En aquesta web trobaràs pàgines d’actualitat i publicacions classificades per temàtiques de l’autora Rosa López especialista en comunicació, marketing i literatura.
En aquesta il·lustració festiva i provocadora, una jove bruixa catalana rep galetes d’un robot encaputxat que, en lloc de panellets, reparteix cookies —tant digitals com comestibles.
El bosc de tardor es transforma en escenari tecnològic: un dron escampa codis QR, una carbassa vigila i una aranya penja com si fos un pop-up.
La bruixa, desconcertada, exclama:
“Això no són panellets, són pop-ups!”—una crítica punyent a la substitució de rituals per interfícies.
Així neix el Protocol Castanyaire: una resistència simbòlica contra la invasió digital disfressada de festa.
🔎 Sabies què…?
La Castanyada pot tenir pop-ups?
Mentre Halloween ens ofereix fantasmes, disfresses i cookies digitals, la Castanyada ens convida a reconnectar amb la memòria, les castanyes i els rituals de tardor.
Però… què passa quan la Intel·ligència Artificial entra al bosc?
El Protocol Castanyaire és una proposta simbòlica per protegir les tradicions locals davant la invasió de cookies (digitals i comestibles).
Els panellets són molt més que dolços: són arxius de memòria col·lectiva, fets amb mans que recorden.
En català, pop-up pot sonar com una bruixa que apareix de sobte… però també com una alerta que ens diu: “Atenció, això no és el que sembla!”
Reflexió final
Entre castanyes que cremen lentament i cookies que apareixen sense avisar, potser ha arribat l’hora de decidir quin ritual volem alimentar.
Aquest Halloween, potser el Truco o Trato no és només una broma infantil, sinó una pregunta profunda: Acceptem el tracte digital o recuperem el truc ancestral? Perquè cada pop-up que apareix pot ser una oportunitat per recordar que els panellets no es descarreguen—es comparteixen.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Divendres 17, la Sala Neus Català va obrir les portes a la ciutat de Rubí. Una jornada que va anar més enllà de l’acte: va ser un espai de trobada, de reconeixement mutu i de celebració col·lectiva.
Les entitats de Rubí, AlfaRubí, Reclama Sanitat, Rubí En Comú Podem, Asav Rubí, Escola d’Art i Disseny EdRa i Oncolliga Rubí, van compartir la seva tasca transformadora, el seu esperit solidari i la seva presència activa en el teixit comunitari.
En aquest marc, es va presentar la nova Junta de la Sala Neus Català. Un equip que enceta etapa amb il·lusió, responsabilitat i mirada comunitària.
Rosa López, membre de la nova Junta de la Sala Neus Català, inicia aquest camí amb una mirada arrelada en la comunitat. La seva trajectòria prèvia, vinculada a diverses entitats de Rubí, ha estat sempre guiada per la voluntat de fer visibles les veus que transformen la societat des de la proximitat, la creativitat i el compromís. Ara, des de la Sala Neus Català, dóna continuïtat a aquesta tasca amb il·lusió renovada i vocació col·lectiva.
🔎 Sabies què…?
Les entitats que van participar en la jornada de portes obertes treballen dia a dia per fer de Rubí una ciutat més justa, creativa i solidària. Des de l’acompanyament emocional fins a la formació artística, passant per la defensa dels drets socials i la memòria dmocràtica.
Finalment agraïr a totes les persones que van fer possible aquesta jornada.
El Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama se celebra el 19 d’octubre.
Aquesta data va ser establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de crear consciència i promoure la sensibilització sobre la importància de la detecció precoç i el tractament efectiu del càncer de mama.
Des de fa mesos tinc l’honor de col·laborar amb la Sala Neus Català, un espai de cultura feminista i memòria viva que, fidel al llegat de Neus Català, combina justícia social i compromís col·lectiu.
Aquest espai, ubicat a Rubí, és molt més que una sala d’exposicions: és un lloc de resistència simbòlica, d’empoderament comunitari i d’aliances transformadores.
Amb projectes com “Brodadores de Memòries”, intercanvis de llibres, murals participatius per commemorar el 8M o altres activitats de sensibilització, la Sala construeix una narrativa de pau, memòria i feminisme.
