🧑💼 Jordi Peiró Simón: Compromís Social, Polític i Esportiu
Jordi Peiró Simón és una figura destacada de Rubí (Barcelona) que ha teixit una trajectòria marcada pel compromís institucional, l’activisme sindical i la inclusió social a través de l’esport.
👨🔧 Trajectòria professional i sindical Durant els anys 80, va treballar com a empleat del Banco de Bilbao, on va viure situacions de gran risc per la manca de seguretat bancària. Va ser testimoni de diversos atracaments, alguns violents, i des del seu paper com a representant sindical va liderar reivindicacions per millorar la protecció dels treballadors. Aquestes vivències el van vincular durant dècades al sindicat UGT, on ha exercit responsabilitats vinculades al món sindical i socialista.
🏛️ Compromís institucional Entre els anys 2000 i 2010, Peiró va ser regidor a l’Ajuntament de Rubí, concretament a l’àrea de Gestió de Residus. Va ser clau en la transformació del model de recollida selectiva, impulsant serveis com les minideixalleries urbanes i la deixalleria mòbil. El setembre de 2010 va deixar el càrrec per dedicar-se a la xarxa dels sindicalistes socialistes, afirmant que havia complert els objectius públics que s’havia marcat.
⚽ Activisme social a través de l’esport Com a president del Club Escola Futbol Can Mir, ha encapçalat projectes d’inclusió social amb joves migrants, especialment menors no acompanyats. Amb el suport del projecte europeu BRACE, finançat per Erasmus Plus, el club ha acollit més de 20 joves en situació vulnerable, oferint-los formació esportiva, valors cívics i un entorn d’acollida. Peiró Simón ha estat reconegut per convertir el futbol en una eina d’integració i esperançadora reconstrucció personal.
És un exemple viu de com el compromís polític, sindical i humà poden convergir en una sola persona
El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial es commemora cada any el 21 de març. Aquesta data recorda la massacre de Sharpeville, a Sud-àfrica, l’any 1960.
Aquest dia busca conscienciar sobre la necessitat d’eliminar totes les formes de discriminació racial i promoure la igualtat, la diversitat i la inclusió a tot el món.
El Dia Internacional de les Dones se celebra anualment el 8 de març de cada any. Aquesta data està reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU)
És una jornada de reivindicació per a :
la lluita pels drets,
la igualtat d’oportunitats,
l’equitat i
la justícia,
El 8 de març es conmemora:
la lluita històrica de les dones per aconseguir la igualtat de gènere,
el dret al vot,
millores laborals i
altres drets fonamentals.
Vull rebre les publicacions
Escriu el teu correu electrònic per rebre les publicacions directament.
Divendres 6 de setembre Jordi Peiró va ser entrevistat per La Sexta Columna per parlar de com van viure, els empleats de bancs i caixes d’estalvi els atracaments que van haver durant els anys 80’s.
Els 80’s va ser molt durs pels treballadors bancaris. El punt àlgid va ser el 1984, amb més de 6.200 atracaments, més dels que es van produïr als EEUU aquell any.
Tipologia dels perfils d’atracadors
Grups implicats en la lluita armada,
Professionals de la delinqüència organitzada, i
Joves a títol individual.
Entre els 60’s i 70’s els joves que van arribar de diferents comunitats autònomes, vivien als barris marginals de les grans ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla, València o Bilbao, van caure en el consum d’heroïna.
Relat personal
Peiró comenta: “Treballava al Banc de Bilbao, i a la secció sindical de l’UGT vam fer un estudi i difusió d’aquesta greu situació, i vàrem reivindicar la seguretat al nostre sector.
A títol personal, vaig patir més d’11 atracaments a les diferents oficines on vaig estar destinat per fer substitucions, i especialment, a l’oficina del banc al barri de Poble Nou de Barcelona on em van destinar definitivament.
Un temps de patiment per a els treballadors i treballadores de les entitats financeres (i les seves families), i els clients.
També per aquells joves, enganxats al “caballo” i que van acabar molts d’ells a presó i contagiats del SIDA i les seves fatals conseqüències.
Durant cinc anys he estat col.laborant al CEF Can Mir com a Responsable de Comunicació. Amb el canvi de la Directiva les meves responsabilitats amb el Club han finalitzat.
Personalment ha estat un període intens, ple d’emocions i reptes diaris en el qual he adquirit nous coneixements i he desenvolupat habilitats que estaven amagades en el meu interior. He tingut la sort de col·laborar amb el Jordi Peiró compartint idees, propostes i el creixement de seguidors i seguidores fet que ha provocat que el Club es conegués a nivell Internacional.
La tasca diària de creació, continuïtat i interacció amb els seguidors i seguidores del Club ha acabant consolidant amistat online i a nivell personal amb molts de vosaltres.
Per tot això només puc dir:
Gràcies!
Ara és el moment de replanteixar-me la vida, les relacions i les noves oportunitats.
Rosa López 