Què passaria si un dia et proposes arribar a la lluna i no ho aconsegueixes?

La resposta és que potser no passaria res, a no ser que siguis astronauta de professió.

Falses expectatives en les accions humanes

Quantes vegades hem creat o imaginat una expectativa que semblava al nostre abast, però el temps ha demostrat que era inabastable? Malauradament, més vegades de les que voldríem.

Imaginar és lliure, i cada individu ho fa d’una manera personal i pròpia. Quan confiem en algú altre per donar forma a una idea o projecte, passem a la fase on sembla que tot és possible: la fase de la il·lusió.

Immersos en aquest núvol, deixem de preguntar les petites coses que no entenem i que són necessàries, donant per enteses certes coses quan en realitat no ho són. Això ens porta a la fase on es produeix l’ERROR.

Creiem que els altres són com un mirall de nosaltres mateixos, i esperem que actuïn com ho faríem nosaltres… i observem que no és així.

Hi ha mala intenció?

Segur que no, però provoca distanciaments i males cares entre iguals que s’haurien solucionat evitant problemes posteriors amb:

• Una bona comunicació
• Empatia per ambdues parts
• Reflexió profunda
• Menys egoisme personal.

Reflexió

Quan sento que alguna cosa falla i les connexions no arriben, recordo la cançó que havia sentit de petita: “Quisiera ser tan alta como la luna…”

amb la intenció que ningú posi un llistó més alt que la lluna… D’aquesta forma evito la decepció.