En aquesta il·lustració festiva i provocadora, una jove bruixa catalana rep galetes d’un robot encaputxat que, en lloc de panellets, reparteix cookies —tant digitals com comestibles.
El bosc de tardor es transforma en escenari tecnològic: un dron escampa codis QR, una carbassa vigila i una aranya penja com si fos un pop-up.
La bruixa, desconcertada, exclama:
“Això no són panellets, són pop-ups!”—una crítica punyent a la substitució de rituals per interfícies.
Així neix el Protocol Castanyaire: una resistència simbòlica contra la invasió digital disfressada de festa.
🔎 Sabies què…?
La Castanyada pot tenir pop-ups?
Mentre Halloween ens ofereix fantasmes, disfresses i cookies digitals, la Castanyada ens convida a reconnectar amb la memòria, les castanyes i els rituals de tardor.
Però… què passa quan la Intel·ligència Artificial entra al bosc?
El Protocol Castanyaire és una proposta simbòlica per protegir les tradicions locals davant la invasió de cookies (digitals i comestibles).
Els panellets són molt més que dolços: són arxius de memòria col·lectiva, fets amb mans que recorden.
En català, pop-up pot sonar com una bruixa que apareix de sobte… però també com una alerta que ens diu: “Atenció, això no és el que sembla!”
Reflexió final
Entre castanyes que cremen lentament i cookies que apareixen sense avisar, potser ha arribat l’hora de decidir quin ritual volem alimentar.
Aquest Halloween, potser el Truco o Trato no és només una broma infantil, sinó una pregunta profunda: Acceptem el tracte digital o recuperem el truc ancestral? Perquè cada pop-up que apareix pot ser una oportunitat per recordar que els panellets no es descarreguen—es comparteixen.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Divendres 17, la Sala Neus Català va obrir les portes a la ciutat de Rubí. Una jornada que va anar més enllà de l’acte: va ser un espai de trobada, de reconeixement mutu i de celebració col·lectiva.
Les entitats de Rubí, AlfaRubí, Reclama Sanitat, Rubí En Comú Podem, Asav Rubí, Escola d’Art i Disseny EdRa i Oncolliga Rubí, van compartir la seva tasca transformadora, el seu esperit solidari i la seva presència activa en el teixit comunitari.
En aquest marc, es va presentar la nova Junta de la Sala Neus Català. Un equip que enceta etapa amb il·lusió, responsabilitat i mirada comunitària.
Rosa López, membre de la nova Junta de la Sala Neus Català, inicia aquest camí amb una mirada arrelada en la comunitat. La seva trajectòria prèvia, vinculada a diverses entitats de Rubí, ha estat sempre guiada per la voluntat de fer visibles les veus que transformen la societat des de la proximitat, la creativitat i el compromís. Ara, des de la Sala Neus Català, dóna continuïtat a aquesta tasca amb il·lusió renovada i vocació col·lectiva.
🔎 Sabies què…?
Les entitats que van participar en la jornada de portes obertes treballen dia a dia per fer de Rubí una ciutat més justa, creativa i solidària. Des de l’acompanyament emocional fins a la formació artística, passant per la defensa dels drets socials i la memòria dmocràtica.
Finalment agraïr a totes les persones que van fer possible aquesta jornada.
Des de fa mesos tinc l’honor de col·laborar amb la Sala Neus Català, un espai de cultura feminista i memòria viva que, fidel al llegat de Neus Català, combina justícia social i compromís col·lectiu.
Aquest espai, ubicat a Rubí, és molt més que una sala d’exposicions: és un lloc de resistència simbòlica, d’empoderament comunitari i d’aliances transformadores.
Amb projectes com “Brodadores de Memòries”, intercanvis de llibres, murals participatius per commemorar el 8M o altres activitats de sensibilització, la Sala construeix una narrativa de pau, memòria i feminisme.
Et convido a conèixer la tasca de la Sala Neus Català el divendres 17 d’octubre al Portes Obertes.
Qui va ser Neus Català?
Neus Català i Pallejà (6 de octubre de 1915-Guiamets, 13 de abril de 2019), supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i lluitadora antifranquista, que va viure a Rubí durant dues dècades a partir dels anys 70. Ella formà part d’una generació de lluitadores contra el feixisme i el nazisme.
Neus Català fou una militant incansable i modèlica tota la seva vida. Rebé multitud de reconeixements:
la Creu de Guerra amb Palmes
la Creu de la França lliure,
condecoracions a l’heroisme en el combat contra l’ocupació nazi,
la Creu de Sant Jordi,
la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya,
la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona i,
el premi de Catalana de l’any 2006.
