De escritora a editora



Pensaments, emocions i tècniques que donen forma a l’art d’escriure en català o castellà, com a expressió personal, creativa i literària.

La societat està en un procés continu de canvis; es reflecteix en l’ús de les noves tecnologies. Si has nascut fa anys potser tens por a iniciar-te perquè penses que faràs el ridícul.
Tots ens equivoquem, i tots aprenem sobre la marxa.
El que cal per estar al dia és tenir inquietud, coneixements i deixar-te aconsellar pels que saben una mica més que tu; la resta ve rodada quan comences a descobrir que amb Internet i les xarxes socials no hi ha ni distàncies ni barreres. Cada dia apareixen coses noves i cal estar atent per no perdre el tren. Rogirl, la protagonista explica com ha estat la presa de contacte amb el mon virtual des de la seva perspectiva personal portada al límit en to irònic.
Rogirl i la Tecnologia està disponible en format paper i PDF.
Escull la que més et convingui.


Pots tenir el teu exemplar especificant si el vols en:


Trobada d’amics i per a amics a El Bullidor Coffee & Food





2024 Projecte literari. Escriure un conte infantil i editar-lo en paper.!!

Estic feliç perquè el propòsit literari d’enguany està en marxa. Des del gener de 2024 compagino les publicacions i actualització de la web amb l’escriptura del que serà la propera publicació.
Organització, concentració i deixar volar la imaginació és el que em tindrà ocupada els propers mesos.
Novembre és la data aproximada de la presentació del llibre.
Si vols venir a la presencació, deixa’ns el correu electrònic.
T’informarem.
Novembre, data aproximada presentació del llibre.
Si vols venir a la presentació, deixa’ns el correu electrònic.
Estic preparant una autoedició d’una narració que he escrit. Porto gairebé un any treballant en el text, disseny i maquetació perquè pugui sortir a la llum en format paper i PDF abans de final d’any.
Compagino aquest projecte amb el de gestionar les xarxes socials on he creat la meva marca.
També participo a concursos literaris amb la finalitat de veure publicada la meva obra i estalviar-me la part que menys m’agrada: la gestió de l’edició, perquè el que realment em motiva és escriure.


Ha passat un temps des que vaig autoeditar per primera vegada un dels meus contes infantils i he volgut tornar a fer-ho perquè malgrat l’esforç i la quantitat d’hores necessàries resulta molt gratificant veure la feina feta després de tants entrebancs externs per part del sistema en general.
Amb tot plegat i després de més temps afegit a l’actual aconseguiré recuperar la inversió inicial.
Massa temps m’he deixat portar per comentaris nocius, que han deixat una petjada tan profunda que avui dia encara em costa creure’m el que he aconseguit.
Els amics i amigues més recents de la meva vida em diuen sovint que em cregui que sóc bona escriptora, i al final, els hauré de fer cas perquè tenen raó.
Una de les darreres odisees d’aquesta cursa personal ha estat enregistrar l’obra. No era la primera vegada que vaig anar a registre ni la última però va ser un cúmul de situacions absurdes que vaig haver de superar per acabar fent el que jo volia.
No us explico el procés ja que és pessat, però si vull fer un incís per explicar que vaig aconseguir la meva fita perquè en cap moment vaig abandonar la idea inicial i vaig mantenir viu el meu desig de tirar endavant la publicació.
Quan vaig sortir al carrer després de fer les gestions anteriors les meves emocions estaven alterades. Per una banda em sentia trista per les complicacions absurdes que vaig trobar, i per una altra banda vaig pensar que malgrat tot jo:


Desde que descubrí el creativo mundo de las Infografías cada vez siento más interés por ellas y que sean amenas para mis lectores.
Es una manera rápida de transmitir mensajes que lejos de cansar divierten y estructuranel pensamiento.
Esta que dejo a continuación es para que te tomes un descanso.
Te lo mereces porque trabajas duro y provocas que tu mente se plantee nuevos retos.
Despójate de lo que te oprime, presiona y debilita tu ritmo.
Tu interior pide a gritos, iniciar un nuevo camino.
La vida es un cóctel de diferentes ingredientes... sacia tu sed. Ríe divierte y bebe otra vez.
Cuando algo no me gusta, no insisto.
Siempre confío en mi instinto.
Mientras que espero a que otros se den cuenta de lo mucho que valgo, trabajo nen materializar mis sueños, ilusiones, deseos...



Hoy tenía ganas de hacer una confesión y qué mejor manera para hacerla que por escrito. Lo digo porque de esta manera queda constancia.
He titulado este post “Ya no busco padrino “ para utilizar la frase en sentido figurado, puesto que no tiene nada que ver con el sacramento religioso.
Hace años creía, porque así lo observaba, que para acceder a buenos puestos de trabajo tenías que contar con personas influyentes que te acercaran a estos lugares, independientemente de si estabas capacitado o no para realizar las funciones que te tocaban.
En los últimos tres años me he reinventado y posicionado en el sector del Social Media destacando en la creación de contenidos porque escribir sobre lo que veo y siento sigue siendo mi pasión.

