Obres, pensaments i creacions literàries que exploren la paraula com a forma d’art, reflexió i connexió amb la imaginació, la memòria i l’ànima humana.
La convocatòria estarà oberta fins al 16 de febrer i la presentació tindrà lloc el 20 de març a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Sota el lema “Deixa anar una història perquè n’aparegui una altra. Anima’t i comparteix les teves vivències!”, En Comú Podem Rubí, amb la col·laboració de la Sala Neus Català, ha posat en marxa la tercera edició de la revista “8M, Vivències de Dona”. La iniciativa convida les dones de la ciutat a compartir relats, reflexions o històries que posin en valor les seves vivències i experiències.
Els textos poden ser narratius o poètics. Les bases de participació es poden consultar a encomupodemrubi.cat. Data màxima de rebuda d’escrits: fins al 16 de febrer.
La revista té com a objectiu reflectir la diversitat de veus i experiències de les dones de Rubí, visibilitzant històries de superació personal i empoderament feminista.
La revista es presentarà el 20 de març a les 18 h a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (c/Aribau, 5). L’acte finalitzarà amb un brindis.
El Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama se celebra el 19 d’octubre.
Aquesta data va ser establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de crear consciència i promoure la sensibilització sobre la importància de la detecció precoç i el tractament efectiu del càncer de mama.
Octubre, mes d’horitzons que s’eixamplen. Amb l’estiu ja al darrere, ens endinsem en una nova etapa que ens convida a fer balanç i a mirar més enllà del que coneixem. És temps de preguntes valentes: I si sortim del mapa? I si ens atrevim a viure una vida diferent? A Persones Humanes 2025, celebrem les històries de qui s’ha llençat a l’aventura, deixant enrere la zona de confort per descobrir-se en el camí.
Aquest mes, ens acompanya el Josep, una d’aquelles persones que decideixen sortir del mapa per trobar-se a si mateixes. La seva història ens recorda que, a vegades, cal perdre’s per començar a caminar de veritat.
El punt de partida: la zona de confort
Josep Muñoz
Storehouse assistant i Creador de contingut
Descobrint nous horitzons
Aquest petit horitzó ens obre portes a altres cultures, identitats i maneres de fer. A vegades, aquestes experiències són breus i tornem al punt de partida, com en programes d’intercanvi cultural com Youth in Action, Erasmus+ Youth o el Fons Jove d’Azerbaidjan, on vaig participar en el primer Fòrum d’euro integració.
El dilema: viure i treballar fora
Tot i aquestes experiències, sovint no vivim completament el país ni la cultura dels participants. Aleshores sorgeix la pregunta: I si em llenço a l’aventura de viure i treballar fora?
Les pors i incerteses
És normal sentir por. Deixar-ho tot —família, confort, rutines— per anar a un país on potser només coneixes algú amb qui has compartit una setmana. Al principi, les preguntes són inevitables:
I si tornes amb una mà al davant i una al darrere?
De què viuràs?
On viuràs?
Què faràs mentre siguis allà?
Coneixes algú?
Fer el salt: una aposta per créixer
Algunes respostes les tens, d’altres no. Però pas a pas confirmes que sortir de la zona de confort té recompensa. Encara que les coses no surtin perfectes, aprens i creixes com a persona humana.
El resultat: una nova vida a Dublín
Gràcies a aquesta determinació, ara soc a Dublín, treballant a GUINNESS, una empresa amb un llegat històric impressionant. Dono la benvinguda als visitants, els ensenyo a tirar la icònica cervesa i cada dia aprenc més de la cultura, la gent i el que m’envolta.
El teu torn: llença’t a l’aventura
Si ets a la vora del teu horitzó i sents que és moment de fer el salt, ja sigui per primera vegada o per marxar ben lluny… Jo crec que és una bona idea.
Setembre,el mes de la tornada, de la recuperació i de la continuïtat. Com vam comentar en publicacions anteriors, cada mes destacarem a la secció Persones Humanes de la web persones amigues que, amb les seves accions, afronten la vida amb valentia i lluiten per ser millors, deixant una estela de positivisme.
En aquesta ocasió escric sobre una persona a la qual no conec personalment, però que, gràcies a la seva tasca professional, podem dir que ha ajudat a un jove familiar a tornar a la vida després de sortir del coma, 10 dies després d’ingressar a la UCI. Aquest gest mèdic, que per a molts pot semblar rutinari, per a nosaltres ha estat un miracle. I darrere d’aquest miracle hi ha un nom: Dr. Juan Miguel Mora Ordóñez.