Et convido a conèixer la tasca de la Sala Neus Català el divendres 17 d’octubre al Portes Obertes.
Qui va ser Neus Català?
Neus Català i Pallejà (6 de octubre de 1915-Guiamets, 13 de abril de 2019), supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i lluitadora antifranquista, que va viure a Rubí durant dues dècades a partir dels anys 70. Ella formà part d’una generació de lluitadores contra el feixisme i el nazisme.
Neus Català fou una militant incansable i modèlica tota la seva vida. Rebé multitud de reconeixements:
la Creu de Guerra amb Palmes
la Creu de la França lliure,
condecoracions a l’heroisme en el combat contra l’ocupació nazi,
la Creu de Sant Jordi,
la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya,
la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona i,
el premi de Catalana de l’any 2006.
Entrevista a Neus Català publicada a La Ciutat 2002
Octubre, mes d’horitzons que s’eixamplen. Amb l’estiu ja al darrere, ens endinsem en una nova etapa que ens convida a fer balanç i a mirar més enllà del que coneixem. És temps de preguntes valentes: I si sortim del mapa? I si ens atrevim a viure una vida diferent? A Persones Humanes 2025, celebrem les històries de qui s’ha llençat a l’aventura, deixant enrere la zona de confort per descobrir-se en el camí.
Aquest mes, ens acompanya el Josep, una d’aquelles persones que decideixen sortir del mapa per trobar-se a si mateixes. La seva història ens recorda que, a vegades, cal perdre’s per començar a caminar de veritat.
El punt de partida: la zona de confort
Josep Muñoz
Storehouse assistant i Creador de contingut
Descobrint nous horitzons
Aquest petit horitzó ens obre portes a altres cultures, identitats i maneres de fer. A vegades, aquestes experiències són breus i tornem al punt de partida, com en programes d’intercanvi cultural com Youth in Action, Erasmus+ Youth o el Fons Jove d’Azerbaidjan, on vaig participar en el primer Fòrum d’euro integració.
El dilema: viure i treballar fora
Tot i aquestes experiències, sovint no vivim completament el país ni la cultura dels participants. Aleshores sorgeix la pregunta: I si em llenço a l’aventura de viure i treballar fora?
Les pors i incerteses
És normal sentir por. Deixar-ho tot —família, confort, rutines— per anar a un país on potser només coneixes algú amb qui has compartit una setmana. Al principi, les preguntes són inevitables:
I si tornes amb una mà al davant i una al darrere?
De què viuràs?
On viuràs?
Què faràs mentre siguis allà?
Coneixes algú?
Fer el salt: una aposta per créixer
Algunes respostes les tens, d’altres no. Però pas a pas confirmes que sortir de la zona de confort té recompensa. Encara que les coses no surtin perfectes, aprens i creixes com a persona humana.
El resultat: una nova vida a Dublín
Gràcies a aquesta determinació, ara soc a Dublín, treballant a GUINNESS, una empresa amb un llegat històric impressionant. Dono la benvinguda als visitants, els ensenyo a tirar la icònica cervesa i cada dia aprenc més de la cultura, la gent i el que m’envolta.
El teu torn: llença’t a l’aventura
Si ets a la vora del teu horitzó i sents que és moment de fer el salt, ja sigui per primera vegada o per marxar ben lluny… Jo crec que és una bona idea.
El Dia Internacional de la Pau se celebra cada any el 21 de setembre. Aquesta data va ser establerta per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de promoure la pau entre totes les nacions i pobles del món. És una jornada dedicada a la no violència i l’alto el foc mundial.
El 21 de setembre celebrem la força transformadora de la pau. No és només l’absència de guerra, sinó la presència de justícia, respecte i empatia. És el somni compartit d’un món on les diferències ens enriqueixen i no ens separen.
“No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí.” – Mahatma Gandhi
📌 Aquest dia connecta directament amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides, que promou societats pacífiques, inclusives i justes com a base per a un futur sostenible.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Contribució de la web als Objectius de Desenvolupament Sostenible
La comunicació esdevé una eina de transformació social. A través de projectes solidaris, voluntariat cultural i màrqueting ètic, contribuïm activament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides.
