Creacions literàries pròpies com contes, relats breus, minirelats o autoedicions, escrits des de la passió, la mirada íntima i el desig de compartir paraules que connectin amb les emocions.
Avui ja estic en condicions d’explicar una mica el que m’ha tingut molt enfeinada els darrers mesos.
Quan t’atures un moment observes i quan observes veus coses que estan passant i que acceptem com a normals quan en realitat no ho són.
Aquest estiu he viscut diverses situacions que en el seu conjunt no són bones perquè demostra que les persones ens hem convertit en peces numériques d’una societat en la qual quan no pots realitzar la teva funció t’aparten.
Les actuals retallades pressupostàries i laborals en les empreses han provocat que l’usuari o client dels serveis no mereixi cap respecte.
Quan existeix una errada que perjudica a l’usuari d’un servei pel qual paga, l’empresa opta perquè el client espavili a buscar la solució i si no la troba aquest acabarà sent el culpable d’haver demanat un servei que li corresponia però, que per manca de personal no se li pot oferir o en el supòsit que se li faciliti arriba per via de la persona menys preparada de l’empresa.
Sort que durant les vacances el nostre humor millora i la impaciència disminueix perquè si no el resultat pot ser nefast.
Benvolguda rutina,
Ja tornem a estar una davant l’altra. Fa pocs dies que no pensavem en el moment de trobar-nos per què estavem gaudint de les hores de vacances que encara teníem.
És inevitable la nostra convivència però per aquest motiu demano que deixem les coses clares des del principi i arribem a una entesa.
Cal que ens organitzem, programem les tasques obligatòries que inclouen el viure dia a dia i que també fem el mateix per les activitats d’esbarjo.
Si convivim i treballem amb alegria sempre el rendiment serà millor. Estàs d’acord amb mi?
No dubtis a demanar-me un moment de bogeria quan la feina apreti o l’exigència laboral aumenti.
T’envio una forta encaixada de mans.
La incansable i creativa Rosa.
Si tienes un libro entre las manos, ya sea en formato papel o en soporte digital, tienes un tesoro. Imaginas que lo digo porque con la lectura te trasladarás a una realidad fantástica, creativa o diferente. Si es un libro especializado sobre un tema concreto podrás dar un giro positivo a tus conocimientos y descubrir nuevos horizontes…, pues, aunque todo lo comentado es cierto, en este momento no me voy a centrar en ello porque creo que tú y yo ya lo sabemos puesto que somos lectores.
Existen un sinfín de pasos antes de que el lector pueda disfrutar de ella. Aunque cada uno de los que escribimos tenemos nuestro particular proceso creativo señalaré que:
- Incongruencias léxicas,
- Errores ortográficos,
- Errores de contenido interno.
- Errores tipográficos, o
- Del argumento,
- Del tempo interno en el que transcurre la acción,
- De la lógica argumental,
- De los valores que transmite,
- Del desenlace final,
- Por si fuera poco también debe corregir el estilo para que sea unificado de principio a fin. ¿Por qué ? Porque la obra literaria no se empieza y acaba el mismo día con lo cual el estado de ánimo del autor/a puede variar y reflejarse en lo que escribe provocando alteraciones literarias.
Cuando has realizado este paso puedes realizar una autoedición. En esta fase es necesario tener conocimientos mínimos de maquetación e ilustración entre otros para poder crear el libro en formato papel o en formato digital si se tienen conocimientos tecnológicos.
El siguiente paso es la venta y distribución esto para mí es casi misión imposible porque o te pones en manos de editoriales tradicionales o buscas tu espacio en las plataformas digitales en alza. En ambos casos quiero señalar que el porcentaje económico que se quedan unas y otras me parece bastante elevado. Unido a las anteriores está la publicidad y marketing. Aquí no me extiendo que no acabaría nunca el post por lo viral que puede llegar a ser una buena publicidad según dónde y cómo se haga. Quizás en otra ocasión.