Un referent en medicina intensiva a Màlaga
Dr. Juan Miguel Mora Intensivista
El Dr. Mora és intensivista al Hospital Regional Universitario de Málaga, on exerceix la seva tasca a la Unitat de Cures Intensives (UCI). La seva trajectòria professional ha estat reconeguda amb la Medalla d’Or de l’Ordre Gran Cruz Azul de Emergencias, una distinció que premia la seva dedicació mèdico-sanitària i el seu compromís amb la societat.
Aquest reconeixement li va ser atorgat durant el VII Acte de Lliurament de Condecoracions celebrat al @commalaga, on es van homenatjar professionals d’emergències civils i militars que han destacat per la seva entrega i vocació de servei.
🔎 Sabies què…?
L’Ordre Gran Cruz Azul de Emergencias va ser creada el 2010 per la Policia Municipal de Madrid per reconèixer professionals que protegeixen la societat en situacions crítiques.
Les seves línies d’investigació contribueixen a millorar protocols d’actuació en casos de coma, sepsis i insuficiència respiratòria.
Compromís amb la recerca biomèdica
A més de la seva tasca assistencial, el Dr. Mora és investigador assistencial col·laborador a l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA), on participa en projectes vinculats a la medicina intensiva, la resposta immunitària i la gestió de pacients crítics. La seva contribució científica inclou:
👥 Col·laboracions multidisciplinàries amb equips sanitaris i investigadors.
📄 Publicacions sobre estratègies terapèutiques en situacions d’emergència.
🧪 Estudis sobre la COVID-19 i altres patologies crítiques.
Persones Humanes, Juan Miguel Mora, el Doctor que va ajudar a tornar a la vida un jove de la 22 des de la UCI.
Quan la calor apreta, l’única resposta possible és la ironia amb estil.
Benvingudes i benvinguts a Nubèlia, una illa flotant on l’Estiu és reina absoluta, les xancletes són savieses ambulants i el sol es deixa entrevistar.
A continuació podeu llegir el microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito, una crònica d’escapisme, textures microscòpiques i reflexions tan inútils com necessàries. Perquè a vegades, per sobreviure a l’estiu, només cal una xancleta, una mirada curiosa… i moltes ganes de fer el ridícul amb elegància.
Microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito
L’Estiu no és només una estació. És una diva, una Lleó amb ascendent a Mojito i lluna en Bronzejador SPF 50.
Va néixer un 1 d’agost en plena onada de calor i des de llavors regna amb un ventall daurat i ulleres de sol de pasta gruixuda.
Aquest any, farta del bullici turístic, ha decidit fer vacances fora del calendari: la seva destinació, una illa flotant i secreta anomenada Nubèlia.
🌤️ Nubèlia no surt als mapes. És una illa voladora que flota a 500 metres sobre el mar Mediterrani, sostinguda per corrents càlids i playlists de reggaeton suau. Les gandules són fetes de núvols compactes, els còctels se serveixen en cocos flotants, i les postes de sol… bé, allà duren el que tu vulguis, perquè el Sol és un vell amic de l’Estiu i a vegades s’hi queda una estona més, només per ella.
Però l’Estiu no viatja amb les mans buides. Porta la seva càmera, una Olympus retro amb ànima digital, i el seu projecte entre cella i cella: escriure el seu llegendari “Manual de Supervivència Anti-Calor (edició irònica)”. Perquè si hi ha una cosa que li agrada, és riure’s de la calor mentre la domina amb art.
📸 La seva afició, el “Zoom In: l’Estiu en Detall”, l’acompanya a cada excursió per Nubèlia. No li interessen els paisatges amples ni les selfies en bikini. Ella busca textures, secrets microscòpics que només l’Estiu pot explicar.
I així, amb aques pensament, cada dia, recorre l’illa capturant escenes que l’ull comú passaria per alt:
Un primeríssim pla d’un gra de sorra, que sota el seu objectiu revela un cràter daurat més alienígena que terrenal.
Les bombolles que escapen d’una beguda ben freda, alineades com si escrivissin poesia efervescent.
Les arrugues en espiral d’un vell barret de palla, que semblen mapes d’illes encara no descobertes.
El reflex del sol en una cullereta, que emet una galàxia cromada en miniatura.