✅ ODS 4 – Educació de qualitat
🎓 Aquest objectiu promou una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tothom.
📌 Des de la web, impulsem la cultura com a eina educativa: recomanem llibres que inspiren consciència, donem visibilitat a iniciatives literàries.
✅ ODS 5 – Igualtat de gènere
♀️ L’ODS 5 busca eliminar totes les formes de discriminació i violència contra les dones i nenes.
📌 Donem veu a espais feministes com la Sala Neus Català, reivindiquem la memòria de dones lluitadores i promovem narratives que desafien els estereotips de gènere. La comunicació feminista és una eina de justícia social.
✅ ODS 10 – Reducció de les desigualtats
🌐 Aquest objectiu pretén reduir les desigualtats dins i entre els països.
📌 Visibilitzem projectes com ASB_Bouloukounda al Senegal, que treballen per l’empoderament comunitari. La comunicació solidària connecta realitats diverses i dona protagonisme a col·lectius sovint invisibilitzats.
✅ ODS 17 – Aliances per assolir els objectius
🤝 L’ODS 17 promou la col·laboració entre governs, societat civil i sector privat.
📌 La web actua com a plataforma de connexió entre entitats, voluntaris i iniciatives socials. Creem sinergies amb organitzacions locals i internacionals per amplificar l’impacte de la comunicació amb valors.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Setembre,el mes de la tornada, de la recuperació i de la continuïtat. Com vam comentar en publicacions anteriors, cada mes destacarem a la secció Persones Humanes de la web persones amigues que, amb les seves accions, afronten la vida amb valentia i lluiten per ser millors, deixant una estela de positivisme.
En aquesta ocasió escric sobre una persona a la qual no conec personalment, però que, gràcies a la seva tasca professional, podem dir que ha ajudat a un jove familiar a tornar a la vida després de sortir del coma, 10 dies després d’ingressar a la UCI. Aquest gest mèdic, que per a molts pot semblar rutinari, per a nosaltres ha estat un miracle. I darrere d’aquest miracle hi ha un nom: Dr. Juan Miguel Mora Ordóñez.
Un referent en medicina intensiva a Màlaga
Dr. Juan Miguel Mora Intensivista
El Dr. Mora és intensivista al Hospital Regional Universitario de Málaga, on exerceix la seva tasca a la Unitat de Cures Intensives (UCI). La seva trajectòria professional ha estat reconeguda amb la Medalla d’Or de l’Ordre Gran Cruz Azul de Emergencias, una distinció que premia la seva dedicació mèdico-sanitària i el seu compromís amb la societat.
Aquest reconeixement li va ser atorgat durant el VII Acte de Lliurament de Condecoracions celebrat al @commalaga, on es van homenatjar professionals d’emergències civils i militars que han destacat per la seva entrega i vocació de servei.
🔎 Sabies què…?
L’Ordre Gran Cruz Azul de Emergencias va ser creada el 2010 per la Policia Municipal de Madrid per reconèixer professionals que protegeixen la societat en situacions crítiques.
Les seves línies d’investigació contribueixen a millorar protocols d’actuació en casos de coma, sepsis i insuficiència respiratòria.
Compromís amb la recerca biomèdica
A més de la seva tasca assistencial, el Dr. Mora és investigador assistencial col·laborador a l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA), on participa en projectes vinculats a la medicina intensiva, la resposta immunitària i la gestió de pacients crítics. La seva contribució científica inclou:
👥 Col·laboracions multidisciplinàries amb equips sanitaris i investigadors.
📄 Publicacions sobre estratègies terapèutiques en situacions d’emergència.
🧪 Estudis sobre la COVID-19 i altres patologies crítiques.
Persones Humanes, Juan Miguel Mora, el Doctor que va ajudar a tornar a la vida un jove de la 22 des de la UCI.
Quan la calor apreta, l’única resposta possible és la ironia amb estil.
