Submergeix-te a l’univers de Rosa López, una web que combina comunicació, màrqueting i literatura, i descobreix: notícies generals, culturals o llegeix les fascinants narracions breus d’aquesta escriptora destacada.
Dilluns 9 de febrer, el Club de Lectura Sala Neus Català ha compartit una nova sessió dedicada a Comerás flores de Lucía Solla. Ha estat una trobada plena de reflexions i complicitats, i ja podem dir que el grup està plenament consolidat: han arribat comentaris online fins i tot des del Japó.
📝 Activitats creatives del club
Una de les dinàmiques més estimades és escriure la frase favorita del llibre i deixar-la al mural col·lectiu. És una manera de veure com cada lectura ressona de manera única en cadascuna de nosaltres.
🎉 Celebració d’aniversaris
La sessió també ha estat especial perquè hem celebrat l’aniversari de Loly, Cynthia i Rosa, tres companyes estimades que formen part del club.
Lectura del mes de març: Cumbres Borrascosas, d’Emily Brontë
Per al mes de març, el club ha escollit Cumbres Borrascosas d’Emily Brontë, un clàssic intens i apassionat que promet una sessió plena de debat i emoció.
El Campament Màgic transforma l’entorn del Castell en un món de fantasia
Hem visitat el Campament Màgic hi ha estat una experiència immersiva que converteix l’entorn del Castell en un escenari encantat ple de personatges fantàstics, decoració medieval i activitats familiars.
Un recorregut màgic ple de sorpreses
La imatge mostra l’essència del Campament Màgic:
personatges de fantasia,
decoració medieval,
figures inflables com el Mag Rubisenc i els germans Mario i Luigi,
escenes steampunk (Maquinària amb engranatges, vapor i metall),
artesania en directe i l’ambient festiu.
L’ambient ésuna invitació visual a endinsar-se en aquest món encantat.
I així, entre llums suaus, rialles i personatges que semblaven sortir d’un somni antic, nosaltres també hi hem caminat en família. I, sorprenentment —o potser no—, sent adults hem tornat a gaudir com quan érem nens, amb aquella mirada ampla que només s’obre quan la màgia és real i el cor recorda que encara sap jugar.
Camins de Pessebre: tradició, artesania i comunitat
Aquest any, a Rubí, torna una nova edició de l’exposició de diorames. Petites escenes en miniatura que custodien tradició, detall i mirada artesana, convertint-se en fragments de paisatge, gestos de cura i ponts entre generacions.
Una visita que emociona: racons en miniatura que expliquen històries
Avui hem visitat l’exposició de Diorames on ens hem deixat portar per aquests racons que expliquen històries de Nadal, d’ofici i de comunitat.
La fotografia que acompanya aquest article és un tastet visual: instants capturats d’enguany.
Escenes del collage
Les escenes de la fotografia corresponen a:
🏛️ Una plaça plena de vida, amb edificis que abracen figures en moviment, com si el temps s’hi hagués aturat per celebrar.
🧩 Un interior amb rajoles blanques i negres, on la geometria esdevé escenari per a trobades íntimes.
⛪ Una església amb campanar, que s’alça com far d’espiritualitat i memòria col·lectiva.
🐫 Un viatger sobre un camell, que evoca els camins llunyans dels Reis d’Orient.
🏛️ Un espai d’arcs i columnes, que ens recorda l’arquitectura com a custòdia de la història.
🎉 Una escena festiva amb el rètol “feliz 2026”, que ens convida a començar l’any amb esperança i comunitat.
Diorames com a celebració del detall i la memòria
Cada diorama és una celebració del detall, de la mà que crea contra l’oblit.
En aquesta il·lustració festiva i provocadora, una jove bruixa catalana rep galetes d’un robot encaputxat que, en lloc de panellets, reparteix cookies —tant digitals com comestibles.
El bosc de tardor es transforma en escenari tecnològic: un dron escampa codis QR, una carbassa vigila i una aranya penja com si fos un pop-up.
La bruixa, desconcertada, exclama:
“Això no són panellets, són pop-ups!”—una crítica punyent a la substitució de rituals per interfícies.
Així neix el Protocol Castanyaire: una resistència simbòlica contra la invasió digital disfressada de festa.
🔎 Sabies què…?
La Castanyada pot tenir pop-ups?
