Descubreix l’apasionant mon de la comunicació, el marketing i la literatura a la web d’autor de Rosa López #PasionConTinta, una referència pels amants de les lletres.
El Dia Mundial del Reciclatge va ser proclamat per la UNESCO l’any 2005 amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de reciclar els nostres residus i reutilitzar els materials per així minimitzar la nostra petjada de carboni.
Les 3R de l’ecologia són:
Reduir: Simplificar l’ús i consum de productes.
Reutilitzar: Donar un segon ús als productes, sense necessitat de sotmetre’ls a un procés fisicoquímic.
Reciclar: Transformar els residus en nous productes.
Significat de reciclar en Marketing
Reciclar en el món del màrqueting digital consisteix en transformar un post ja publicat canviant el seu format i actualitzant el contingut.
El post publicat anteriorment es presenta de nou, però d’una manera diferent i innovadora.
Aquesta tècnica es coneix com a reciclatge de continguts i té com a objectiu:
aprofitar al màxim el contingut generat,
allargar la seva vida reutilitzant-lo i
adaptant-lo a altres formats per difondre’l en diferents canals.
El Dia de la Terra, es celebra el 22 d’abril i s’ha convertit en un esdeveniment informatiu, educatiu i de sensibilització sobre el problemes del medi ambient.
Des de la infància m’agradava llegir, tant que fins i tot, a l’hora de dinar o sopar llegia les etiquetes dels productes que havia a taula mentre dinàvem. A continuació pots llegir l’article titulat: Yo aprendí a leer.
Qui llegeix s’evadeix, qui s’evadeix crea i qui crea genera optimisme.
Des de l’adolescència escribia quan tenia la necessitat d’expressar sentiments. Ho feia sense tècniques i tal com em sortien. Podia escriure un poema, un relat o la descripció d’una situació. No compartia amb ningú les creacions ja que eren fruit d’una necessitat personal que no tenia cap aspiració més que deixar fluir sentiments. Amb el temps em vaig adonar que calia millorar l’estil.
A la Universitat vaig estudiar Magisteri i em vaig especialitzar en Filologia. Aquest era un gran pas en l’aprenentatge de les didàctiques i de l’expressió escrita tant de cara als alumnes com des del punt de vista del mestre.
Amb el temps em vaig convertir en apasionada de la Comunicació i la Tecnologia! Actualment sóc dinamitzadora de xarxes socials pròpies i alienes. També sóc creadora i porto el manteniment de web pròpia i aliena.
Gràcies a tasques professional diverses sóc coneixedora de l’àmbit de la Comunicació. Porto una dècada creant la Marca Professional que s’ha consolidat amb l’activitat d’escriptora:
Sintetizo emocions en paraules
Rosa López #PasionConTinta
Participació en concursos literaris
Van ser en els cursos d’Intel·ligència Emocional on vaig compartir per primera vegada els relats. En un principi pensava que no agradarien i que no passaria de ser una activitat impartida a classe però, la reacció que van tenir els companys i companyes, les cares de sorpresa i l’alegria viscuda de tot plegat, va fer que em decidís a l compartir amb el públic els meus escrits.
A partir de llavors, em vaig centrar en intentar arribar a editorials per tal que veure els meus relats publicats. Em presentava a concursos literaris i el resultat fins ara ha estat el següent:
Tots els 23 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Paraula. L’efemèride té com a objectiu reivindicar el valor de la paraula a l’hora de connectar-nos com a persones a través de la comunicació.
L’ objectiu de la data és fomentar l’ ús de la paraula per assolir la pau entre les nacions del món. La paraula és clau per a l’entesa entre els països, ja que és única via per resoldre conflictes.
Les paraules que pronunciem, encara que siguin simples, poden transmetre felicitat o ferir, construir o destruir. Les paraules pel seu fort una càrrega emocional i positiva les converteixen en una gran eina per a les persones.
👩🏽💻 El meu nom és Rosa López també coneguda com #PasionConTinta.
Sóc entusiasta de la comunicació oral, escrita, visual i la comunicació audiovisual.
Interessada per la comunicació dels mitjans de masses o mass media i fins i tot per la comunicació política. També m’interessa el Marketing i la Literatura.
El meu propòsit a la vida és donar a conèixer les històries que escric i desitjar que ajudin als qui les llegeixen.
La personalitat de la marca #PasionConTinta és convertir les emocions en paraules i escriure històries entretingudes per llegir i, al mateix temps, facin pensar.
