Sant Jordi Confinat

Sant Jordi Confinat

El meu regal del Sant Jordi 2020

Relat breu: Sant Jordi confinat

Era un dilluns més, d’un dia més de les darreres cinc setmanes. Només faltaven quatre dies pel 23 d’Abril, diada de Sant Jordi. Aquest any la situació es presentava ben diferent per llibreters, floristes, amants i persones en general…

Aquell dia el Jordi es llevà ben d’hora i començà a rumiar, doncs era primordial trobar la forma d’actuar i no deixar-se ensopir ni entristir més per la situació actual.

El Jordi feia temps que vivia retirat en un lloc discret de la geografia catalana, prop del mar, lluny de les muntanyes com pensava la majoria de la gent. El Jordi sabia que se’l recordava per haver mort al drac, però quan algú li recordava sempre deia que la gesta havia estat un cop de sort. Tot ell era modèstia, perquè posar-se davant d’un drac, lluitar, guanyar i dir que és sort costa de creure. La seva senzillesa i humanitat havia portat al Jordi a retirar-se per viure amb la Violant. La seva gesta perdurà en la memòria col·lectiva passant de generació en generació, de pares a fills. Malgrat que ell i la Violant havien obtingut el benefici de les divinitats amb la immortalitat poca gent ho sabia. De la seva existència era conegut per la llegenda.

Lluny quedaven les batalles de l’Edat Mitjana on es lluitava contra dracs…, ara al Segle XXI l’enemic tenia un altre aspecte, era més petit, invisible però igual de letal…

Arribaria la diada de Sant Jordi i ningú podria sortir al carrer. Roses, llibres, petons es quedarien sense regalar. La situació entristia al Jordi i no volia que l’estat excepcional que es vivia a nivell mundial fes oblidar el sentiment més bonic del món que és l’AMOR.

  • Violant, crec que és hora de sortir del nostre amagatall.
  • Però què dius Jordi si tothom està confinat – Digué la dona –
  • És una manera de dir, estimada meva – Continuà el Jordi – Arriba el dia més important de l’any: el de les flors i els llibres i les persones estan tristes, ensopides perquè la festa d’enguany no serà la ideal. He pensat a fer un discurs per recuperar el protagonisme de la diada, per no caure en l’oblit i liderar aquesta situació incerta…
  • I com ho faràs? – Preguntà la Violant – No pots sortir, no t’escoltaran, no et seguiran… tampoc hi ha dracs…
  • No pateixis Violant que trobarem la manera.

El Jordi passà unes hores pensant fins que s’adonà que tenia la resposta al seu costat:  les xarxes socials. La Violant era una apassionada de la comunicació a les xarxes, a Internet; ella deia que podies estar a prop de tothom només a un clic de l’ordinador.

I així va ser com va sorgir la idea: El dia de Sant Jordi el cavaller, ara convertit en Internauta batallant amb les xarxes donaria un discurs Online a la població. Calia tenir perfils a les diferents plataformes, pensar en l’estratègia, redactar el discurs i esperar que la gent compartís, comentés i participés. Una gran gesta mundial però l’objectiu final mereixia l’intent. També s’havia d’estar preparat per rebre tot tipus de comentaris a la seva aparició al nostre segle. Seria una Fake New? – Es preguntarien alguns o potser d’altres d’impostor l’etiquetarien.

Era necessari tenir present les possibles reaccions contràries a la bona intenció i no caure en lamentacions poc productives.

Així, doncs, el 23 d’abril 2020 en una transmissió Online al Canal YouTube es sentia el següent discurs:

“Veïns, veïnes, Internautes tots i totes…

Soc Jordi, popularment conegut per vosaltres com Sant Jordi… sí, sí, com estareu pensant el del drac…. He decidit fer aquest discurs sortint del meu indret particular perquè avui patim una pandèmia mundial…

El Sant Jordi d’enguany no és un drac, una princesa, un llibre o una flor…, és un sentiment que es gesta dins el cor. La situació actual ha fet que quan tornem a passejar tranquil·lament per places, carrers, per la muntanya o la platja i veiem a amics, familiars i coneguts els preguntem sobre la salut. Què tal? Com us trobeu?

Ni petons, ni abraçades podem compartir perquè la Covid-19 ens vol destruir. Hem de tenir paciència i deixar avançar a la ciència, perquè la vacuna trobaran i la gran batalla de la pandèmia s’haurà acabat.

Mentrestant, quedem-nos a casa, seguim les recomanacions de Sanitat i dediquem estones a deixar anar la creativitat que portem dins nostre.

