Poema: Partícules de SI

Com a partícules de silici ens podem arribar a sentir
si volem accelerar el moment de veure realitzat el nostre objectiu.
Per què hi ha tanta distància?

El veig, percebo, camino cap a ell... i es desplaça. 
Torno a pensar. 
Reafirmo, confio i somio que el prenc.

Desperto del somni i...
no hi és.

El desensís es transforma en motivació.

Em preparo, relaxo la ment 
i s'il.lumina el seny.

Com a pols terrossa de diversos components, 
quan el premo amb la mà,
sé que, collint-lo, ningú prendrà mal.