Suscriu-te a la Newsletter a continuació
Vull rebre les publicacions
Escriu el teu correu electrònic per rebre les publicacions directament.
A continuació deixo l’enllaç dels primers microcontes que van participar a concurs. Era l’inici de l’obertura al món literari Online; una excusa per fer el que m’agrada, millorar el que sabia i descobrir que el Marketing ha de tenir una bona estratègia de comunicació on té cabuda la literatura.
En català: Microcontes
Els microcontes o microrelats són contes molt breus. El microconte és un text narratiu breu, intens i altament suggestiu.
Guillem, un nen diferent és un relat breu creat amb motiu del Dia Internacional de la síndrome d’Asperger que es va fer públic a la web el dia 18 de febrer.
A continuació el llibre, Guillem, un nen diferent.
Guillem un nen diferent. #PasionConTinta #Asperger 2022
Una forma diferent de comunicació
La síndrome d’ Asperger està en relació amb la comprensió i maneig dels aspectes verbals i no verbals.
Es caracteritza per tenir dificultats per al llenguatge, la comunicació i relació amb altres persones. És un trastorn de l’espectre autista en el qual el quocient intel·lectual és normal.
El primer any de celebració del Dia Internacional de la Síndrome d’ Asperger va ser el 2007. La data del 18 de febrer coincideix amb l’aniversari del naixement de Hans Asperger, un psiquiatre austríac que va descriure per primera vegada aquesta síndrome el 1943.
Relat: Guillem un nen diferent
Recordo que en Guillem, amb 7 anys, quan anava a la classe dels Astronautes ja apuntava maneres…
En ocasions, la Marta, la mestra s’enfadava perquè a les tutories del divendres, el Guillem sempre acabava sent el protagonista per alguna raó.
La majoria de divendres de tutoria el nen no participava dels temes que es xerraven a classe. En Guillem es mostrava absent, trist, com si visqués en un món diferent, paral·lel en el que es trobava.
En comptades ocasions, si a la classe es comentava un tema que al Guillem li agradava, llavors participava. El nen prenia la paraula i no deixava intervenir a la conversa a ningú més. La Marta, mediava les exposicions orals intentant donar el torn de paraula a la resta de companys però, tan aviat com el nen o nena que estava parlant feia una pausa o un silenci propi d’una conversa, el Guillem tornava a agafar la paraula i prosseguia amb el mateix que havia dit anteriorment. Una, dues o desenes de vegades repetia la mateixa frase, utilitzava el mateix argument si algú es mostrava contrari a les seves afirmacions…
La resta de companys de classe, quan el Guillem es mostrava tossut i reiteratiu, es relaxaven i no l’escoltaven; els alumnes més xerraires feien grupets de tertúlia on es sentien frases com:
Uff , una altra vegada el mateix. Quin cansament!!
Vinga nois – Comentava la Marta – una mica de silenci, si us plau…, escoltem el que ens explica el company.
Bla, bla, bla… i més bla, bla, bla – va dir el Roger –
Tots els alumnes de la classe els Astronautes van riure al uníson a l’escoltar les paraules del Roger.
El Guillem s’havia quedat amb l’expressió corporal freda, immòbil i amb els ulls grossos clavats a la cara de la Marta. El nen no entenia la dinàmica de les sessions de la tutoria. La reacció col·lectiva inesperada, improvitzada dels seus companys el frustrava i per tant s’autoexcloïa… el Guillem sentia i rebia el rebuig del seu entorn… Aquest era el seu pensament intern que no compartia amb ningú.
El tarannà del Guillem canviava durant l’estona d’esbarjo al pati. Es movia ràpidament d’un lloc a un altre. Bellugava els braços amunt i avall i era feliç fent l’avió. L’estona de joc era el moment de deixar anar les tensions acumulades ja que el Guillem semblava tenir un punt d’hiperactivitat i el fet d’estar en moviment el feia content.
Quan s’organitzaven curses de carreres entre classes el Guillem es reconeixia des de lluny entre els participants per l’activitat dels seus moviments desordenats, a mode de descoordinació i com si estiguessin fora de l’òrbita corporal. Diríem que els moviments de braços i cames resultaven exagerats i incontrolats per l’activitat física que realitzava.
El nen no patia ni s’adonava d’aquesta diferència vers els companys… això sí, amb freqüència durant la cursa xocava amb algun nen o nena. El Guillem corria mantenint la seva trajectòria que mai era recta ni seguia la lògica grupal.