Altres temps arribaran: Podrem sortir, mirar-nos, apropar-nos i estimar-nos com cal. Al principi de la tornada a la rutina d’abans potser se’ns farà una mica estrany però, després d’uns minuts d’incertesa tornarem a recuperar el somriure, la confiança en els altres i la seguretat personal per haver superat uns moments d’angoixa general.

Tu que ara m’escoltes, ves pensant com els demostraràs estima a les persones que consideres especials…Igual que un ram de roses quan estan totes juntes no punxen ens agradarà estar quan el virus que fa mal hagi marxat.

  • Ja saps qui rebrà la primera abraçada quan haguem batut al Covid-19?”

(…)

El Jordi va dedicar gran part del dia a respondre preguntes sobre la seva aparició, sobre si desapareixeria la Diada, fins i tot li demanaven recomanacions literàries. Ell va atendre totes les peticions amb moltes ganes.

Diuen que Sant Jordi una vegada més va vèncer el drac, aquest cop sense cavall, sense espasa però amb un llapis. Per què amb un llapis? Perquè va demanar a tothom que per vèncer la por i matar l’avorriment el que millor resultat donava era escriure relats, contes o cartes d’amor. I així ho van fer persones d’arreu del mon. Amb l’ajuda de tothom es creà el llibre: Sant Jordi confinat.

(…)

Mesos més tard es descobrí la vacuna que erradicava la malaltia. Els científics van assenyalar l’origen del virus en l’enveja acumulada per la població mundial que anà passant d’uns als altres. El virus s’inicià en el 2019 però el nivell d’enveja va assolir els màxims cap al 2020. La malaltia posava a prova la solidaritat, col·laboració i germanor entre pobles i entre persones de diferents edats i gràcies a la acció conjunta de la bona coordinació ara estem sans esperant que el proper Sant Jordi ens permeti abraçar a petits i grans.

Dedicat especialment a: Dra. Mercè, Dr. Miguel Ángel, Marina H. Carme i Miquel

#PasionConTinta

23 d’abril de 2020

Nota: Les imatges no sé qui és l’autor o autora, les he rebut per What’sApp

Publicació relacionada

23 de juliol #SantJordiJuliol

Fem la rosa de Sant Jordi 2020

Enguany per Sant Jordi hem d’estar a casa confinats. Això no és motiu per no celebrar la diada encara que sigui de manera diferent a com estem acostumats.

Faig una proposta familiar:  FEM LA ROSA DE SANT JORDI 2020 per il·lustrar la galeria virtual del post de Sant Jordi de la web!!.

Valen dibuixos i manualitats., pastissos..

Vinga a deixar anar la creativitat!!. 💡✏️✂️ 🌹🌹🌹🌹🌹🌹

Què us sembla?

Les nostres roses són:

Les roses són obra de:

  • Rosa Grau
  • Francisca Luque
  • María Lara
  • Ona Pinen
  • Aina Pinen

Recomanacions de Sant Jordi…

Sant Jordi confinat

Logo_PasionConTinta

Llegeix-lo a la web. Relat escrit des del confinament per passar l’estona.

El meu regal del Sant Jordi 2020

#PasionConTinta

Carnaval Colla Ruta 66

La Bisbal de l’Empordà, 29 de febrer de 2020

Carnaval Colla 66, 20 anys_ logo

La Colla Ruta 66 de la Bisbal de l’Empordà va sortir dissabte 29 de febrer amb les millors gales per celebrar amb els veïns els 20 anys d’existència.

A principis de febrer es va inaugurar al Castell de La Bisbal d’Empordà l’Exposició de disfresses i fotografies conmemoratives dels 20 anys de la Colla Ruta 66.

Aquestes són algunes de les disfresses exposades:

L’exposició, amb entrada lliure, estarà oberta al públic fins el dia 15 de març.

Sabeu qui és l’artista que durant 20 anys ha estat cosint totes les disfresses de la colla?

colla-ruta-66-_la-modista_-loli-lara_
Colla Ruta 66, Loli Lara

Al migdia va haver un vermut musical al Passeig Marimon Asprer. Vam gaudir a l’aire lliure de la veu i del del bon ritme de Miquel Abras .

Un tastet musical …

A la tarda, el desfile de les comparses

Profile: Real or Unreal ?

Carnaval, màscara, disfressa…tot s’hi val!

Profile: Real or Unreal ? #PasionConTinta #SocialMedia #Carnaval

El títol: Profile: Real or Unreal ( Perfil: Real o Irreal) ? és la pregunta que podem fer-nos quan naveguem per les nostres xarxes.

Aprofitant que és Carnaval on la disbauxa està justificada i les disfresses dónen via lliure als canvis de personalitat és interessant aturar-se i pensar si el que tenim publicat a Internet als nostres perfils ens interessa mantenir.