🐚 Cada textura és una excusa per filosofar, i l’Estiu va prenent notes a la seva llibreta: reflexions absurdes, recomanacions dubtoses i solucions fresquíssimes per als horrors estivals.
Tot amb un to àcid, irònic i deliciosament inútil.
🌡️ Manual de Supervivència Anti-Calor (versió irònica)
Dormir dins el congelador: la tècnica del “son gebrat” és ideal per a qui no tem el glaç ni els ensurts nocturns.
Fer servir polos de gel com a perfum: fondre’s mai no havia estat tan romàntic.
Obrir la nevera i fingir que ets de visita a Islàndia. Si t’ho creus prou, fins i tot pots veure aurores boreals entre els iogurts caducats.
Ballar com a mètode de ventilació: si no pots abaixar la temperatura, almenys que la calor t’atrapi amb ritme.
🎙️ L’Estiu comparteix els seus avenços amb els seguidors a través d’històries que semblen tretes d’un somni.
En una apareix volant amb un flotador en forma de donut;
En una altra, entrevista un ventilador sobre els seus dies de glòria.
Cada post és un missatge de resistència estiuenca, un crit suau contra la calorada: “Suem, però amb estil!”
🛫 L’última nit a Nubèlia, l’Estiu seu al núvol més alt amb la seva beguda bombollejant. Mira les fotos, revisa les notes i somriu. Ha trobat la poesia de la calor, ha documentat l’invisible, ha convertit la suor en obra d’art. I demà, tornarà al món real per ensenyar als humans com sobreviure a l’estiu… sent una mica més com ella.
Perquè mentre tots creiem que estem passant l’estiu, la veritat és que l’Estiu… és qui passa per nosaltres.
Agost, mes que ens convida a posar-ho tot en pausa. Entre cerveses fresques, tardes de platja i migdiades eternes, trobem espais per pensar i reconnectar amb el que realment importa. A Persones Humanes 2025, continuem explicant històries de gent valenta, autèntica i inspiradora.
Aquest mes, ens acompanya el Miguel, una d’aquelles persones que deixen petjada i bons moments.
Verano,el momento ideal para desconectar y recargar pilas
Miguel Luque
Conductor de máquinas en SEAT
🏖️ Disfrutar del descanso en verano: clave para recuperar energía
Por fin llegan las esperadas vacaciones de verano en España, ese momento del año donde el descanso no solo es necesario, sino merecido. Ya sea que elijamos viajar, hacer una escapada rural o simplemente relajarnos en casa, es tiempo de reconectar con nosotros mismos.
Durante el resto del año, la rutina laboral, el estrés constante y los horarios impredecibles pueden pasarnos factura. Las vacaciones ofrecen un respiro donde el cuerpo y la mente pueden liberarse y recuperar el equilibrio.
🌅 Vive cada instante como si no hubiera mañana
El verano invita a saborear la vida sin prisa. La desconexión comienza al permitirse disfrutar del presente, sin pensar en lo que viene después. Como se suele decir: “vive el hoy, el mañana ya llegará”.
Cada persona tiene su fórmula para relajarse, pero hay actividades que ayudan a dejar atrás el estrés. Aquí tienes algunas recomendaciones para desconectar:
📖 Leer ese libro pendiente: el que lleva meses esperando en la estantería.
🌊 Sumergirse en la piscina o disfrutar del mar: el agua relaja el cuerpo y revitaliza la mente.
🚶 Pasear por montañas, bosques o senderos tranquilos.
☕ Dedicar tiempo a : desayunos sin prisa y sobremesas con buena compañía.
👨👩👧👦 Compartir momentos especiales en vacaciones
La desconexión verdadera no solo mejora nuestro bienestar, también fortalece los vínculos con nuestros seres queridos. Compartir las vacaciones con quienes apreciamos nos permite crear recuerdos únicos y recargar energías para volver con más fuerza.
Veus Connectades és una història inspiradora sobre dues persones emprenedores, la Sofía i el Julián, que decideixen crear una plataforma digital oberta al diàleg. Volen que tothom pugui compartir idees lliurement, sense por ni censura.
El projecte arrenca amb entusiasme, però ben aviat descobreixen els reptes que implica la convivència virtual: comentaris agressius, malentesos i molta tensió. Amb constància i consciència, decideixen implementar normes de respecte i moderació.
Amb aquests canvis, comença a florir una comunitat viva: missatges d’agraïment, converses constructives i un espai on cada veu té valor. Aquest projecte, és un exemple de com la tecnologia pot unir-nos, si es construeix amb responsabilitat i empatia.
