Después de unos días de descanso y antes de hacer las publicaciones periódicas semanales de los jueves he valorado lo que durante estos años he estado haciendo a nivel literario para darme a conocer.
He visto que mi trabajo ha sido elevado y muchas veces no he recibido el feedback esperado por parte de quienes convocan concursos literarios o con quienes he colaborado hasta el momento.
Empieza el año 2016 y es bueno hacer propósitos para crear una estrategia.
Participaré en concursos donde han demostrado transparencia en sus bases y en las personas premiadas.
Los lugares donde se convocan concursos de micro-relatos en los cuales la repercusión es alta al principio pero luego el resultado no se comunica a los participantes no me interesa en este momento.
Puedo crear contenidos en Web o blog para una empresa, entidad o marca personal. Si es tu caso, hablemos.
Seguiré comentando publicaciones de quienes tengan altos valores humanos, y ofreceré mi ayuda a quien le resulte útil y sea beneficioso para ambos.
Firenze va despertar el meu entusiasme quan vaig estudiar Història de l’Art a l’antic COU. Anys més tard quan em vaig casar havia de ser el viatge de noces però la situación no va permetre que es pogués fer en les condicions desitjades. Van anar passant els anys i sempre somiava en poder realizar la visita a la ciutat que tant m’agradava en fotografíes.
A punt de celebrar els noces d’argent vam plantejar-nos el meu marit i jo fer el nostre viatge somiat i després de moltes coses i impediments inicials escric unes notes del que ha estat l’experiència i les sensacions obtingudes.
Dia 28.11.15
Falten pocs dies per marxar. Estic recopilant coses, pensant què he de portar, vaig treient la maleta de l’armari, reserva i billets per no oblidar res. El moment màgic s’apropa i la il.lusió aumenta en veure que l’espera ja ha iniciat el compte enrera.
Dia4.12.15
Ha arribat el dia. M’he llevat sense dormir, amb mocs i tos i no sé què més. JO MARXO A FLORÈNCIA. Quan ha arribat al matí el Miguel de treballar ja m’ha donat la primera sorpresa del dia:
Tenim reservada una taula en un ristorante per sopar, uauhh
14:00 Acabem de dinar a l’Aeroport del Prat ( Barcelona ). Estem esperant que adjudiquin la porta d’embarcament i cap a Firenze.
Nota: M’han fet treure les botes al control policial.
19:30 Arribada a l’Hotel degli Orafi. Als cinc minuts truquen a la porta per portar cava i canapés pel nostre aniversari. Detall de la casa.
20:00 Hem sopat al Ristorante Grotta Guelfa i hem encertat de ple amb els plats. Cada un de nosaltres segons el seu propi gust. Qué bo és tot quan estàs bé i amb qui estimes!
Dia 5.12.15
Esmorzar i cap al centre.
La ciutat a primera hora sembla que convida a pregar i respirar silenci. Hem passejat fins que han obert Santa Maria del Fiore, hem visitat la Catedral i hem donat una volta pels carrers. Després hem anat també a veure Santa Maria Novella i jo he gaudit enormement en percebre l’art en tot el seu esplendor. ARQUITECTURA, PINTURA I ESCULTURA. He recordat les clases d’història de l’Art amb el Fernando…
El Miguel s’ha llençat a fer de fotògraf.. Hem comprat els primers souvenirs.
14:30 Hem fet un tomb pel Puente Veccio, sessió de fotos etc.
16:00 Des del balcó del bar de l’hotel situat a la cinquena planta hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars del Duomo, El Baptisteri i el Campanille. Ens han regalat un cóctel de benvinguda per amenitzar el moment.
17:00 Hem visitat la Plazza Santa Croce un lloc ple de tendes amb coses típiques de Nadal. Un estil al nostre Santa Llúcia barceloní on també és de gom a gom de gent. A continuación hem estat “callejeando” fins trobar per casualitat la famosa botiga Bertolucci especialistes en artesanía amb la fusta on hem comprat algún souvenir més
A les 19:00 a l’hotel després d’haver fet 18,30 km planifiquem per demà la visita a les Galeries dels Uffizi i per una altra ocasió el Palazzo Pitti.