Pues ya llegamos al final que es el momento en el cual el lector consigue entrar en la obra con su lectura. Cuando un lector deja su comentario produce una sensación de alegría y plenitud al saber que lo que un día empezó con unas letras ahora tiene forma, seguidores y opinión externa.
A partir de ahora cuando tengas un libro en la mano o inicies una nueva lectura valora el resultado pero también valora el esfuerzo inicial empleado.
Si no lo has hecho todavía no olvides suscribirte para recibir GRATIS las publicaciones
Introduce tu email; recibirás para recibir actualizaciones.
Si no viniste,
no me busques.
♦
Si no llamaste,
no me busques.
♦
Si no me ayudaste,
no me busques
porque ahora
me va bien.
Si te ha gustado te invito que leas Micro-Poema
Avui 23 d’abril es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi. És el dia de les flors, dels llibres i de l’ amor per tot el territori català. És costum regalar llibres i flors als éssers estimats. La festivitat omple de color i alegria tots els carrers de les ciutats.
Crochet_ Book és un llibre petit de ganxet que ha decidit viure l’ambient festiu en primera persona passejant-se i barrejant-se entre la gent. A continuació us narraré que és el que ha fet i com ha viscut l’esdeveniment. Com és molt decidit la mida no ha estat cap impediment per arribar a molta gent i fins i tot provocar que parlin d’ell.
De bon matí Crochet_ Book ja es prepara per sortir al carrer. Es vesteix amb la millor gala i fa cara de content.
Crochet_ Book durant tot el dia s’ha passejat i fotografiat entre els llibres i escriptors importants. A continuació podeu veure una fotografia del protagonista en una de les parades.
Crochet_ Book que allà on apareix provoca rebombori es considera un personatge important, ell que vol que tothom gaudeixi de la festa.
Algunes persones no han volgut deixar passar l’oportunitat de tenir una de les frases signades pel personatge de moda aquesta temporada, Crochet_ Book i després de llargues cues han pogut gaudir d’una dedicatòria personalitzada.
Crochet_Book anima als seus seguidors a:
La jornada del dia de Sant Jordi finalitza explicant a la premsa la seva percepció des del seu stand especial creat per l’ocasió. Molt amablement va atendre als qui vam saludar-lo personalment.
Crochet_book, el trailer de Sant Jordi
Pels que necessiteu sentir la lectura perquè us agrada el llibre tangible, Crochet_ Book ara també en format paper.
La resposta és que potser no passaria res, a no ser que siguis astronauta de professió.
Quantes vegades hem creat o imaginat una expectativa que semblava al nostre abast, però el temps ha demostrat que era inabastable? Malauradament, més vegades de les que voldríem.
Imaginar és lliure, i cada individu ho fa d’una manera personal i pròpia. Quan confiem en algú altre per donar forma a una idea o projecte, passem a la fase on sembla que tot és possible: la fase de la il·lusió.
Immersos en aquest núvol, deixem de preguntar les petites coses que no entenem i que són necessàries, donant per enteses certes coses quan en realitat no ho són. Això ens porta a la fase on es produeix l’ERROR.
Creiem que els altres són com un mirall de nosaltres mateixos, i esperem que actuïn com ho faríem nosaltres… i observem que no és així.
Segur que no, però provoca distanciaments i males cares entre iguals que s’haurien solucionat evitant problemes posteriors amb:
Quan sento que alguna cosa falla i les connexions no arriben, recordo la cançó que havia sentit de petita: “Quisiera ser tan alta como la luna…”
amb la intenció que ningú posi un llistó més alt que la lluna… D’aquesta forma evito la decepció.
A la fotografia superior estic amb el companys del Curs de Community Manager . Eva Teruel, gerent de Newa Consulting, i Josep Florència, Arquitecte. Eva ha estat la guanyadora d’un exemplar signat del conte infantil El regal de l’estrella de Nadal.