Una història sobre el poder de l’expressió lliure, la col·laboració i les connexions reals en l’era digital.
Veus connectades
Portada
Veus connectades de Rosa López #PasionConTinta
Presentació
Sofia: Tinc una idea, Julián… Vull crear un espai on la gent pugui expressar les seves opinions lliurement.
Julian: Això sona genial. Jo em puc encarregar de la part gràfica. Com imagines la plataforma?
Sofia: Un lloc on tothom pugui parlar sense por… Però amb respecte.
Problemes a la plataforma
Sofia: No esperava que això se’n sortís de control tan ràpid…
Julian: Hi ha massa comentaris agressius.
Sofia: Volíem que la gent parlés lliurement, però això és un caos.
Julian: Hem d’establir normes i moderació, o no funcionarà.
Primers èxits
Sofia: Mira això, Julian!
Julian: Alguna cosa bona, per fi?
Sofia : Algú ens agraeix haver creat aquest espai. Diu que, per primer cop, sent que la seva veu és escoltada.
Julian : Sabia que valdria la pena l’esforç. Anem pel bon camí.
Creixement del projecte
Sofia: La nostra plataforma està creixent més ràpid del que imaginava.
Julian: Això és bo, però també vol dir més responsabilitats.
Sofia : Hauríem de millorar l’estructura i afegir moderadors. Julian : Tinc algunes idees per optimitzar el disseny.
Sofia: Si seguim així, això pot convertir-se en quelcom realment gran.
Julian : Fem que funcioni.
Reflexió i futur
Sofia: Mira quanta gent hi participa!
Julian: Ho hem aconseguit… hem creat un autèntic espai de diàleg.
Sofia : Continuarem millorant aquesta comunitat.
Julian : I ens assegurarem que continuï sent un lloc de respecte i aprenentatge.
Sofia : Això és només el principi.
Julian : Anem a per més.
💡 Saps què?
Aquest còmic no només parla de tecnologia, sinó de persones. És una crida a crear espais digitals més humans, on tothom pugui sentir-se escoltat.
Juliol calurós demana optimisme extra. Com vam comentar en publicacions anteriors, cada mes destacarem a la secció Persones Humanes de la web persones amigues que, amb les seves accions, afronten la vida amb valentia i lluiten per ser millors, deixant una estela de positivisme.
Ana, fisioterapeuta destaca la importància del positivisme i l’empatia per entendre les necessitats dels pacients i ajudar-los en el seu procés. Acompanyar-los, sobretot, en els moments dolents.
GAIREBÉ 20 ANYS DE VOCACIÓ I APRENENTAGE
Ana Indiano
Diplomada en Fisioteràpia
Hola, Soc l’Ana Indiano i el pròxim any faré vint anys que em vaig diplomar en fisioteràpia. Fa catorze anys que treballo en el sector privat, especialitzant-me en dolor múscul-esquelètic.
El positivisme com a clau
Vaig entendre que la clau de l’èxit de la nostra professió és estimular el positivisme als nostres pacients. I això m’ho va ensenyar la gent gran durant els meus primers anys treballant en el sector de la geriatria.
Què és la fisioteràpia?
Segons l’OMS defineix la fisioteràpia com “l’art i la ciència per mitjans de l’exercici terapèutic, escalfor, fred, massatge, electricitat … i que té com a finalitat prevenir, readaptar i rehabilitar al pacient”. Per mi, l’art no només està a les nostres mans. Una part molt important de les sessions és escoltar el pacient. Entendre per què venen a consulta, quins són els seus objectius per millorar la seva salut. I nosaltres com a professionals de la salut hem de saber acompanyar aquest procés.
“M’has de curar” és una frase que escolto molt a la consulta. És totalment errònia. L’única persona que és capaç de curar-se és un mateix. Però és molt important que estiguis sempre envoltat de bons professionals que t’acompanyin en aquest procés.
Viure i treballar amb la gent gran
En les residències de gent gran trobes gent de diferents estils de vida, classes socials, formes de ser, amb situacions familiars molt diverses. A tots els uneix una cosa. Han deixat la seva llar. Molts no reben visites dels seus familiars tant com els agradaria. Han de compartir habitació amb gent que al principi són estranys. Potser no poden sortir del centre residencial. Si et pares a pensar, el personal sanitari són les úniques persones que veuen cada dia, amb els que fan la seva rutina. Per tant, tenim el deute moral de fer els seus dies agradables, treure un o més d’un somriure.