Mentre Halloween ens ofereix fantasmes, disfresses i cookies digitals, la Castanyada ens convida a reconnectar amb la memòria, les castanyes i els rituals de tardor.
Però… què passa quan la Intel·ligència Artificial entra al bosc?
El Protocol Castanyaire és una proposta simbòlica per protegir les tradicions locals davant la invasió de cookies (digitals i comestibles).
Els panellets són molt més que dolços: són arxius de memòria col·lectiva, fets amb mans que recorden.
En català, pop-up pot sonar com una bruixa que apareix de sobte… però també com una alerta que ens diu: “Atenció, això no és el que sembla!”
Reflexió final
Entre castanyes que cremen lentament i cookies que apareixen sense avisar, potser ha arribat l’hora de decidir quin ritual volem alimentar.
Aquest Halloween, potser el Truco o Trato no és només una broma infantil, sinó una pregunta profunda: Acceptem el tracte digital o recuperem el truc ancestral? Perquè cada pop-up que apareix pot ser una oportunitat per recordar que els panellets no es descarreguen—es comparteixen.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Quan la calor apreta, l’única resposta possible és la ironia amb estil.
Benvingudes i benvinguts a Nubèlia, una illa flotant on l’Estiu és reina absoluta, les xancletes són savieses ambulants i el sol es deixa entrevistar.
A continuació podeu llegir el microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito, una crònica d’escapisme, textures microscòpiques i reflexions tan inútils com necessàries. Perquè a vegades, per sobreviure a l’estiu, només cal una xancleta, una mirada curiosa… i moltes ganes de fer el ridícul amb elegància.
Microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito
L’Estiu no és només una estació. És una diva, una Lleó amb ascendent a Mojito i lluna en Bronzejador SPF 50.
Va néixer un 1 d’agost en plena onada de calor i des de llavors regna amb un ventall daurat i ulleres de sol de pasta gruixuda.
Aquest any, farta del bullici turístic, ha decidit fer vacances fora del calendari: la seva destinació, una illa flotant i secreta anomenada Nubèlia.
🌤️ Nubèlia no surt als mapes. És una illa voladora que flota a 500 metres sobre el mar Mediterrani, sostinguda per corrents càlids i playlists de reggaeton suau. Les gandules són fetes de núvols compactes, els còctels se serveixen en cocos flotants, i les postes de sol… bé, allà duren el que tu vulguis, perquè el Sol és un vell amic de l’Estiu i a vegades s’hi queda una estona més, només per ella.
Però l’Estiu no viatja amb les mans buides. Porta la seva càmera, una Olympus retro amb ànima digital, i el seu projecte entre cella i cella: escriure el seu llegendari “Manual de Supervivència Anti-Calor (edició irònica)”. Perquè si hi ha una cosa que li agrada, és riure’s de la calor mentre la domina amb art.
📸 La seva afició, el “Zoom In: l’Estiu en Detall”, l’acompanya a cada excursió per Nubèlia. No li interessen els paisatges amples ni les selfies en bikini. Ella busca textures, secrets microscòpics que només l’Estiu pot explicar.
I així, amb aques pensament, cada dia, recorre l’illa capturant escenes que l’ull comú passaria per alt:
Un primeríssim pla d’un gra de sorra, que sota el seu objectiu revela un cràter daurat més alienígena que terrenal.
Les bombolles que escapen d’una beguda ben freda, alineades com si escrivissin poesia efervescent.
Les arrugues en espiral d’un vell barret de palla, que semblen mapes d’illes encara no descobertes.
El reflex del sol en una cullereta, que emet una galàxia cromada en miniatura.
🐚 Cada textura és una excusa per filosofar, i l’Estiu va prenent notes a la seva llibreta: reflexions absurdes, recomanacions dubtoses i solucions fresquíssimes per als horrors estivals.
Tot amb un to àcid, irònic i deliciosament inútil.
🌡️ Manual de Supervivència Anti-Calor (versió irònica)
Dormir dins el congelador: la tècnica del “son gebrat” és ideal per a qui no tem el glaç ni els ensurts nocturns.
Fer servir polos de gel com a perfum: fondre’s mai no havia estat tan romàntic.
Obrir la nevera i fingir que ets de visita a Islàndia. Si t’ho creus prou, fins i tot pots veure aurores boreals entre els iogurts caducats.