Dia 6.12.15
Esmorçats d’hora sortim a fer cua per visitar les Galeries degli Uffizi . La paret de davant de l’hotel és limítrofe amb les galeries. Fem una hora de cua per entrar a les 9:30. Sorpresa, l’entrada avui és gratuïta. Ha valgut avui molt la pena l’espera, cada sala, cada quadre, cada detall és un món de sensacions cultura i professionalitat.
Decidim visitar el Palazzo Pitti. Trobem dues enormes cues per treure el ticket i per entrar. Són les 11:15 . Tornem a fer una hora de cua i entrem a quarts d’una. L’entrada torna a ser gratis perquè és el primer diumenge del mes. Hem visitat la Galleria Palatina i la Galeria d’Art Modern. Cansats de tanta galeria hem dinat uns focaccio di formatge i hem passejat pel Giardino di Boboli. Magnífics, espaiosos i relaxant vistes a l’aire lliure. Un cop fora he pres el primer capuccino in situ ( Al Ponte Vecchio).
Firenze és un anar i tornar de gent adicta a la cultura i el coneixement.
Dia 7.12.15
Esmorzar matiner per anar a visitar l’ Abbazia S. Miniato al Monte i la Piazza Michelangelo. Una bona caminata plena d’escales en plena natura. L’esglèsia ha valgut molt la pena veure-la. És preciosa i la mantenen els benedictins.
Fem el descens caminant entre camins i ens parem al mirador P.E Michelangelo des d’on es veu tota la ciutat. Una panoràmica esplèndida i única amb un sol que s’agraeix. Continuem la baixada i arribem a la Porta San Niccoló. Atravessem el riu pel Ponte Alle Grazie fins a la Biblioteca Nazionalle. Tornem al centre per descansar després d’haver fet més de 10 km. Cal pensar a dinar.
Dinem i sopem en horari europeu per dues raons principals:
1. Perquè a partir de les 12 del migdia si no busques lloc no trobes on dinar i seure; a Firenze mengen drets i caminant.
2. Es fa fosc a les 17:30 aproximadament i si no espaviles tampoc hi ha taules lliures.
16:30 Per primera vegada fem un Expresso (cafè) al bar de l’hotel. Avui a dins, no a la terrassa. La decoració nadadenca em sorpren. Pengen els arbres de Nadal al sostre i a l’inrevés.
Gent, botigues i més gent a qualsevol lloc de Firenze. He dit que em vull quedar a viure i no és broma; m’agrada molt la ciutat.
Hem anat a passejar i sense saber com, hem acabat a la zona “més xic” de Firenze; la Via del Torurnabouni anomenada per mi com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Hem vist la Piazza Trinita. Hem sopat a la Osteria del Pecattore fantàsticament bé i acabem amb el nostre Maruccino al Café Gilli.
Firenze és un anar i venir de gent, cotxes, bicicletes, ambulàncies, motos, viananats…, tots junts transitant a l’hora. Una cosa és escriure-ho i l’altra és viure-ho!
Acabem de comprar una aquarel.la del Ponte Vecchio per portar a casa. Una part de Firenze serà amb nosaltres per sempre. Faig un càlcul del que hem caminat fins avui i són 64,9 Km!!
Dia 8.12.15
Dia festiu a Firenze. Hem decidit fer un reconeixement a peu del camí a l’aeroport. Són 10 Km. Hem dinat al típic Panini on et fan els entrepans previ degustació al teu gust i al moment. Hem tingut sort i hem pogut seure. Per tancar l’àpat un capuccino al Gili. Plou… ja veurem què passa… és la tardor i fins ara ha fet molt bon temps.
El sopar fi de festes és de gran luxe al Restaurant Zibibbo 2.0. Hem degustat plats especials deixant de banda els típics plats de Firenze. Calia una mica més de varietat digestiva pel nostre estómag. Hem acompanyat l’àpat amb un vi blanc de la Toscana.