Entrevista a Neus Català publicada a La Ciutat 2002
El Dia Internacional de la Pau se celebra cada any el 21 de setembre. Aquesta data va ser establerta per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de promoure la pau entre totes les nacions i pobles del món. És una jornada dedicada a la no violència i l’alto el foc mundial.
El 21 de setembre celebrem la força transformadora de la pau. No és només l’absència de guerra, sinó la presència de justícia, respecte i empatia. És el somni compartit d’un món on les diferències ens enriqueixen i no ens separen.
“No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí.” – Mahatma Gandhi
📌 Aquest dia connecta directament amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides, que promou societats pacífiques, inclusives i justes com a base per a un futur sostenible.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Quan la calor apreta, l’única resposta possible és la ironia amb estil.
Benvingudes i benvinguts a Nubèlia, una illa flotant on l’Estiu és reina absoluta, les xancletes són savieses ambulants i el sol es deixa entrevistar.
A continuació podeu llegir el microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito, una crònica d’escapisme, textures microscòpiques i reflexions tan inútils com necessàries. Perquè a vegades, per sobreviure a l’estiu, només cal una xancleta, una mirada curiosa… i moltes ganes de fer el ridícul amb elegància.
Microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito
L’Estiu no és només una estació. És una diva, una Lleó amb ascendent a Mojito i lluna en Bronzejador SPF 50.
Va néixer un 1 d’agost en plena onada de calor i des de llavors regna amb un ventall daurat i ulleres de sol de pasta gruixuda.
Aquest any, farta del bullici turístic, ha decidit fer vacances fora del calendari: la seva destinació, una illa flotant i secreta anomenada Nubèlia.
🌤️ Nubèlia no surt als mapes. És una illa voladora que flota a 500 metres sobre el mar Mediterrani, sostinguda per corrents càlids i playlists de reggaeton suau. Les gandules són fetes de núvols compactes, els còctels se serveixen en cocos flotants, i les postes de sol… bé, allà duren el que tu vulguis, perquè el Sol és un vell amic de l’Estiu i a vegades s’hi queda una estona més, només per ella.
Però l’Estiu no viatja amb les mans buides. Porta la seva càmera, una Olympus retro amb ànima digital, i el seu projecte entre cella i cella: escriure el seu llegendari “Manual de Supervivència Anti-Calor (edició irònica)”. Perquè si hi ha una cosa que li agrada, és riure’s de la calor mentre la domina amb art.
📸 La seva afició, el “Zoom In: l’Estiu en Detall”, l’acompanya a cada excursió per Nubèlia. No li interessen els paisatges amples ni les selfies en bikini. Ella busca textures, secrets microscòpics que només l’Estiu pot explicar.
I així, amb aques pensament, cada dia, recorre l’illa capturant escenes que l’ull comú passaria per alt:
Un primeríssim pla d’un gra de sorra, que sota el seu objectiu revela un cràter daurat més alienígena que terrenal.
Les bombolles que escapen d’una beguda ben freda, alineades com si escrivissin poesia efervescent.
Les arrugues en espiral d’un vell barret de palla, que semblen mapes d’illes encara no descobertes.
El reflex del sol en una cullereta, que emet una galàxia cromada en miniatura.
🐚 Cada textura és una excusa per filosofar, i l’Estiu va prenent notes a la seva llibreta: reflexions absurdes, recomanacions dubtoses i solucions fresquíssimes per als horrors estivals.
Tot amb un to àcid, irònic i deliciosament inútil.
🌡️ Manual de Supervivència Anti-Calor (versió irònica)
Dormir dins el congelador: la tècnica del “son gebrat” és ideal per a qui no tem el glaç ni els ensurts nocturns.
Fer servir polos de gel com a perfum: fondre’s mai no havia estat tan romàntic.
Obrir la nevera i fingir que ets de visita a Islàndia. Si t’ho creus prou, fins i tot pots veure aurores boreals entre els iogurts caducats.
Ballar com a mètode de ventilació: si no pots abaixar la temperatura, almenys que la calor t’atrapi amb ritme.
🎙️ L’Estiu comparteix els seus avenços amb els seguidors a través d’històries que semblen tretes d’un somni.
En una apareix volant amb un flotador en forma de donut;
En una altra, entrevista un ventilador sobre els seus dies de glòria.
Cada post és un missatge de resistència estiuenca, un crit suau contra la calorada: “Suem, però amb estil!”
