Canvi per voluntat o canvi per obligació

Reflexió sobre el canvi i la decisió personal

Amb el pas dels dies i els anys, observes com les coses canvien, tant al teu entorn com en tu mateix. La trajectòria de la vida et porta a créixer i perfeccionar el teu ésser. No obstant això, a mesura que passen els dies, veus que no tothom vol canviar per millor. Algunes persones es queden atrapades en un temps i un estat perpetu que ni els permet avançar ni et deixa ajudar-los. És en aquest moment quan has de prendre una decisió crucial: seguir amb ells o distanciar-te de l’entorn.

Experiència i visió de la realitat

Ara que ja tinc una edat, tinc certa experiència en els coneixements de la vida i m’adono que sovint he estat visionària de la realitat quotidiana amb temes concrets. He lluitat, denunciat, demostrat…, que en cercles laborals, en els quals he treballat, la manipulació, incompetència, amiguisme, entre d’altres, existia i continua existint a l’actualitat, perquè, com bé diuen: “Les casualitats no existeixen”.

La qüestió del canvi social

La qüestió és: Per què la massa humana continua passant? Doncs perquè hi ha gent que promociona actituds de no-reacció entre els iguals pel seu propi interès, ja que en ambients concrets no interessa tenir persones intel·ligents que no comparteixin el que els altres no fan bé. La manera més ràpida de solucionar això és fent fora als que serien més competents, però és clar, s’al·leguen tonteries que convencen als qui són com ells.

Reflexió sobre la mobilització social

Quan publico el post ja queda enrere la mobilització del #9N a Catalunya on més de dos milions de persones han sortit al carrer per demanar un canvi en la nostra societat. Els intel·ligents treballen per aconseguir-ho i, la resta, manipula el seu entorn fins que despertin de la seva letargia els sotmesos.

Accions i canvis positius

Els moviments provoquen ACCIONS i aquests es transformen en CANVIS que seran positius si la base i l’origen ho són. La fotografia del capvespre a Castelldefels que acompanya el post vull creure que és l’inici d’un camí …