A l’escola, durant les classes de llengua el Guillem patia. Un dia a la setmana en l’espai exposició en grup, s’havia de fer equip per debatre algun tema d’actualitat.
Quan era l’hora de fer equip i buscar als companys, el Guillem sempre tenia dificultats per fer pinya.
Si per alguna raó aquella setmana les exposicions eren individuals no sorgia cap problema per desenvolupar la tasca. Ell escollia el tema i en el moment de l’exposició podia passar-se tota l’hora parlant sense interrupcions. Eren moments per lluir-se on el vocabulari era l’adequat i superior al que li correspondria per l’edat. El Guillem desenvolupava l’exposició oral amb una correcta explicació amb arguments i resultats. El moment final era destinat a resoldre les preguntes o dubtes…
Malgrat si l’exposició generava interès entre els oients i el grup classe s’emocionava intensament, feia sorolls, i parlaven entre ells, el Guillem es sentia insegur i neguitós. La inseguretat es transformava en tons de veu elevat seguit d’una sensació de mareig general.
El sobtat descontrol de la situació provocada per l’interès de la seva exposició, no reflectien les ganes imperioses de demostrar el que sabia. Ell sentia el fracàs personal.
Amb una evolució diferent però amb un resultat semblant o pitjor a l’anterior resultaven les sessions d’exposició en grup.
En Guillem durant l’explicació dels seus companys criticava davant de tothom la manera d’expressar la idea o concepte d’un membre del grup, que no tenia la mateixa opinió que ell.
No tenia inconvenient a remarcar públicament les faltes o errors durant la presentació.
El problema que s’originava a continuació, no era tant per mostrar un desacord amb la resta de nens i nenes del seu grup, sinó per la manera com ho feia; les formes que utilitzava no eren les socialment correctes.
En Guillem quan feia les correccions no existia gens de diplomàcia ni empatia cap a l’altra persona. Mostrava una actitud prepotent i irrespectuosa que la Marta aturava a l’instant per no ferir als alumnes que debatien el seu treball.
Quan la mestra posava fi a la tensió ambiental els companys del Guillem ho acceptàvem perquè la recomanació venia de la tutora. Sense rondinar gaire reprenien les tasques amb ordre; en canvi ell no era capaç d’entendre què disgustava a la resta ni perquè es mostraven ferits per les seves paraules. En situacions com aquesta era quan li apareixia l’expressió paralitzada amb els ulls clavats a la cara de la Marta.
La mestra aprofitava els moments de calma del grup classe per fer didàctica i explicar que tots ens hem de respectar individualment tal com som perquè la nostra essència com a individu és la persona.
El dimarts era el millor dia de la setmana pel Guillem. El matí sencer es dedicava a les matemàtiques, càlcul i informàtica. El nen sovint comentava en veu alta que aquestes sessions eren més curtes que la resta ja que li passava el temps ràpid.
El Guillem durant la classe de matemàtiques tenia tasques de nivell superior als seus companys per la seva condició especial. Això de manipular números li donava seguretat i control i gaudia amb els propis resultats.
Quan estava immers en el món logístic fent resolució de problemes si li preguntaven com es sentia sempre donava la mateixa resposta:
Bé, a seques, i acte seguit comentava el resultat obtingut del que feia…
Veus?… Ja està resolt – Exclamava alegre.
Pel Guillem, comunicar-se era transmetre dades i explicar la informació. Sense emoció aparent, amb un to monòton i sense modular la veu durant l’explicació.
Al claustre de professors, quan els educadors comentaven com s’integrava el Guillem amb la resta del grup, la Marta insistia que la Síndrome d’Asperger no és una malaltia, sinó que és una condició neurològica diferent a la majoria. La diferència consisteix en l’alteració del procediment de l’entorn com deia Shopenhauer.
La diferència de comportament i reacció davant dels estímuls, en els models socials és el que més costa que acceptin. Els companys de classe pregunten per què el Guillem fa tonteries o per què s’enfada tant quan no li donem la raó – Explicà la coordinadora de cicle.
En canvi els que segueixen bé els raonaments logístics queden bocabadats quan parla que aquesta o aquella acció segueix un patró que ell ha vist i a continuació l’explica. – Comentava l’Eva – Llavors amb un llapis i un full blanc dibuixa mentre va parlant… En Guillem acaba definint una mini tesi esquematitzada. Penso – Prosseguí la mestra –, que la intenció del Guillem és captar l’atenció de tothom per no improvisar accions o reaccions inesperades….