🛫 L’última nit a Nubèlia, l’Estiu seu al núvol més alt amb la seva beguda bombollejant. Mira les fotos, revisa les notes i somriu. Ha trobat la poesia de la calor, ha documentat l’invisible, ha convertit la suor en obra d’art. I demà, tornarà al món real per ensenyar als humans com sobreviure a l’estiu… sent una mica més com ella.
Perquè mentre tots creiem que estem passant l’estiu, la veritat és que l’Estiu… és qui passa per nosaltres.
Avui a les 19:00 h, els jardins de l’Ateneu s’han tornat a omplir amb representants de les entitats rubinenques per acollir la tradicional recepció d’entitats de la ciutat que, de forma simbòlica, marca l’inici de la Festa Major 2025.
L’Alcaldessa de Rubí, Ana M. Martínez, ha destacat la tasca que desenvolupen les entitats i com es consoliden amb el pas dels anys.
GALERIA D’IMATGES
SENTIMENT PERSONAL
Personalment l’Ateneu és un lloc que sempre m’ha portat bones vibracions; aquí teniu algunes:
Enguany he assistit a l’acte de l’Ateneu com a membre de la Junta Sala Neus Català. Ser part d’una entitat amb un projecte compromès com aquest m’omple d’emoció i agraïment.
A la Sala Neus Català de Rubí, l’exposició Brodadores de Memòries ens acosta a les experiències de les dones salvadorenques durant la guerra civil (1980-1992), quan brodaven les seves vivències en sacs de gra als camps de refugiats d’Hondures. Un testimoni únic de lluita col·lectiva i preservació de la memòria històrica.
El valor dels brodats com a narradors d’història 🪡
Les peces exposades van ser recuperades gràcies al Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), i ens permeten conèixer de prop el paper d’aquestes dones en la construcció de comunitat i la preservació de la memòria democràtica.
Huacal ONG
L’exposició ha estat impulsada per Huacal ONG, una entitat compromesa amb la cooperació, el desenvolupament i la justícia social.
A l’acte d’inauguració, van participar:
Marta Ribas, presidenta de la Sala Neus Català
Jordi Arnaiz, regidor de Memòria Democràtica
Eduard Balsebre, president de Huacal ONG
Rosa Sánchez, integrant de la Xarxa Comunitària Cultural Salvadorenca de Catalunya
Francisco Mena Sandoval, capità de l’exèrcit salvadorenc, guerriller del FMLN i participant dels Acords de Pau. Pots llegir més sobre la seva trajectòria aquí.
A través de la tècnica del brodat, les dones salvadorenques van poder crear resiliència, resistència i comunitat.
Una història brodada que traspassa fronteres
Els brodats no només expliquen històries individuals, sinó que teixeixen una memòria col·lectiva que uneix comunitats i travessa generacions. Les dones que van participar en aquest procés van transformar el dolor en art i la supervivència en resistència.
Aquests teixits amb fils de memòria contenen la certesa que una vida digna és possible quan ens unim per a conquerir somnis comuns.
Cada puntada revela històries de superació, força i esperança, convertint el brodat en una eina de denúncia i de reivindicació de la memòria històrica dels pobles. Aquestes peces no només han perdurat en el temps, sinó que han aconseguit traspassar fronteres, portant la seva veu més enllà dels camps de refugiats i dels límits de la guerra.
Visiteu l’exposicióBrodadores de Memòries
📌 On? Sala Neus Català, c/Ulloa, 9, Rubí.
🗓️ Fins quan? Fins al 20 de juny obert a tothom i del 23 a l’1 de juliol sota reserva.
Divendres 25 d’abril a les 19 hores al Teatre Municipal La Sala de Rubí es va celebrar la cinquena edició dels Premis Rubeo d’Or. Un esdeveniment en el qual l’Ajuntament de Rubí reconeix la valuosa contribució de ciutadans i entitats en l’àmbit esportiu.
La concessió d’un Premi Rubeo a Luque suposa un merescut reconeixement a la brillant carrera i a la constant vinculació amb Rubí. Aquest guardó no només celebra els seus triomfs en el tatami, sinó també els valors que encarna com a esportista i com a persona.
La cerimònia dels Rubeo d’Or d’enguany ha estat plena d’emoció on hem vist que a la ciutat hi ha un bon nivell esportiu en diverses disciplines.
Moltes felicitats als premiats!!
Imatges de la gala
El Sr. Abel Garcia, Secretari General d’Esports entrega el Rubeo d’Or a Miquel Luque.
Fotografia de tots els esportistes que han rebut el Rubeo d’Or 2025
Rosa López 