Bones Vacances d’Estiu

Estiu, Vacances i Filosofia de Xancleta és una oda a les petites grans veritats que només es revelen:

• amb els peus descalços,
• la pell salada i
• el cervell en mode suspensió creativa.

És filosofia de gandula, pensament fresc passat pel sedàs de la sorra fina i les ganes de viure sense presses.

És aquell moment en què una xancleta trencada pot ensenyar-te més sobre la impermanència que un manual de mindfulness.

O quan, asseguda davant del mar, entens que el temps és un luxe que només val la pena gastar en coses que et fan somriure.

Quan la calor apreta, l’única resposta possible és la ironia amb estil.

Benvingudes i benvinguts a Nubèlia, una illa flotant on l’Estiu és reina absoluta, les xancletes són savieses ambulants i el sol es deixa entrevistar.

A continuació podeu llegir el microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito, una crònica d’escapisme, textures microscòpiques i reflexions tan inútils com necessàries. Perquè a vegades, per sobreviure a l’estiu, només cal una xancleta, una mirada curiosa… i moltes ganes de fer el ridícul amb elegància.

Microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito

L’Estiu no és només una estació. És una diva, una Lleó amb ascendent a Mojito i lluna en Bronzejador SPF 50.

Va néixer un 1 d’agost en plena onada de calor i des de llavors regna amb un ventall daurat i ulleres de sol de pasta gruixuda.

Aquest any, farta del bullici turístic, ha decidit fer vacances fora del calendari: la seva destinació, una illa flotant i secreta anomenada Nubèlia.

🌤️ Nubèlia no surt als mapes. És una illa voladora que flota a 500 metres sobre el mar Mediterrani, sostinguda per corrents càlids i playlists de reggaeton suau. Les gandules són fetes de núvols compactes, els còctels se serveixen en cocos flotants, i les postes de sol… bé, allà duren el que tu vulguis, perquè el Sol és un vell amic de l’Estiu i a vegades s’hi queda una estona més, només per ella.

Però l’Estiu no viatja amb les mans buides. Porta la seva càmera, una Olympus retro amb ànima digital, i el seu projecte entre cella i cella: escriure el seu llegendari “Manual de Supervivència Anti-Calor (edició irònica)”. Perquè si hi ha una cosa que li agrada, és riure’s de la calor mentre la domina amb art.

📸 La seva afició, el “Zoom In: l’Estiu en Detall”, l’acompanya a cada excursió per Nubèlia. No li interessen els paisatges amples ni les selfies en bikini. Ella busca textures, secrets microscòpics que només l’Estiu pot explicar.

I així, amb aques pensament, cada dia, recorre l’illa capturant escenes que l’ull comú passaria per alt:

• Un primeríssim pla d’un gra de sorra, que sota el seu objectiu revela un cràter daurat més alienígena que terrenal.
• Les bombolles que escapen d’una beguda ben freda, alineades com si escrivissin poesia efervescent.
• Les arrugues en espiral d’un vell barret de palla, que semblen mapes d’illes encara no descobertes.
• El reflex del sol en una cullereta, que emet una galàxia cromada en miniatura.

🐚 Cada textura és una excusa per filosofar, i l’Estiu va prenent notes a la seva llibreta: reflexions absurdes, recomanacions dubtoses i solucions fresquíssimes per als horrors estivals.

Tot amb un to àcid, irònic i deliciosament inútil.

🌡️ Manual de Supervivència Anti-Calor (versió irònica)

• Dormir dins el congelador: la tècnica del “son gebrat” és ideal per a qui no tem el glaç ni els ensurts nocturns.
• Fer servir polos de gel com a perfum: fondre’s mai no havia estat tan romàntic.
• Obrir la nevera i fingir que ets de visita a Islàndia. Si t’ho creus prou, fins i tot pots veure aurores boreals entre els iogurts caducats.
• Ballar com a mètode de ventilació: si no pots abaixar la temperatura, almenys que la calor t’atrapi amb ritme.

🎙️ L’Estiu comparteix els seus avenços amb els seguidors a través d’històries que semblen tretes d’un somni.

En una apareix volant amb un flotador en forma de donut;

En una altra, entrevista un ventilador sobre els seus dies de glòria.

Cada post és un missatge de resistència estiuenca, un crit suau contra la calorada: “Suem, però amb estil!”

🛫 L’última nit a Nubèlia, l’Estiu seu al núvol més alt amb la seva beguda bombollejant. Mira les fotos, revisa les notes i somriu. Ha trobat la poesia de la calor, ha documentat l’invisible, ha convertit la suor en obra d’art. I demà, tornarà al món real per ensenyar als humans com sobreviure a l’estiu… sent una mica més com ella.

Perquè mentre tots creiem que estem passant l’estiu, la veritat és que l’Estiu… és qui passa per nosaltres.

Visita les seccions de la web:

---

Sobre mi

Actualitat

Col·laboracions

Concursos