La reunió continuà uns 50 minuts més dels quals bona part es parlaren de les peculiaritats dels “aspies”, com les dificultats que té el Guillem en els temes de comunicació social i en la flexibilitat del pensament i comportament humà; en canvi amb freqüència mostrava un llenguatge i una capacitat intel·lectual superiors a la mitjana de la classe. Al claustre trimestral els temes i situacions concretes de la classe dels Astronautes no podien obviar el protagonisme del Guillem i dedicaven força temps a planificar accions futures.
Han passat els anys, concretament dues dècades de les vivències de la classe dels Astronautes, i el Guillem treballa actualment de delineant en un despatx d’arquitectura a Barcelona on dissenya projectes urbanístics i fa dibuixos amb ordinador.
L’afició per convertir pensaments en dibuixos va marcar l’inici de la seva carrera. La seva peculiar manera de processar el món en la qual analitza patrons té al Guillem en un constant laberint mental a la recerca d’esquemes per determinar el comportament social, el qual no entén però, imitarà per endreçar i donar coherència a les experiències socials.
Avui 18 de febrer de 2.022 m’han fet arribar els plànols del projecte provisional per la construcció de la nova seu social del barri. He vist el nom del Guillem entre les signatures del projecte… Jo m’he alegrat i emocionat!!
Una excavadora protagonista del cuento: Makana va a la feria
Mientras estaba en la oficina preparando el material de Marketing dedicado al lanzamiento de las novedades de los productos relacionados con la maquinaria de obra pública que presentaremos en la Feria de SMOPYC, he pensado que cuando estuviera en casa tenía que escribir este post.
Os acordáis de Makana? La excavadora protagonista de Latidos de Metal?
#LatidosDeMetal
Si no pudiste leer el cuento Latidos de Metal cuando lo publiqué , o quieres releerlo de nuevo, lo puedes hacer ahora desde el enlace que hay a continuación; está disponible en castellano, catalán e inglés.
Makana se va a la feria de SMOPYC en Zaragoza
El relato #LatidosDeMetal narra la preocupación por el trabajo bien hecho donde la empatía entre compañeros es primordial, pues los protagonistas son una excavadora y un martillo.
El cuento en formato PDF en castellano, catalán e inglés
En el párrafo siguiente tenéis la continuación de la narración
Makana va a la feria
Después de muchos meses de indecisión, de poco trabajo y de angustia para el mundo entero a causa de la pandemia provocada por el COVID19, por fin llegaban buenas noticias: la vuelta a las ferias.
Makana estaba en la gran pradera cuando escuchó que la famosa feria de SMOPYC abría sus puertas al público después de haberse anulado por dos veces consecutivas las fechas anteriores. En esta ocasión el encuentro tendría lugar en noviembre.
Quedan pocos días – Pensó Makana, cuando una de las excavadoras comentaba la noticia al resto.
En la gran pradera se comentaba la importancia de conocer a las “nuevas”; también se percibían ciertas rencillas por tener que competir con las jóvenes máquinas que se mostrarían en su total plenitud en la mayor feria del sector.
No sé qué pueden enseñar de nuevo esas jovencitas que no sepamos ya nosotras – Refunfuñó una máquina que llevaba tiempo sin trabajar a causa de su mal humor.
Pues yo creo que siempre podemos aprender cosas nuevas. – Afirmó Makana – Seguro que aportan interesantes novedades a tener en cuenta –
Bien dicho – Exclamó la mayor de las excavadoras, de gran tonelaje. Yo iré a la feria… ¿Alguien quiere venir conmigo?
Yo también voy – Dijo Makana rápidamente –
Las dos excavadoras se pusieron en marcha camino de Zaragoza. Tenían un largo trayecto por delante en el que comentarían y valorarían la diferencia entre experiencia e innovación, o la importancia de las horas trabajadas que tiene una máquina usada frente a la estructura ligera de las nuevas tendencias, las prestaciones, el rendimiento y la potencia….
Makana pensó: ¡Queda tanto por aprender! … Lo mejor será disfrutar del ambiente, escuchar y observar.
La tardor és l’estació ideal per caminar, visitar indrets, practicar hobbies com la fotografia, aturar-se per continuar i gaudir de l’entorn abans de l’hivern.
A continuació podeu gaudir dels meravellosos paisatges que ens regala la natura durant la tardor.
Rosa López 