Atura’t! El present és efímer

Cada dia ens passen un munt de coses i possiblement no li dediquem l’atenció necessària perquè el present és efímer. Preferim pensar en el futur més immediat per poder complir les nostres obligacions i/o espectatives.

Si només centrem l’atenció en el que vindrà possiblement deixarem de gaudir de les petites coses que omplen la nostra vida.

• Pendre un cafè,
• Decidir què volem o no fer,
• Amb qui estar o viure,
• Gaudir d’un elogi inesperat,
• Compartir alegries amb éssers estimats, etc.

Trajectòria personal

Quan participes com espectador de les il·lusions dels altres, obseves el patiment i la lluita personal que comporta arribar a bon port per cada persona.

En els casos on  les persones no han pogut arribar als seus objectius sents com reconforta la presència d’una cara amiga.

La societat ens demana competir, guanyar i lluitar per arribar lluny…però…

– Competir amb qui? i Per què? No vivim tots dins d’una estructura marcada?

– Guanyar, què? Prestigi, valors o un equilibri personal?

– Arribar lluny? És més important distanciar-se de les arrels que fer més fortes i consistents les que tens?