Sempre és un plaer compartir emocions i veure com la gent s’implica. Si el que escrius agrada i t’ho fan saber entusiasma, però veure que els grans s’emocionen davant d’un conte infantil com és el Regal de l’estrella de Nadal deixa sense paraules i omple de goig.
Actualitzo el post per agraïr a l’amic Josep Florència el seguiment, recolzament i empatia en tots els projectes literaris.
El 27 de novembre de 2024 vaig presentar a la Biblioteca de Rubí el conte solidari : La Montaña de Laura, en aquesta ocasió també vaig gaudir de la presència de l’amic Josep.
Aquestes accions fan que en esforcem per millorar pensant en els altres. Gràcies Josep!!
Recupero aquest post de fa uns anys per afegir informació actualitzada.
Al final trobareu l’article original que ara amplio perquè l’any 2019 he participat de nou al concurs literari rubinenc : Relato insólito
Els anys passen molt ràpidament; sovint t’adones quan mires fotografies o tornes a participar en un concurs literari.
Després de gairebé 4 anys més tard he presentat un dels meus relats al concurs que organitza la Associació Mujeres Creativas del Vallès; tot i que enguany no he rebut cap premi puc assegurar que la trobada va resultar molt interessant, emotiva i didàctica ja que vam tenir joc inclòs.
Avui em permeto unes línies per parlar d’un sentiment personal, d’una grata sensació i de la satisfacció que sento al tenir a les mans la I Antologia” El Arte, la mujer y la literatura” on surt el meu relat “Ganar, Ganar” guanyador al 2013.
Quan escric ho faig des de l’interior del meu cor i intento explicar el que penso, passa o veig.
La funció d’una escriptora és transformar la realitat per decorar-la tan bellament com desitgi.per transmetre les sensacions que la inquieten i volen sortir a l ‘exterior.
Si les nostres històries agraden al públic lector, llavors el que sents és indescriptible perquè vol dir que has conectat amb altres persones.
El fet de tenir històries creades per tú que apareguin en publicacions és parlar de viatjar a una altra galaxia i si et trobes amb altres dones de sensibilitat semblant amb les que comparteixes un llibre, llavors puc assegurar que traspasses la galàxia.
L’esforç individual que comporta pensar, crear i escriure una història, novel·la o poema és gran però, és una decissió personal, en canvi unir esforços sí que és parlar de TREBALL, en majúscules, pel compromís de cadascú en la seva tasca.
El proceso creativo es algo de lo que muchas personas hablan, pocos experimentan y algunas sentimos. Como en todas las cosas cada individuo lo vive de una manera y por esta razón voy a explicar la propia.
Escribir es trabajar. Escribir lleva su tiempo: es necesario crear una historia, un ambiente o una situación a través de las palabras donde se seleccionan las palabras que mejor reflejan una idea. Posteriormente a las palabras y frases seleccionadas el autor les da la forma literaria.
Para que llegue la inspiración tienes que hacer lo que te gusta, entonces aparece. Cuando algo se hace con entusiasmo y pasión resulta más fácil aunque no menos costoso.
El autor puede crear el ambiente adecuado para la situación; en mi caso los ingredientes principales que necesito son:
La elaboración del producto
Después escojo un tema que sea interesante en el momento actual para darle forma personal, opinar sobre él o reflexionar. . Busco ideas al azar, recuerdo y evoco situaciones semejantes, las ordeno, marco tempos, describo…, relato…, invento… y empiezo el texto.
Diariamente mientras escribo añado, reviso, construyo un hilo argumental hasta el final. Entonces es el momento de descansar, reposar y esperar unos días.
Cuando vuelvo a reanudar el proceso creativo es el momento de corregir, perfilar y decorar lo que ya está. Cuando concluyo, con el visto bueno, la historia está lista.
Las personas que la lean cerrarán el círculo inicial que empecé y opinarán y compartirán si algo bueno y positivo les supe aportar.
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Diseñado con WordPress