Al Palazzo Vecchio hem vist una projecció cinematogràfica a la Sala d’Armes de les llums de Florència. Vistes aèries que impressionen i impacten. De tornada a l’Hotel fotografiem el Ponte Vecchio on projecten imatges amb música i llum. Un altre espectacle únic per no perdre’s.
Hem acabat fent 19,33 Km més avui!!
La valoraciódels dies de visita ha estat suprema. Hem vist la ciutat de dia, de nit, amb llum solar, il.luminada artificialment, il.luminada amb motius nadalencs, plena de gent, pràcticament sola, convivint motos, bicicletes, cotxes, taxis, autobusos, ambulàncies. cotxes de cavalls, policia, exèrcit, viananats de la zona i centenars de turistes tots a l’hora a la Piazza del Duomo interactuant cívicament.
Dia 9.12.15
Darrer dia d’estada a Firenze. Aquesta nit passada ja he tingut els típics nervis de la tornada.
Sento la necessitat de repetir l’experiència en un futur pel sentiment positiu i la felicitat que m’aporta ser al mig d’un patrimoni cultural de tal importància.
Falten pocs dies i entrarem en la dinàmica social de les Festes de Nadal. A tots i totes ens agraden els regals; per aquest motiu vull agraïr d’alguna manera als seguidors de les publicacions amb un regal.
El regal és el conte Els mitjons de Nadal en PDF; és un relat escrit l’any 2015 que, per la temàtica, torna a estar vigent.
Descarrega el conte Els mitjons de Nadal fent clic a la imatge.
Cata de café en El Bullidor: Una experiencia para los sentidos
En un mundo donde rara vez dedicamos tiempo a descubrir olores nuevos, los aromas suelen invadirnos sin previo aviso. Generalmente, prestamos atención a las fragancias solo cuando visitamos una perfumería en busca de un nuevo perfume. Sin embargo, recientemente tuve la oportunidad de asistir a un taller de cata de café en El Bullidor, y fue una experiencia reveladora.
El origen del café: Una fruta que sorprende
Durante el taller, aprendí por qué el café puede tener acidez o ser amargo, a pesar de ser una fruta que, en teoría, no necesitaría azúcar añadida.
Además, nos enseñaron diversas técnicas de degustación y nos enfocamos en aspectos como el color, la forma y el tipo de grano de café. También explicaron el término “torrefacto” y su relevancia en el mundo del café.
Aromas y recuerdos: Un vínculo emocional
Uno de los aprendizajes más significativos fue cómo los aromas y las fragancias pueden evocar recuerdos, imágenes y vivencias, creando estados de ánimo personales.
Durante la cata, recordé con cariño los días festivos de mi infancia, cuando toda la familia se reunía en casa de mi abuela. Después de comer, el aroma auténtico del café filtrado con un calcetín llenaba el ambiente de calidez hogareña.
La importancia de las sensaciones olfativas
Las sensaciones olfativas son difíciles de explicar, pero estoy segura de que también tienes recuerdos asociados a olores, relacionados o no con el café.
La próxima vez que disfrutes de una taza de café, te invito a prestar atención a su fragancia y a dejarte llevar por los recuerdos que pueda evocar.
A continuació us deixo la primera pàgina del llibre Rogirl i la Tecnologia:
La societat està en un procés continu de canvis; es reflecteix en l’ús de les noves tecnologies. Si has nascut fa anys potser tens por a iniciar-te perquè penses que faràs el ridícul. Tots ens equivoquem, i tots aprenem sobre la marxa. El que cal per estar al dia és tenir inquietud, coneixements i deixar-tMae aconsellar pels que saben una mica més que tu; la resta ve rodada quan comences a descobrir que amb Internet i les xarxes socials no hi ha ni distàncies ni barreres. Cada dia apareixen coses noves i cal estar atent per no perdre el tren. Rogirl, la protagonista explica com ha estat la presa de contacte amb el mon virtual des de la seva perspectiva personal portada al límit en to irònic.
Rogirl i la Tecnologia
Primers lectors i lectores
Comentaris i opinions rebudes
Poc a poc vaig rebent el Feedback dels meus lectors i lectores. Avui 16 de desembre he sabut a través de les xarxes l’opinió de la meva amiga Sandra Cordone sobre Rogirl i la Tecnologia.