Empecé andando por un mundo que no controlaba pero me preparé, escuché, leí y pregunté todo aquello que me parecía interesante.
La comunicación a través de las redes sociales es altamente interesante porque te acerca a personas que de otra forma no habrías conocido, aunque la comunicación del Social Media tiene un problema importante: Se necesita ser muy constante en lo que publicas y tendrás mucho trabajo diario.
Si eres bueno en lo que sabes hacer y lo demuestras a diario en tus perfiles, en un blog o Web, no dependerás de nadie para auto-presentarte allá donde quieres llegar o acceder.
Ya no vale decir tengo conocimientos de…
¡Tienes que demostrarlos!
Esta semana he vivido pequeñas alegrías que hacen que la lucha diaria por conseguir empleo no caiga en un saco roto.
A través de los foros he contactado con personas que, estando en mi misma situación, no cesan en su búsqueda e incluso han propuesto un hasthag #EMPLEOTW para que entre tod@s sea más fácil la difusión de búsqueda de empleo.
En la red de contactos profesional encontré una oferta de trabajo donde buscaban un técnico de comunicación para una editorial importante. La prueba inicial que se tenía que entregar junto con el Currículum pedía realizar unos ejercicios. Me alegro de tener en mis redes a profesionales diversos que a diario publican novedades y consejos puesto que una parte de la información que utilicé para el desarrollo de los ejercicios salió de mis contactos.
Lo realmente importante sobre este tema esta semana ha sido que por primera vez en meses de envíos de Currículums he recibido respuesta diciendo que el puesto estaba ocupado. Gguardarían mi currículum para otra ocasión por considerarlo muy interesante.
No dejes para otros lo que puedes hacer tú.
Nunca dijo nadie que esto de buscar trabajo resultaría fácil.
Avui ja estic en condicions d’explicar una mica el que m’ha tingut molt enfeinada els darrers mesos.

















A pocos meses de cumplir el medio siglo de edad, me planteo diariamente muchas cosas. Me reafirmo en lo que me gusta e interesa y elimino aquello que no me gusta ni identifica.
La imagen que hay a continuación, la de la gota de agua la he pedido a uno de mis contactos profesionales y quedó encantado que lo hiciera, pues a pesar de ser una imagen extraída de Internet, le gustó la idea.

Yo, no colecciono contactos en ninguna de mis redes sociales, los que os encontráis entre mis amig@s es porque lo sois. Alguna de vuestras características personales tienen relación con mi manera de ser, mis principios, valores.
La respuesta es sencilla: El comportamiento en Internet es un reflejo de tu actitud en la vida real.
Vamos a ayudarnos entre nosotr@s y vamos a colaborar conjuntamente para CRECER, VIVIR Y SENTIR mejor lo que es la vida.


Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Diseñado con WordPress

Quan t’atures un moment observes i quan observes veus coses que estan passant i que acceptem com a normals quan en realitat no ho són.
Aquest estiu he viscut diverses situacions que en el seu conjunt no són bones perquè demostra que les persones ens hem convertit en peces numériques d’una societat en la qual quan no pots realitzar la teva funció t’aparten.
Les actuals retallades pressupostàries i laborals en les empreses han provocat que l’usuari o client dels serveis no mereixi cap respecte.
Quan existeix una errada que perjudica a l’usuari d’un servei pel qual paga, l’empresa opta perquè el client espavili a buscar la solució i si no la troba aquest acabarà sent el culpable d’haver demanat un servei que li corresponia però, que per manca de personal no se li pot oferir o en el supòsit que se li faciliti arriba per via de la persona menys preparada de l’empresa.


Sort que durant les vacances el nostre humor millora i la impaciència disminueix perquè si no el resultat pot ser nefast.

Benvolguda rutina,
Ja tornem a estar una davant l’altra. Fa pocs dies que no pensavem en el moment de trobar-nos per què estavem gaudint de les hores de vacances que encara teníem.
És inevitable la nostra convivència però per aquest motiu demano que deixem les coses clares des del principi i arribem a una entesa.
Cal que ens organitzem, programem les tasques obligatòries que inclouen el viure dia a dia i que també fem el mateix per les activitats d’esbarjo.
Si convivim i treballem amb alegria sempre el rendiment serà millor. Estàs d’acord amb mi?
No dubtis a demanar-me un moment de bogeria quan la feina apreti o l’exigència laboral aumenti.
T’envio una forta encaixada de mans.
La incansable i creativa Rosa.