És molt important amb l’energia que ens presentem en la seva nova llar. Allà és un dels llocs on sí importa el to amb el qual dius els bons dies i el teu llenguatge corporal ha de respirar vitalitat. Perquè per ells no sempre hi ha marge de millorar. Normalment, es parla de mantenir el major temps possible les seves capacitats físiques i cognitives. Per això és tan important transmetre positivitat a l’etapa final de les nostres vides.
Sempre he pensat que treballar en aquest sector ha de ser vocacional. Sense aquesta vocació és molt difícil mantenir aquest esperit. Un altre tema és la riquesa que ens aporta la gent gran i que hem de cuidar.
A consulta: més enllà dels exercicis
Durant la meva consulta normalment dono pautes per fer a casa, exercicis i recomanacions. Si el pacient no genera una bona adherència al tractament té moltes possibilitats de no assolir els objectius desitjats. A consulta pots trobar pacients que es cuiden i saben com fer-ho i els que no. Amb els primers sol ser fàcil introduir noves dinàmiques. Però amb els segons has d’entendre com és el seu dia a dia, en quina situació es troben anímicament.
No és el mateix una pacient amb temps lliure, que un pacient que cuida una persona malalta. Hi ha qui ve a la consulta amb un dolor agut, però és autònom i ha de continuar la feina. O qui s’acaba de lesionar i s’ha de presentar properament a proves físiques. Una part important és parlar amb franquesa del procés de recuperació. Quina és la seva duració, si és agut o si es cronificarà amb el temps. Les complicacions. L’evolució. La informació és poder. Entendre com estem és un pilar important per poder avançar.
Sempre explico que no cal fer canvis bruscos de rutines, ni repetint cent cops el mateix exercici milloraràs abans. A vegades, és més rellevant introduir petites píndoles, a poc a poc, controlant el procés. I no fustigar-se si no has assolit el teu propòsit cada dia. Per culpa del ritme frenètic que portem actualment, l’estrès ens envaeix, això comporta que costi molt de veure el got mig ple.
Trobar la vocació, obrir finestres
Sempre havia tingut molt clar que de gran volia dedicar-me a ajudar a la gent. Però no va ser fins a l’últim moment que la fisioteràpia va trucar a la meva porta. Una professió jove amb infinites possibilitats.
Amb honestedat, no soc tècnicament la millor, però sí que el meu punt fort és l’empatia. Intento entendre les seves necessitats i ajudar-los en el seu procés. Acompanyar-los sobretot en els moments dolents. Intento obrir petites finestres on la persona sigui capaç de creure que pot fer-ho. Que pot tenir el control de la seva salut.
Una vegada que el pacient es creu realment que pot, tots els canvis vénen sols. La satisfacció de veure els pacients assolir els seus objectius és molt emocionant.
La vida pot canviar en un instant. Un cotxe blau va col·lidir amb el meu vehicle vermell, provocant un accident que em va portar directament a urgències. Els metges van diagnosticar dolor cervical i un malestar generalitzat. En aquell moment, la impotència i el dolor m’omplien d’incertesa.
El pot dels somriures: Transformant el dolor en positivitat
Durant el procés de recuperació, la medicació ha format part de la meva rutina. Però he transformat aquell element en alguna cosa significativa. Així ha nascut el Pot dels Somriures, reutilitzant els envasos de les pastilles i escrivint frases positives a cadascun d’ells.
Aquest pot no només representa la pròpia sanació, sinó que és un símbol d’esperança que vull compartir amb tu, perquè, al cap i a la fi, somriure és un acte de resistència i força.
Frases del pot de somriures
💊 Cada dia és una nova oportunitat per somriure.
💊 La força no ve del cos, sinó de la voluntat.
💊 Amb petits passos es fan grans camins.
💊 El millor encara està per arribar.
💊Somriu, perquè ets més fort del que creus...
El volant del SEAT LEON: Element decisiu
Un detall fonamental de l’accident ha estat el volant ergonòmic del SEAT LEON. Gràcies a ell, les mans van romandre ajustades durant l’impacte, cosa que em va permetre mantenir el control del vehicle i reduir els danys.
El volant va jugar un paper essencial, i vull posar en valor la importància de tenir un bon equipament de seguretat en el vehicle i agraïr als enginyers la recerca contínua en millores pels conductors.
