S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020
Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.
Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!
Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!
Em sento afortunada
Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.
Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.
Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.
La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.
Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.
“ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).
Goethe
Feliç 2020!!
Visita les seccions de la web:
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Diseñado con WordPress
Rosa López 