A continuació us deixo unes impressions de pantalla del que ha escrit.
La societat està en un procés continu de canvis; es reflecteix en l’ús de les noves tecnologies. Si has nascut fa anys potser tens por a iniciar-te perquè penses que faràs el ridícul.
Tots ens equivoquem, i tots aprenem sobre la marxa.
El que cal per estar al dia és tenir inquietud, coneixements i deixar-te aconsellar pels que saben una mica més que tu; la resta ve rodada quan comences a descobrir que amb Internet i les xarxes socials no hi ha ni distàncies ni barreres. Cada dia apareixen coses noves i cal estar atent per no perdre el tren. Rogirl, la protagonista explica com ha estat la presa de contacte amb el mon virtual des de la seva perspectiva personal portada al límit en to irònic.
Reserva el teu exemplar de Rogirl i la Tecnologia
Rogirl i la Tecnologia està disponible en format paper i PDF.
Escull la que més et convingui.
Pots tenir el teu exemplar especificant si el vols en:
2024 Projecte literari. Escriure un conte infantil i editar-lo en paper.!!
Estic feliç perquè el propòsit literari d’enguany està en marxa. Des del gener de 2024 compagino les publicacions i actualització de la web amb l’escriptura del que serà la propera publicació.
Organització, concentració i deixar volar la imaginació és el que em tindrà ocupada els propers mesos.
Novembre és la data aproximada de la presentació del llibre.
Si vols venir a la presencació, deixa’ns el correu electrònic.
T’informarem.
Novembre, data aproximada presentació del llibre.
Si vols venir a la presentació, deixa’ns el correu electrònic.
Situació real i personal, viscuda
Estic preparant una autoediciód’una narració que he escrit. Porto gairebé un any treballant en el text, disseny i maquetació perquè pugui sortir a la llum en format paper i PDF abans de final d’any.
Compagino aquest projecte amb el de gestionar les xarxes socials on he creat la meva marca.
També participo a concursos literaris amb la finalitat de veure publicada la meva obra i estalviar-me la part que menys m’agrada: la gestió de l’edició, perquè el que realment em motiva és escriure.
Ha passat un temps des que vaig autoeditar per primera vegada un dels meus contes infantils i he volgut tornar a fer-ho perquè malgrat l’esforç i la quantitat d’hores necessàries resulta molt gratificant veure la feina feta després de tants entrebancs externs per part del sistema en general.
Amb tot plegat i després de més temps afegit a l’actual aconseguiré recuperar la inversió inicial.
Ho faig perquè crec en:
Les meves possibilitats,
En les meves capacitats i
En la feina i la superació personal.
Massa temps m’he deixat portar per comentaris nocius, que han deixat una petjada tan profunda que avui dia encara em costa creure’m el que he aconseguit.
Els amics i amigues més recents de la meva vida em diuen sovint que em cregui que sóc bona escriptora, i al final, els hauré de fer cas perquè tenen raó.
Una de les darreres odisees d’aquesta cursa personal ha estat enregistrar l’obra. No era la primera vegada que vaig anar a registre ni la última però va ser un cúmul de situacions absurdes que vaig haver de superar per acabar fent el que jo volia.
No us explico el procés ja que és pessat, però si vull fer un incís per explicar quevaig aconseguir la meva fita perquè en cap moment vaig abandonar la idea inicial i vaig mantenir viu el meu desig de tirar endavant la publicació.
Quan vaig sortir al carrer després de fer les gestions anteriors les meves emocions estaven alterades. Per una banda em sentia trista per les complicacions absurdes que vaig trobar, i per una altra banda vaig pensar que malgrat tot jo:
Havia defensat una idea, un pensament i desig propi.
Vaig defensar una il.lusió.
Vaig defensar una feina.
Vaig demostrar que amb empatia pots girar la truita a les situacions.
![P1030483[3]](https://rosalopezgrau.blog/wp-content/uploads/2015/12/p10304833_thumb.jpg "P1030483[3]")
Rosa López 