Ballar com a mètode de ventilació: si no pots abaixar la temperatura, almenys que la calor t’atrapi amb ritme.
🎙️ L’Estiu comparteix els seus avenços amb els seguidors a través d’històries que semblen tretes d’un somni.
En una apareix volant amb un flotador en forma de donut;
En una altra, entrevista un ventilador sobre els seus dies de glòria.
Cada post és un missatge de resistència estiuenca, un crit suau contra la calorada: “Suem, però amb estil!”
🛫 L’última nit a Nubèlia, l’Estiu seu al núvol més alt amb la seva beguda bombollejant. Mira les fotos, revisa les notes i somriu. Ha trobat la poesia de la calor, ha documentat l’invisible, ha convertit la suor en obra d’art. I demà, tornarà al món real per ensenyar als humans com sobreviure a l’estiu… sent una mica més com ella.
Perquè mentre tots creiem que estem passant l’estiu, la veritat és que l’Estiu… és qui passa per nosaltres.
A la Sala Neus Català de Rubí, l’exposició Brodadores de Memòries ens acosta a les experiències de les dones salvadorenques durant la guerra civil (1980-1992), quan brodaven les seves vivències en sacs de gra als camps de refugiats d’Hondures. Un testimoni únic de lluita col·lectiva i preservació de la memòria històrica.
El valor dels brodats com a narradors d’història 🪡
Les peces exposades van ser recuperades gràcies al Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), i ens permeten conèixer de prop el paper d’aquestes dones en la construcció de comunitat i la preservació de la memòria democràtica.
Huacal ONG
L’exposició ha estat impulsada per Huacal ONG, una entitat compromesa amb la cooperació, el desenvolupament i la justícia social.
A l’acte d’inauguració, van participar:
Marta Ribas, presidenta de la Sala Neus Català
Jordi Arnaiz, regidor de Memòria Democràtica
Eduard Balsebre, president de Huacal ONG
Rosa Sánchez, integrant de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya
Francisco Mena Sandoval, capità de l’exèrcit salvadorenc, guerriller del FMLN i participant dels Acords de Pau. Pots llegir més sobre la seva trajectòria aquí.
A través de la tècnica del brodat, les dones salvadorenques van poder crear resiliència, resistència i comunitat.
Una història brodada que traspassa fronteres
Els brodats no només expliquen històries individuals, sinó que teixeixen una memòria col·lectiva que uneix comunitats i travessa generacions. Les dones que van participar en aquest procés van transformar el dolor en art i la supervivència en resistència.
Aquests teixits amb fils de memòria contenen la certesa que una vida digna és possible quan ens unim per a conquerir somnis comuns.
Cada puntada revela històries de superació, força i esperança, convertint el brodat en una eina de denúncia i de reivindicació de la memòria històrica dels pobles. Aquestes peces no només han perdurat en el temps, sinó que han aconseguit traspassar fronteres, portant la seva veu més enllà dels camps de refugiats i dels límits de la guerra.
Visiteu l’exposicióBrodadores de Memòries
📌 On? Sala Neus Català, c/Ulloa, 9, Rubí.
🗓️ Fins quan? Fins al 20 de juny obert a tothom i del 23 a l’1 de juliol sota reserva.
23 d’abril, Sant Jordi.Potser el millor dia de l’any
🌹✨ Per què el 23 d’abril és tan especial a Catalunya?
Imagina passejar pels carrers plens de llibres i roses, una combinació única al món. Però, sabies que aquesta tradició té les seves arrels en llegendes medievals i l’amor per la literatura? 🌹📚
🔥 Descobreix com la Diada de Sant Jordi transforma cada racó del país en un festival d’històries, amor i cultura. ¿Quin és el poder d’un llibre o d’una rosa? 💕📖
Aquest any, em fa especial il·lusió compartir amb vosaltres una obra que trenca fronteres i ens transporta a un racó fascinant del món: el Senegal. Us convido a descobrir una nova perspectiva a través d’un còmic que he creat, ple de colors, cultura i història d’aquest país africà.
El còmic és un homenatge a les tradicions, la riquesa cultural i la lluita diària d’un poble que inspira. És també una manera d’unir dos mons: el de la màgia de Sant Jordi i el de la bellesa del Senegal.
Rosa López 