Entrades dedicades al judoca rubinenc Miquel Luque, que destaca per la seva trajectòria esportiva en judo veterans, la seva participació en competicions nacionals i internacionals, i el seu compromís amb els valors de l’esport.
📌 Context actual:
🥉 Va guanyar el bronze a la Copa d’Espanya Internacional de Veterans celebrada a Palamós.
🏆 Va ser reconegut a la Nit de l’Esport 2025 amb el premi Rubeo d’Or.
💪 Competeix en la categoria M3 +100 kg, mostrant força, constància i esperit esportiu.
Des de l’any 2011 es commemora cada 28 d’octubre el Dia Mundial del Judo. Data que es va triar perquè és l’aniversari de Jigoro Kano.
A continuació us deixo alguns dels videos de Judo relacionats amb la trajectòria de Miquel Luque, Cinturó Negre de Judo 2ª DAN Entrenador de judo y defensa personal
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Diseñado con WordPress
En este artículo dejo fluir mi lado más sensible y maternal para rendir homenaje a todos esos padres y madres que, día tras día, enseñan y transmiten lo mejor de sí mismos a sus hijos. Su esfuerzo y dedicación son la base para que encuentren su lugar en la sociedad.
Hoy no hablaré de:
Quiero hablar de algo más profundo:
La huella positiva que dejamos en nuestros hijos y el reconocimiento que esto puede conllevar.
El pasado 26 de noviembre, mi hijo se convirtió en Subcampeón del Mundo de Judo en Francia. Joan, su primer entrenador, me felicitó con unas palabras que quedaron grabadas en mí:
“Felicito la constancia de los padres por haber transmitido esto a vuestro hijo.”
Estas palabras son el equivalente a ganar el oro en el campeonato del mundo de los padres y madres. Ver que nuestro esfuerzo y amor son reconocidos públicamente es uno de los mayores logros como madre.
Ser madre no solo significa estar presente en los momentos visibles, como una competición en el tatami. Muchas de las batallas más importantes ocurren fuera de ese espacio, donde los valores, el esfuerzo y el amor moldean la fortaleza de nuestros hijos.
Estoy acostumbrada a estar detrás por si me necesita, pero este reconocimiento me puso en un primer plano, y eso me llena de satisfacción.
Si eres padre o madre y has llegado hasta aquí, quiero darte un consejo: nunca abandones tu carrera de enseñar lo que sabes a tus hijos. Puede que hoy no veas los frutos, pero llegará el día en que tu esfuerzo sea recompensado con creces.
Tu constancia y amor son como semillas que, con el tiempo, florecen en el éxito y gratitud de tus hijos.
El 6 d’abril era un gran dia. Havia màxima expectació a l’entorn. Es celebrava a Terrassa la final Internacional. Des de primera hora havia complet a la graderia. La competició comença i la expectació augmenta.
– Queden quinze segons!- Es sentí des de les grades. –
Ningú gosà afegir res. Això no és el futbol, és un altre esport. Al tatami fins l’últim segon del marcador no hi ha guanyador, cal estar atents durant la competició i que guanyi el millor. Una tècnica amb una contra canvien el rol del competidor. Concentració, lluita, tensió i un gran esforç en els darrers segons mostren que els esportistes compten amb una gran preparació.
La velocitat de braços, mans i cames lligades i entrellaçades fan que les accions siguin ràpides, l’àrbitre les diferencia pel color del blau o blanc del quimono.
S’atura el combat a tan sols tres segons, un dels àrbitres senyala que malgrat l’enrenou d’un amb l’altre al terra no ha hagut cap acció. Lentament i cansats s’aixequen els contrincants, s’arreglen la roba, es re col·loquen el cinto negre i…, a la veu d’Hajime es reprèn el combat final; el més ràpid projecta al company. Del silenci a l’esclat, des de la grada, IPPON s’ha escoltat. Són necessaris uns segons per respirar i reaccionar. El guanyador allarga la seva mà per ajudar a aixecar al company projectat. L’àrbitre senyala amb la mà qui ha estat vencedor. Silenci…, respecte, salutació i felicitació al guanyador. No hi ha cap enveja, ni odi, ni rancúnia.
El públic assistent a les grades fa aplaudiments i felicitacions per tots dos competidors que han arribat a una final Internacional. Els competidors abandonen el tatami i cap a les dutxes.
– On anem avui de copes? – Li pregunta el guanyador?
Autora Rosa López #PasionConTinta
Rosa López 