al públic fent possible que més persones la llegeixin… resulta fascinant.

Ara em trobo en el moment més dolç de l’escriptor: quan els lectors transmeten la seva opinió. Gràcies als comentaris puc continuar perseguint el meu somni d’escriure per ajudar a crear un món interior millor.

A continuació us deixo un recull de fotografies de la diada de la Verge del Carme al Port d’Aiguadolç de Sitges on “Arona a Mar”, narració de caracter positiu i vital utiliza com a protagonistes un pop, un cranc i un musclo per parlar de l’anorèxia.