Benvingudes i benvinguts a Nubèlia, una illa flotant on l’Estiu és reina absoluta, les xancletes són savieses ambulants i el sol es deixa entrevistar.
A continuació podeu llegir el microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito, una crònica d’escapisme, textures microscòpiques i reflexions tan inútils com necessàries. Perquè a vegades, per sobreviure a l’estiu, només cal una xancleta, una mirada curiosa… i moltes ganes de fer el ridícul amb elegància.
Microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito
L’Estiu no és només una estació. És una diva, una Lleó amb ascendent a Mojito i lluna en Bronzejador SPF 50.
Va néixer un 1 d’agost en plena onada de calor i des de llavors regna amb un ventall daurat i ulleres de sol de pasta gruixuda.
Aquest any, farta del bullici turístic, ha decidit fer vacances fora del calendari: la seva destinació, una illa flotant i secreta anomenada Nubèlia.
🌤️ Nubèlia no surt als mapes. És una illa voladora que flota a 500 metres sobre el mar Mediterrani, sostinguda per corrents càlids i playlists de reggaeton suau. Les gandules són fetes de núvols compactes, els còctels se serveixen en cocos flotants, i les postes de sol… bé, allà duren el que tu vulguis, perquè el Sol és un vell amic de l’Estiu i a vegades s’hi queda una estona més, només per ella.
Però l’Estiu no viatja amb les mans buides. Porta la seva càmera, una Olympus retro amb ànima digital, i el seu projecte entre cella i cella: escriure el seu llegendari “Manual de Supervivència Anti-Calor (edició irònica)”. Perquè si hi ha una cosa que li agrada, és riure’s de la calor mentre la domina amb art.
📸 La seva afició, el “Zoom In: l’Estiu en Detall”, l’acompanya a cada excursió per Nubèlia. No li interessen els paisatges amples ni les selfies en bikini. Ella busca textures, secrets microscòpics que només l’Estiu pot explicar.
I així, amb aques pensament, cada dia, recorre l’illa capturant escenes que l’ull comú passaria per alt:
Un primeríssim pla d’un gra de sorra, que sota el seu objectiu revela un cràter daurat més alienígena que terrenal.
Les bombolles que escapen d’una beguda ben freda, alineades com si escrivissin poesia efervescent.
Les arrugues en espiral d’un vell barret de palla, que semblen mapes d’illes encara no descobertes.
El reflex del sol en una cullereta, que emet una galàxia cromada en miniatura.
🐚 Cada textura és una excusa per filosofar, i l’Estiu va prenent notes a la seva llibreta: reflexions absurdes, recomanacions dubtoses i solucions fresquíssimes per als horrors estivals.
Tot amb un to àcid, irònic i deliciosament inútil.
🌡️ Manual de Supervivència Anti-Calor (versió irònica)
Dormir dins el congelador: la tècnica del “son gebrat” és ideal per a qui no tem el glaç ni els ensurts nocturns.
Fer servir polos de gel com a perfum: fondre’s mai no havia estat tan romàntic.
Obrir la nevera i fingir que ets de visita a Islàndia. Si t’ho creus prou, fins i tot pots veure aurores boreals entre els iogurts caducats.
Ballar com a mètode de ventilació: si no pots abaixar la temperatura, almenys que la calor t’atrapi amb ritme.
🎙️ L’Estiu comparteix els seus avenços amb els seguidors a través d’històries que semblen tretes d’un somni.
En una apareix volant amb un flotador en forma de donut;
En una altra, entrevista un ventilador sobre els seus dies de glòria.
Cada post és un missatge de resistència estiuenca, un crit suau contra la calorada: “Suem, però amb estil!”
🛫 L’última nit a Nubèlia, l’Estiu seu al núvol més alt amb la seva beguda bombollejant. Mira les fotos, revisa les notes i somriu. Ha trobat la poesia de la calor, ha documentat l’invisible, ha convertit la suor en obra d’art. I demà, tornarà al món real per ensenyar als humans com sobreviure a l’estiu… sent una mica més com ella.
Perquè mentre tots creiem que estem passant l’estiu, la veritat és que l’Estiu… és qui passa per nosaltres.
Rosa López 