La recuperació: un procés pas a pas
Amb el pas dels dies, els metges han prescrit fer exercicis domiciliaris i caminar pel carrer com a part de la recuperació. Un petit gest, però amb un gran impacte. Cada pas es va convertint en una victòria, una reconquesta de la meva autonomia.
Agraïment al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Rubí
Acabo el post amb agraïment a l’equip del Centre d’Urgències d’Atenció Primària, (CUAP) de Rubí el 6 de maig per la seva professionalitat i calidesa en el tracte en els primers moments després de l’accident. En aquests moments de desconcert em vaig sentir atesa.
Gràcies per la vostra dedicació i compromís amb la salut i el benestar de les persones.
Mirant endavant
Aquest procés m’ha ensenyat que cada dia és una nova oportunitat per avançar, per somriure i per valorar cada petit detall de la vida.
Fase 3 de 4 de la recuperació
Actualment estic recuperant forces a mida que el dolor va remitint. Em sento optimista. Aviat arribarà la fase 4, la il·lusió de tornar a la normalitat, el moment de celebrar aquest viatge amb les persones que m’estimen.
Gràcies a tots els qui m’esteu acompanyant. Recuperar la vida diària i la rutina amb optimisme és el millor regal que em puc fer.
Al Maig i a Persones Humanes de la web continuem amb el nostre compromís de destacar aquelles persones amigues que, amb les seves accions, afronten la vida amb valentia i lluiten per ser millors, deixant una estela de positivisme.
Aquest mes, volem reconèixer a l’Adela qui ha superat un càncer de mama transmet la seva vivència amb molta emoció.
Mi nombre es Adela, tengo 57 años y vivo con mi mascota. Me diagnosticaron cáncer de mama en julio del 2024, gracias a los avances en la detección precoz y en el tratamiento, lo he superado.
En mi caso el tratamiento oncológico de mama fue la operación, radiación y sigo con la terapia con anti estrógenos. Mi caso es de los más leves y el tratamiento es de los más inocuos para conseguir la curación de la enfermedad, ya que después de 6 meses desde que me realizaron la operación, me encuentro con fuerzas y retomo mi vida cotidiana de antes.
Mi primer pensamiento al comunicármelo fue que me lo confirmaran y si había posibilidad de error; preguntarle cómo se había reproducido. ¿Cuál era la razón de ese cáncer?.
Me lo justificaron con muchas razones de las cuales algunas las cumplía y otras no…, Entendí que sólo hay una razón para la enfermedad y es estar vivo.
El camino del tratamiento y el apoyo incondicional
Emociones durante el proceso
En este periodo, los miedos, la ansiedad, las esperas, las incertidumbres se sucedían, contar con el apoyo emocional continuo y la comprensión de los familiares y amigos fue muy importante para mí:
acompañarme a las visitas médicas,
cuidarme en el postoperatorio,
realizarme las curas y
siempre con la máxima generosidad y amor.
Recuerdo el momento de ir en la camilla después de la intervención, por el pasillo, allí ví a mis padres, mis hermanos, mis cuñadas, mis primas…. fue un subidón impresionante lo que sentí, recordarlo, hace que me salten las lágrimas en los ojos.
El poder de la actitud positiva
Alguien que pasó por un cáncer dijo que iba a mantener en un primer plano la vida cotidiana y los momentos agradables, relegando a un segundo plano la enfermedad y los efectos que la acompañan, y esa máxima me la interioricé para seguir adelante y vivir día a día.
La forma de salir de esto o al menos eso pienso yo, creo que eres tú misma, y convencerte de que puedes hacerlo y colaborar todo lo que puedas con los médicos. Lo malo es que, desgraciadamente, esto a veces no se puede hacer porque todo falla y gana la enfermedad.
La actitud positiva y la confianza en uno mismo ayudan a superar la enfermedad, no se trata de restar importancia a las consultas, tratamientos o terapias, sino de poner énfasis en el afrontamiento de las dificultades con una actitud positiva.
Mirando hacia adelante: una nueva perspectiva de vida
Ahora que ya ha pasado el tratamiento y las muchas emociones vividas, me doy cuenta de que han sucedido de manera rápida.
Actualmente mi pensamiento se centra en mejorar todo lo que pueda mi estilo de vida: alimentación, sueño, descanso y ejercicio físico. En hacer cosas que siempre he querido hacer, darle prioridad.
Estoy muy agradecida a todos las personas que cerca de mí han estado y me han acompañado.
Rosa López 