La disfressa i la màscara deixen de tenir sentit després de Carnaval però, una acció desafortunada publicada a les xarxes dura molts carnavals!

Carnaval, màscara, disfressa…tot s’hi val! Al carrer. A Internet i a les xarxes no passa el mateix.

Llavors de la prosperitat

LLAVORS DE LA PROSPERITAT #PasionConTinta

S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020

Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.

Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!

Tot es magnifica en la vida quan no pots gaudir del que es suposa que és normal pels altres.

Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!

És important aturar-se un moment i fer un balanç personal de com han anat els mesos passats…

Em sento afortunada

Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.

Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.

Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.

S’acaba l’any i estem a les portes d’estrenar el 2020!!

La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.

Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.

 â€œ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).

Goethe
#PasionConTinta
#PasionConTinta

Feliç 2020!!

LECTURA RECOMENDADA

JUDO MANAGEMENT

Este verano mi lectura destacada ha sido el libro “Judo Management” de Ferran Agúndez.

Quienes me conocéis sabéis mi vinculación con el Judo. El título del libro me llamó la atención ya que en alguna ocasión he visto que los valores del Judo son aplicables a aspectos de la vida diferentes de la propia disciplina deportiva. Comenté en casa que sería bueno leerlo y me lo regalaron. Gracias 🙂

logo Rosa Lopez_social media

El autor muestra en su obra un encaje perfecto entre el Judo y el management que son las prácticas que realizan las empresas para obtener un resultado eficiente.

Los consejos que recoge el autor hace que sean útiles en cualquier aspecto de la vida. Estas son algunas de las frases:

  • Sin datos, sólo eres una persona con una opinión
  • Si usted no puede describir lo que está haciendo como un proceso, usted no sabe lo que está haciendo.
  • Tira cuando te empujen, empuja cuando te tiren.

Como la lectura resulta amena, didáctica y engancha aunque no tengas conocimientos de ninguna de las temáticas principales no explico más y dejo a continuación una infografía que recoge mi visión particular y que espero sea de tu agrado.

Vacances

Bones vacances d’estiu!

1 d’Agost, per mi, principi de les vacances.

#PasionConTinta

Arriben els dies per desconectar del ritme diari.

És hora de llegir…, escriure.

Dedicar bon temps a qui estimes.

Passejar a prop del mar.

Fer trucades amb qui no parles sovint.

Trencar la rutina.

No fer res.

I tu, ets de vacances?

Sant Jordi 2019

23 D’abril

Flors i llibres

El dia més important de l’any!

Aquest any he decidit regalar postals per felicitar la diada de Sant Jordi. A continuació pots descarregar-les directament de la imatge.

Pots tornar a visitar les publicacions de Sant Jordi d’anys anteriors.

Descarrega’t els regals aquí

De palabras a libro

Bouloucounda: El legado del baobab

En esta ocasión el post recoge los pasos previos por los que pasa un libro antes de llegar al lector.

Hace algún tiempo escribí un par de artículos donde explicaba parte de la experiencia y del trabajo que hay detrás de un libro editado. Puedes volver a recordarlos en los enlaces que hay a continuación:

Si tienes un libro tienes un tesoro

Projecte. El procés creatiu

En esta ocasión quiero resaltar el mismo trabajo pero desde la perspectiva exterior al autor, pues mi función ha sido dirigir la obra. Nunca había pensado que podía hacer algo así ya que resulta complicado cuando se trata de tu historia y de tu libro, pero con Xavi no ocurrió lo mismo.

Xavi Mas, autor de Bouloucounda: El legado del baobab, me propuso una colaboración para su libro solidario. Lo que inicialmente parecía difícil se transformó en trabajo compartido e intercambio de ideas.

A continuación tienes una infografía con las diferentes etapas por las que pasamos antes de tener el libro en las manos.

fases-creacion-libro
Fotografías del libro en imprenta de Xavi Mas

De esta experiencia me llevo más de lo que he compartido, y por eso te recomiendo la lectura.

A continuación tienes una reseña del libro solidario Bouloucounda: El legado del baobab

Si estás interesado en adquirir el libro de Xavi Mas puedes hacerlo a través del correo electrónico cefcanmir@gmail.com

También puedes adquirir el libro a través del siguiente enlace: Quiero un ejemplar del libro Bouloucounda: El legado del baobab

A continuación puedes descargar unas preguntas didácticas (disponibles en catalán y en castellano) para los más jóvenes.

Cuando leas Bouloucounda: El legado del baobab las puedes contrastar con el relato. Te sorprenderás!

logo Rosa Lopez_social media

Diada de Sant Jordi 2019 El autor firma el libro.

POEMA

Et confien un somni,

col.labores,

el dirigeixes,

es fa posible

i el llegeixes!

#PasionConTinta